Jaume I el Conqueridor (Montpeller, 2 de febrer del 1208 – Alzira, 27 de juliol del 1276), rei d’Aragó, de Mallorca i de València, comte de Barcelona i d’Urgell, i senyor de Montpeller (1213–1276). En aragonès: Jaime,[1] en occità: Jacme, en llatí: a 30 de març de 1251, Jacobus, Dei gracia rex Aragonum, Maioricarum et Valencie, comes Barchinone et Urgelli et dominus Montispessulani.[2] Començà a regnar a l’edat de 10 anys assistit pel Consell Reial, regnà 58 anys i morí a l’edat de 68 anys.[3] És enterrat al Reial Monestir de Santa Maria de Poblet.