Història

Instaurada la Segona República espanyola en 1931, confluïxen dos necessitats en l’àmbit educatiu: d’una banda, atendre l’ensenyança a nivell general a causa de l’elevat índex d’analfabetisme que presentava la població, i per un altre, la necessitat de construir una nova escola en la zona coneguda com “L’Alegria de l’Horta”. Este fet va quedar constatat pel Consell Local d’Ensenyança Primària en proposar-se en la sessió celebrada a la fi de 1931, quan el mestre José Benlloch va fer explícita la necessitat de crear noves escoles en les zones més perifèriques. Mesos després, el president de la Comissió de Policia Urbana, el senyor Carda, va presentar una moció a l’alcaldia sobre la construcció d’escoles al carrer Don José Nebot, situada en la zona de “La Alegria de la Huerta”, i es va acordar adquirir els terrenys necessaris per a la seua construcció. Esta proposta va ser reiterada en els mesos següents fins que, al desembre de 1932, l’Estat va aprovar una subvenció de 42.500 pts per a la construcció d’un Grup Escolar Graduat. Així i tot, les queixes van continuar pel fet que l’Ajuntament no va poder adquirir els terrenys corresponents per falta de fons.

Va ser a principis de 1934 quan una comissió integrada per l’alcalde Manuel Usó Jarque, el secretari i un regidor-mestre va viatjar a Madrid per a dur a terme les negociacions oportunes per a la construcció del Grup Escolar. Al juny del mateix any, es va acordar presentar el projecte de construcció i fer pública la licitació de les obres, la qual cosa va implicar que un mes després s’aprovara el plec de condicions economicoadministratives d’estes, ascendint el pressupost aprovat a 179.953,54 ptes. No obstant això, l’Estat només va accedir a atorgar 96.000 pts, deixant la resta de l’import a càrrec de l’Ajuntament. Per això, les crítiques van ser nombroses a causa de l’elevada quantitat que suposava esta decisió, aproximadament un 50% del total, ja que inicialment es pensava que el Consistori només assumiria un 25% una vegada adquirit el solar i realitzats els plans.

Malgrat les nombroses crítiques, en els últims mesos de 1934 es va iniciar la construcció del Grup Escolar, sent aparellador de les obres Don Emilio Benavent. Este edifici havia de comptar amb dos escoles de párvulos i dos Graduades (una de xiquets i una altra de xiquetes), amb tres seccions cada una, a més de les corresponents sales per a manualitats, despatxos, vestuaris, biblioteca i un gran pati d’esbarjo.

Al març de 1936, en sessió municipal, es va aprovar la liquidació del quasi finalitzat Grup Escolar, que obriria les seues portes amb el nom de “Guitarrista Tárrega”, fixant la seua inauguració per al diumenge 17 de maig. L’edifici, en la seua inauguració, acolliria una exposició de pintura i escultura amb motiu de les festes patronals de Sant Pasqual. No obstant això, esta inauguració no va poder dur-se a terme en la data programada a causa de la pluja i va haver d’ajornar-se al dimarts dia 19.

Una vegada inaugurat l’edifici el mes de maig, no es van poder iniciar encara les classes per falta de diners, ja que l’Estat encara no havia abonat la quantitat acordada. Concretament, restaven per complir 48.000 pts de l’acord inicial, sense les quals el centre no podia funcionar.

Durant l’efervescent estiu de 1936, amb l’inici de la Guerra Civil, l’Estat va confiscar nombroses escoles religioses i de caràcter confessional, la qual cosa, de no reaccionar els Ajuntaments, hauria provocat una desatenció educativa per falta de centres. Per este motiu, a l’agost es va celebrar una sessió extraordinària del Consell Local de Primera Ensenyança, presidida per Dolores Nebot Usó, en la qual es va acordar dotar de recursos i mestres (un total de 24) a les escoles de la ciutat, entre elles l’encara inoperativa “Guitarrista Tárrega”, per a garantir l’ensenyança a Vila-real en eixe delicat moment.

Al setembre de 1936 s’inicien les classes en el “Guitarrista Tárrega” i durant el curs el Consell Local de Primera Ensenyança acorda, basant-se en l’Orde Ministerial de 3 d’abril, l’ampliació del Grup Escolar “Tárrega” amb la creació d’una nova escola de párvulos.

Malgrat estes bones intencions, les classes a l’escola van haver d’interrompre’s a causa de la guerra i l’edifici va ser destinat a altres usos extraordinaris. Sota el pati de l’escola es va construir un refugi com a mesura de protecció, i a més, es va convertir en Hospital de Sang durant un temps.

En 1939, una vegada finalitzada la Guerra i superats els moments més delicats, es va proposar reparar i adequar l’edifici per a reprendre les classes, decidint l’Ajuntament que els alumnes de les “Escoles de Cabrera” i “Escoles de Trullenque” passarien al Grup Escolar de “L’Alegria de l’Horta” per a estalviar els lloguers dels locals en els quals s’impartia ensenyança.

En eixe moment, l’Ajuntament va mostrar la seua preocupació per l’escolarització i l’assistència regular dels xiquets a l’escola, acordant sancionar als pares que permeteren injustificadament que els seus fills faltaren a classe.

El 19 de gener de 1940, a proposta del Sr. Borrás Jarque, Inspector Educatiu, el Consell Local de Primera Ensenyança acorda canviar el nom del Grup Escolar “Guitarrista Tárrega” pel de “Vázquez de Mella”.

Amb l’inici del curs 1940-41 es va deixar arrere una època de continus canvis en tots els àmbits i es va iniciar una altra amb la intenció de millorar l’ensenyança mitjançant l’augment del nivell acadèmic de l’alumnat, que fins llavors no superava el grau elemental. Esta tasca la van dur a terme amb dedicació i entusiasme els mestres encarregats del centre, sent director de l’Escola Graduada de xiquets Número 1 Don Eufemiano Olaria, qui s’ocupava del Primer Grau, estant els graus restants a càrrec de Don Miguel Sanmillán, Don Ramón Saborit, Don Samuel Garrido i Don José Andrés, que a més exercia com a secretari.

Al setembre de 1942, amb l’obertura del curs, es reunixen els nous mestres per a tractar l’assignació de graus, distribució de matrícula i orientacions pedagògiques. Esta nova plantilla estava formada pel recentment nomenat director Don Samuel Garrido, i els mestres Don Luis Pérez, Don Ángel Montoliu, Don Francisco Sarrió, i el secretari Don José Betoret. Es va acordar continuar basant l’ensenyança en “les veritats de la Santa Religió”, orientant-les conforme a les normes pedagògic-socials propostes pel nou Estat Nacional-Sindicalista. Com a llibres de text s’utilitzaven les enciclopèdies Dalmau Carles, permetent-se ampliar el seu contingut segons criteri del mestre, i es van distribuir els graus per edats i coneixements. A més, l’assistència regular de l’alumnat continuava sent una de les principals preocupacions, ja que la necessitat econòmica de les famílies provocava que molts alumnes no acudiren regularment a classe i fins i tot alguns abandonaren els estudis abans de complir l’edat escolar obligatòria.

En 1944, després d’aconseguir un nomenament total de mestres propietaris, es va reorganitzar la distribució dels cinc graus existents. Així, els dos primers formarien el Cicle Elemental, els dos següents el Cicle Mitjà i el quint grau, el Cicle Superior. Esta forma d’organització es va mantindre durant quasi dos dècades.

Ja en la dècada dels seixanta, un dels canvis més significatius va ser la substitució de l’enciclopèdia utilitzada per una altra nova creada per l’inspector de zona Don Ángel Pérez Rodrigo, que oferia bons resultats i s’adaptava als qüestionaris vigents. A més, es pretenia que el centre funcionara de manera més organitzada, constituint-se òrgans com la Junta Econòmica, presidida pel director Don Samuel Garrido, amb dos representants del professorat (un d’hòmens i un altre de dones) i un dels pares de família. Malgrat els esforços per millorar l’ensenyança, continuava existint el problema de l’absentisme, especialment en els cursos superiors, on el número de matriculats era baix, ja que als onze anys molts xiquets abandonaven l’escola per a incorporar-se al món laboral sense haver obtingut el Certificat d’Estudis Primaris. No obstant això, este fet es considerava justificat en tractar-se de xiquets pertanyents a famílies humils amb escassos recursos.

En 1966, amb la jubilació del fins llavors director Don Samuel Garrido, es va produir un canvi en la direcció del centre, assumint el càrrec Don Andrés Camahort Carballo, qui des de 1949 venia exercint la docència a l’escola.

Durant el curs 74-75, sent Lola Navarro directora, es van aplicar en el centre els canvis proposats per la Llei General d’Educació de 1970, que va modificar l’estructura del sistema educatiu ampliant l’ensenyança amb els cursos 6°, 7° i 8° i passant a denominar-se l’etapa com a E.G.B. (Educació General Bàsica), que constava de huit cursos.

Eixe mateix any es van escometre diverses reformes, com la fonamentació del pati i la col·locació de reixes metàl·liques en les finestres a causa del vandalisme. Anys més tard, es van reformar els servicis del centre pel seu estat precari i posteriorment es van realitzar obres com l’adequació del pati interior, baixada de sostres i canvi del paviment i fusteria exterior. També es van substituir els taulells dels passadissos del pis superior, gràcies a que empreses ceràmiques locals els van oferir gratuïtament. Una anècdota d’esta última reforma va ser que, durant les obres, van conviure en el centre alumnes, mestres i operaris encarregats d’estes.

En 1983, l’Ajuntament de Vila-real va acordar en Ple canviar el nom d’algunes escoles del municipi. Entre elles es trobava el Col·legi “Vázquez de Mella”, que va ser proposat per a substituir el seu nom pel de alguna personalitat rellevant de la localitat en reconeixement a la seua labor cultural, com el pintor Francisco Gimeno Barón. No obstant això, esta decisió no va ser compartida pels membres de l’oposició, els qui van suggerir que si es feia el canvi, es denominara simplement “L’Horta”. Finalment, es va sotmetre a votació i es va aprovar la proposta inicial. El centre canviaria el seu nom pel de “Pintor Gimeno Barón”, nom que perdura fins hui.

Amb l’aprovació de la LOGSE per part del Govern Central en 1990, va canviar l’estructura del Sistema Educatiu de la manera següent: Preescolar passaria a denominar-se Educació Infantil; els huit cursos de la E.G.B. es van convertir en Educació Primària (de 1r a 6é) i primer cicle d’Educació Secundària Obligatòria (7é i 8é). Esta reestructuració es va aplicar en el centre en el curs 92-93. Posteriorment, en 2004, va concloure l’aplicació de la reforma educativa quan el primer cicle de l’ESO s’impartiria en els Instituts de Secundària, quedant el col·legi exclusivament per a les etapes d’Infantil i Primària fins a 2007, quan l’edifici va haver de ser derrocat pel seu estat precari.

Durant el curs 2007-08, mentres es realitzaven les obres del nou edifici, les classes es van impartir provisionalment en un centre pròxim que, pel seu reduït espai, va haver de ser complementat amb diverses aules prefabricades.

L’actual edifici, erigit en el mateix lloc on es va construir el primer centre en 1934, va ser inaugurat l’11 de setembre de 2008, amb unes instal·lacions modernes i adequades, utilitzades pels xiquets i xiquetes de la històrica zona de “L’Alegria de l’Horta” i altres punts de la localitat.

Tots estos anys d’història són els que han fet que el nostre centre, el “CEIP Pintor Gimeno Barón”, siga conegut per sempre i amb molt d’entusiasme com el COL·LEGI DE L’Horta.

Fonts consultades:

• Biblioteca Municipal
• Arxiu Municipal

Col·laboradors: Juan Bautista Llorenç, Conchita Vila-real, María Rius, Rosa Roig, Manuel Torres, Pascual Cabanes i Pascual Cándido.

Història