La pandèmia provocada pel COVID deixà en l’aire molts assumptes pendents i alguna que altra il·lusió. Al CEIP L’Olivera, l’acabament del curs 2019-20 fou, com en altres tantes escoles, prou desalentador, deixant en els calaixos activitats, projectes, viatges, acomiadades… Dos anys després, amb un esforç molt gran per part de la comunitat educativa, pareix que podem tornar a reviscolar i recuperar algunes d’aquelles propostes interrompudes.
Entre els temes pendents, el projecte ERASMUS+Ka1 –“Primers passos cap a una escola del segle XXI”– que s’inicià el curs 2020 amb el propòsit de fiançar el nostre col·le cap a la modernitat i els reptes de l’actual centúria.
Tal dia com el 13 de març de 2020, la mobilitat organitzada per a visitar escoles d’una ciutat desconeguda en la Turquia asiàtica –Çankiri– hagué de ser cancel·lada amb tota urgència, perquè l’endemà es tancaven tots els aeroports arreu del món.
–“Pels pèls”–, diguérem en aquell moment, perquè els mesos següents hauríem de romandre tancades i podria haver ocorregut que la primera part de la pandèmia l’hauríem passat en lloc tan llunyà.
Però el temps va passant i aquell projecte es va recuperar i, per fi, realitzat.
Així, entre els dies 26 de març i 3 d’abril, un grup de mestres vam viatjar a Turquia, on vam conéixer de primera mà les escoles de Çankiri, localitat moderna i als nostres ulls, prou gran, de la mà d’Eda Gun, la coordinadora del projecte en la ciutat turca, que es va mostrar com una esplèndida amfitriona i companyera.
Pilar Silvestre (mestra de música), Ana Mateo (psicòloga del centre) i Vicen Córcoles (acompanyant, perquè amb la pandèmia li va arribar la jubilació i la mobilitat hagué de canviar de titular), visitàrem un total de sis escoles de Çankiri que abastaven Educació Infantil (fins als 6 anys), Primària (fins als 10), Secundària (fins als 14) i Batxillerat High School (fins als 18). Tant públiques com privades.
Fórem rebudes de forma molt acollidora en totes i cadascuna de les escoles, amb actuaciones musicals, tallers, menjars i té, preparades especialment per a nosaltres, les mestres espanyoles. Ens va sorprendre gratament l’actitud tan positiva, correcta i cursiosa de l’alumnat, tant dels més menuts com dels més majors. També del professorat i, inclús, de l’autoritat local que ens va rebre. Una benvinguda càlida i entusiasmada que agraïm profundament.
| Dinar de benvinguda en el Nevzat Ayaz High School. Ana, Pilar i Vicen compartim taula amb una professora del Centre i Eda, la coordinadora turca. |
En totes les escoles visitades l’alumnat és mixt, xics i xiques comparteixen aules.
Entre el professorat, és majoria la presència de dones en els cursos més menuts, incrementant-se la masculina en les de més edat. Moltes de les dones mestres vestien amb el hijab o mocador al cap que poden usar o no, de forma voluntària, ja que des de l’aprovació de l’última reforma educativa, s’han obert les portes de les aules al vel islàmic.
Les visites se centraren, sobretot, en l’observació dels espais, mobiliaris, dependències i activitats lúdiques (música, danses, jocs) i no tant en la forma d’impartir les classes. Poguérem observar que compten amb gran diversitat de material didàctic i mobiliari que destaca per la funcionalitat i el colorit.
| La nostra visita fou recollida per la premsa local | Danses de benvinguda en l’escola de Secundària Muazzaz Served Amaratoglu | ||
La devoció que sent el poble turc cap a qui es considera el pare de la Turquia moderna, Kemal Atatürk, es fa patent en la presència de la seua imatge en totes les escoles visitades.
| Kemal Atatürk és un referent en totes les escoles visitades |
Els intercanvis que es produeixen entre diferents països motivades pels projectes Erasmus, tenen doble finalitat:
–conéixer diferents sistemes educatius, pràctiques metodològiques i materials didàctics, sensibles de poder ser trasplantats a les nostres escoles, al mateix temps que podem mostrar i difondre els nostres propis mètodes i maneres de fer escola.
–fomentar i establir nexes d’unió i fraternitat entre els diferents pobles i cultures europees, indispensables en un món que de forma constant entra en conflicte.
En moments tan convulsius com el present, quanta falta fa enfortir aquests lligams! Quan necessària és l’educació per a aconseguir el respecte i la pau en el món!
| Intercanviant experiències |
| Amb alumnes de Yildiztepe Private School |
