Després de tants anys, a la fi els dos cavallers van tornar a trobar-se, era una nit tempestuosa en el cim d’una muntanya. Un per a venjar definitivament al seu pare assassinat, l’altre per a acabar d’una vegada amb el passat. Van desenfundar les seues espases i es van llançar a l’assalt.
Des del mes profund de la vall, s’escoltaven els gojosos alaridos de l’infern, els endimoniats esperant gaudir de les suaus carns de l’últim cor pur. El tro, la greu i gloriosa veu de l’últim déu, i el llamp, la seua mà executora, plena de la voluntat d’imposar-se al mal.
Estocada, després d’estocada. El jove, agreujat i ansiós de venjança, feia apilament de totes les seues forces, però malgrat tota la seua determinació, prompte va començar a cedir, el seu fràgil cos va dubtar, va tremolar, i va caure a terra.
-Tu no eres un ésser humà!- va gemegar el xic.
No ho era.
Era un dimoni encarnat, el Satán, un enamorat al servei del mal i el dolor. Va alçar la seua espasa. Després del seu fals rostre es veien les infinites ànimes cremant del sofriment.
-Pobre miserable, xicotet infeliç… Ací tens el càstig a la teua gosadia! I que la teua mort ensenye que mai cal desafiar al mal!
El llamp va cessar, el tro va emmudir. L’espasa va caure i va partir el delicat coll, la sang, empresonada, va ser alliberada com cabalós riu. El dimoni va agarrar el cap i la va alçar triomfant, per damunt de la muntanya, per damunt de la vall, per damunt del món.
-Mai oblides, desgraciat, que ara mai podràs véncer-me, vas renegar d’ell, aquell que et va crear amb amor, i ara has abraçat el mal amb religiós fervor!…- els laments i crits podien escoltar-se fins i tot allí, en el cim més alt del món.
-… Perquè en alliberar-te, vas ser incapaç d’elevar-te, i en veure el crepuscle dels teus ídols, vas abraçar l’única veritat certa en l’univers: el mal! Jo soc el mal! Ara jo soc el déu del mal! Ara jo soc l’únic i vertader Déu!
El tro va callar per sempre, el llamp va cessar per a l’eternitat. Una lluna vermellosa va sorgir de l’horitzó entre els negres núvols.
-La vostra última esperança ha mort, ara dormireu per sempre en el malson, perquè comença el meu regnat en la nit sense fi. L’infern es farà terra i esperit humà morirà. L’amor es tornarà satànic, el mal serà beneït, i la bondat, perseguida.
El nou Déu es va elevar per damunt de la terra, del món, de l’univers i es va asseure en el caigut tron celestial, amb la seua cort d’àngels renegats. Ara ja no hi haurà dubte sobre la persistència del mal.