El Puig se situa a la comarca de l’Horta Nord, aproximadament a catorze quilòmetres del nord de València, a uns deu quilòmetres al sud de Sagunt i a uns dos quilòmetres de la mar Mediterrània. El terme municipal limita per l’Oest amb la Serra Calderona, per l’Est amb la mar Mediterrània, pel Sud amb els termes de La Pobla de Farnals i Rafelbunyol i pel Nord amb els termes de Sagunt i Puçol.
El centre escolar, CEIP Pare Jofre, s’ubica al cim dels turons del Puig, la muntanyeta de Santa Bàrbara. Des d’aquesta cota de 35 metres d’alçada por damunt del nivell de la mar es pot contemplar l’horta de València i la línia costera. Els dies clars es distingeix la muntanya de Cullera a l’horitzó.
El nom del centre escolar va sorgir per idea de l’alcalde del poble actual en aquells temps, que va manifestar que entre les persones de indestructible record per aquest poble trobem a Fray Juan Gilabert Jofré, nascut a València en el segle XIV, va prendre l’hàbit de la Merced en el Monestir del Puig de Santa Maria, exercint el càrrec de rector d’aquesta població durant molt anys. Es va distingir per la seua caritat amb els xiquets desvalguts, manant esculpir la Verge dels Desemparats, actual patrona de València, per a la protecció d’estos. Per tant, per a que perdure el seu nom es va proposar per a l’aprovació del Ministeri d’Educació Nacional del nom de “Pare Jofré” per a l’escola i, per unanimitat, es va acordar.
El centre va ser dissenyat cap al 1933, seguint la corrent racionalista del GATEPAC (Grup d’Artistes i Tècnics Espanyols per al Progrés de l’Arquitectura Contemporània) que fixava els paràmetres ideals per als edificis escolars: aïllats de les vies de circulació, en contacte amb els elements naturals, ben ventilats i assolellats, oberts a un exterior poblat d’arbres.
L’arquitecte que el va dissenyar és José Francisco Cort Botí. L’orientació i la distribució en planta tenen una organització funcional determinada per qüestions higièniques, també, al projecte tècnic, l’orientació sud-sudest de les classes, amb la finalitat que tinguen la major quantitat d’hores llum natural, així com la preocupació per les inclemències meteorològiques (pel vent de tramuntana) demostren una preocupació per la funcionalitat d’aquest. A més, per una banda, l’espai interior resulta ocupat i estructurat emprant patis, i, alhora, s’encarrega de dominar l’exterior per l’aparició de miradors. Per altra banda, l’espai exterior s’integra per la construcció amb accessos i terrasses, a més a més de crear una continuïtat amb la natura, amb la introducció d’elements vegetals. Així com, la incorporació de rampes d’accés a l’edifici, en comptes d’escales, i la integració dins de l’entorn de la muntanya és ben palès.
L’escola va començar a funcionar un any després de la seua construcció, sent el primer curs escolar el 1941-1942 amb xiquets i xiquetes conformant una escola mixta al Puig, amb separació dels alumnes per sexe i, a poc a poc, als següents cursos, por edats en diferents graus.
