EL VIOLÍ ROIG
El violí roig, s’unisca pel·lícula molt entretinguda, representa la història de la música al llarg de la història de manera inconscient a través de flahbacks continus.
Sinopsi:
Tracta que en una subhasta d’instruments musicals en la República Popular de la Xina, es va anunciar l’obra única “Violí roig” ,que s’un violí Stradivarius, realitzada por el luthier italià Nicolo Bussotti en el segle XVIII.
L’especial d’aqueix violí i de com va arribar a la Xina li la pregunta resposta por Francois Girard del Canadà, a través del peritatge del violí por un taxador, l’experiència en violí per a transformar la història de la investigació quasi policial.
El violí roig es considera un viatge a través del temps i l’espai, abastant diferents cultures i regions com la cort imperial austríaca o la Revolució Cultural Xinesa. Les vides del xiquet prodigi Kaspar Weiss, el músic liberal Pope i el mestre xinés Xiang Pei somie tres esdeveniments principals. Es combinen en dos series de flashbacks: la tràgica construcció del violí de Nicolo Bussotti per al seu fill major de manera tràgica que al final no va eixir com ell esperava, així fins a la seua subhasta passant por un període d’esdeveniments.
(Inserit enllaç del seu trailer)
https://youtu.be/3feducdrnag
Banda sonora:
La seua banda sonora va guanyar un óscar a la millor banda en 1999. Composta por John Corigliano. Cada composició interpretada en la pel·lícula correspon a un període musical corresponent con l’època representada en l’escena.
https://youtu.be/f-zn9xlgpem
Repartiment:
Cremona
- Carlo Cecchi – Niccolo Bussotti
- Irene Grazioli – Ana Bussotti
- Anita Laurenzi – Cesca
Vienna
- Christoph Koncz – Kaspar Weiss
- Jean-Luc Bideau – Georges Poussin
Oxford
- Jason Flemyng – Frederick Pope
- Greta Scacchi – Victoria Byrd
- Joshua Bell – Orchestra member: First violen
Xangai
- Sylvia Chang – Xiang Pei
- Liu Zifeng – Chou Iuan
Mont-real
- Samuel L. Jackson – Charles Morritz
- Colm Feore – Auctioneer
- Monique Mercure – Madame Leroux
- Do McKellar – Evan Williams
Dades sobre la pel·lícula:
Gènere:
Té un gènere dramàtic, romàntic, musical, misteriós i en part criminalístico.
Idiomes originals:
Els idiomes originals en els quals està filmada i/o gravada la pel·lícula somie l’italià, l’anglés, el francés i l’alemany. Encara que con el pas dels anys l’han doblegada a l’espanyol i les seues variacions (espanyol llatí), i al xinés.
Duració:
La pel·lícula dura 125 minuts, però se’t fa molt curta a causa de la seua trama.
Les escenes han sigut gravades en…
Cremona, Viena, Oxford, Shanghái, i Mont-real.
Crítiques globals:
En general totes, o la gran part de les crítiques realitzades sobre la pel·lícula somie bones, l’única pega que a penes han posat es que et costa enxampar-li el fil de la trama al principi de punts flashbacks que hi ha incorporats.
Opinió personal vorera de la pel·lícula:
Al principi em va costar enxampar la trama ja que no sabia molt bé que anava, però conforme anaven passant les escenes li anava enxampant ho file. S’unisca pel·lícula molt interessant i entretinguda, si eres una persona a la qual li assaboreix aprendre la història de manera filmada, aquesta es tu pel·lícula. Jo me li he vist 3 garrofes i no em canse mai. Dona la sensació que por ser una pel·lícula “antiga” se’t farà pesada, però per a nata, tot ho contrarie i com la gran mayoria de pel·lícules té un final feliç.