Una de les grans alegries que hem tingut aquest curs, tan estrany i ple de dificultats, ha sigut aconseguir el Primer lloc en l’Olimpíada de Química de la UMH, aconseguit per la nostra alumna de 2n de Batxillerat, Ana Mª Sánchez Izquierdo. Aquests resultats són el fruit merescut del treball que realitza el Departament de Física i Química, especialment el professor Fernando Murcia, que any rere any es dedica a preparar a l’alumnat que es presenta a les Olimpíades de Química, obtenint sempre uns resultats excel·lents. Però enguany ha sigut molt especial, tots els que coneixem a Ana ens sentim enormement orgullosos i molt emocionats, perquè sabem del seu esforç, la seua tenacitat i la seua capacitat de treball. Testimoniatge d’aqueix lliurament i de les dificultats de la prova és l’article que la mateixa Ana va publicar fa unes setmanes en aquesta revista.
D’altra banda, el diari Informació també es va fer ressò d’aquest assoliment amb la publicació d’un altre article. I nosaltres no volíem deixar passar l’oportunitat de reunir a Ana amb un grup d’alumnes i alumnes de 1r de Batxillerat de Ciències perquè li feren preguntes sobre la seua experiència i demanar-li consell de cara a l’any que ve. Aquesta és l’entrevista que li van fer:
-Què ha suposat per a tu quedar en primera posició en l’Olimpíada de Química?
La veritat és que ha suposat tot un assoliment, a més estic molt orgullosa perquè ha sigut l’única vegada que una xica queda com a primera classificada i passa a la fase nacional. Ha sigut una cosa molt bonica.
-Quin consell li donaries a algú que vol presentar-se a l’Olimpíada?
Primer de tot que és una cosa que ha de pensar molt bé perquè pot arribar a ser dur, en compaginar l’Olimpíada amb 2° de Batxillerat, ja que és necessari dedicar-li moltes hores tant a una cosa com a una altra. No sols et prepares els continguts de Química que has de donar en segon, sinó que vas ampliant molt més, fins i tot continguts de la Universitat. Per això, has de tindre-ho molt clar.
-Què et va animar a presentar-te a aquesta prova?
Al principi, la veritat és que no volia presentar-me, però Fernando em va animar i part dels meus companys de classe també, així que vaig acabar accedint.
-Com t’has preparat l’Olimpíada?
En anys anteriors Fernando preparava als alumnes de manera presencial a les vesprades. Però enguany, a causa de la situació en la qual ens trobem pel covid, hem hagut de preparar-ho tot en línia. Així que normalment féiem dues hores de videoconferència a la setmana. Des de novembre portem dedicant eixes dues hores i també Fernando em donava exàmens i exercicis, que jo anava després preparant sola a casa i ell em corregia.
-En què consisteix l’examen de les Olimpíades? És molt complicat?
No ho vaig veure molt complicat. Normalment vas practicant amb proves d’anys anteriors i d’eixa forma et vas fent una idea del que pot eixir. L’examen de l’Olimpíada que jo vaig fer no el vaig veure molt complicat, és a dir, va ser més senzill del que m’esperava.
– Les proves de l’Olimpíada són diferents del que s’està impartint en la Química de Batxillerat?
Sí. Amplies fins i tot continguts de Química que s’imparteixen en la Universitat i que no es donen en 2n de Batxillerat. Per a preparar les Olimpíades repasses continguts com la taula periòdica, la polaritat, els models atòmics, àcid-base, redox, etc.
-Com ha sigut compaginar el curs de 2n i l’Olimpíada alhora?
És difícil. A part que en 2n de batxiller tens la pressió de l’últim any, has de preparar-te per a la PAU…. Si a més has de preparar-te l’Olimpíada, és difícil compaginar-ho però jo ho he portat bé, crec.
– Quin premi s’obté en les Olimpíades?
En la local no s’obté cap premi, però passes a la nacional. I en la nacional els tres primers premis són, crec, mil euros i els deu posteriors, un diploma.
– Com està sent la teua experiència en 2° de Batxillerat? És tan complicat com la gent pensa?
Sí, la veritat és que és bastant complicat. A més de cursar Física i Química (amb quatre hores cadascuna), a això cal afegir la preparació de l’Olimpíada. Així que,“si no plore cada setmana…no plore cap”.
-Quina carrera t’agradaria estudiar en un futur? On t’agradaria cursar-la? Per què?
M’agradaria estudiar Enginyeria Aeronàutica a Madrid, perquè és allí la meua germana. M’encantaria estudiar en la seua universitat, en la qual aquest grau s’imparteix en anglés. I ací estic… Intentant arribar!
-Et queden pocs mesos per a deixar l’IES Assut d’Alfeitamí, on has estudiat durant sis anys. Quines coses bones t’emportes i què t’hauria agradat canviar?
M’emporte moltes coses bones. Ací he conegut a gent que venia d’altres col·legis o instituts i he fet molt bons amics. Em porte sobretot la relació amb la gent amb la qual he estat els últims anys.
Canviaria tot el que ha succeït per culpa del covid, perquè ha sigut i està sent un vertader horror: la suspensió de les classes presencials l’any passat i les circumstàncies d’enguany. Això de la màscara i les distàncies t’exerceix més pressió…