El Jardí dels Sentits continua creixent: noves zones i espais educatius
Durant el segon any del projecte PIIE El Jardí dels Sentits, l’IES Mare Nostrum ha continuat transformant els seus espais exteriors en un entorn educatiu viu, sensorial i sostenible. A partir del treball realitzat el curs anterior, s’han posat en marxa noves zones que enriquixen el projecte i amplien les seues possibilitats didàctiques
Desenrotllament d’activitats






Creació de noves zones didàctiques
S’ha consolidat un espai específic on l’alumnat pot interactuar directament amb la naturalesa, incorporant noves espècies vegetals vinculades a la mitologia i la història. Este enfocament interdisciplinari ha permés treballar conjuntament des de diferents matèries, generant recorreguts temàtics en els quals s’integren la jardineria, l’art i les humanitats.
A més, s’ha habilitat una zona de descans amb bancs elaborats pel propi alumnat de jardineria, convertint el jardí en un espai per a aprendre, reflexionar i conviure

Cartelleria temàtica: mitologia i naturalesa
Una de les principals innovacions del segon any del projecte ha sigut la incorporació d’una cartelleria temàtica basada en la relació entre la mitologia clàssica i les plantes del jardí. Este treball ha sigut desenrotllat de manera interdisciplinària entre els departaments de clàssiques, art i tecnologia.
L’alumnat de clàssiques ha investigat i seleccionat mites vinculats a diferents espècies vegetals, elaborant relats adaptats que expliquen el seu origen i significat. Posteriorment, des de l’Àrea d’art, l’alumnat ha representat visualment estos mites mitjançant il·lustracions, aportant una interpretació creativa i estètica del contingut. Finalment, en tecnologia, s’ha dut a terme la serigrafia de la cartelleria amb làser en fusta, integrant tot el procés en un producte final visible al jardí.
Narcissus poeticus: Narcís, en mirar-se en l’aigua, va quedar atrapat en el seu propi reflex i va morir ofegat en la il·lusió de la seua pròpia bellesa.
Hyacinthus: Jacinto, amant d’Apol·lo, mor en ser colpejat per un disc espentat per Céfiro, gelós d’eixe amor.
Laurus nobilis: Dafne, perseguida per Apol·lo, li demana al seu pare, el riu Peneo, que la convertisca en arbre per a fugir del déu, i partir de llavors coronarà el front dels vencedors.
Vitis vinífera: Ámpelo, amant de Bacus, va morir en caure d’una per a silvestre. Les Moiras, commogudes pel seu dolor, van permetre que el cos d’Ámpelo es transformara en la primera vinya cultivada.
Punica granatum: Persèfone, segrestada per Hades, va consumir unes llavors de magrana que la van vincular eternament a l’Inframon. Això la va obligar a dividir el seu any entre la superfície i l’abisme, creant així el cicle de les estacions segons el dolor o l’alegria de la seua mare, Deméter.
Olea europea: Atenea va guanyar el patronatge d’Atenes en regalar als seus habitants la primera olivera cultivada, símbol de pau i prosperitat, enfront del brollador d’aigua salada de Posidó. Este arbre sagrat es va convertir símbol de saviesa i victòria.
Cupressus sempervirens: Cipariso, estimat per Apol·lo, va quedar sumit en un dolor inconsolable després de matar accidentalment al seu cérvol sagrat favorit. Apol·lo ho va transformar en xiprer, convertint-ho des de llavors en l’arbre del dol i guardià dels cementeris.
Pinus sylvestris: La nimfa Pitis va ser transformada en pi per a escapar de l’assetjament de Pa o del gelós vent Bóreas, qui la va llançar contra una roca. Des de llavors, l’arbre plora gotes de resina a la tardor i les seues branques gemeguen quan el vent bufa fort entre elles.
Ficus carica: és l’arbre sagrat de Dioniso, qui el va crear per a assenyalar l’entrada a l’Hades, i també està vinculada a la lloba que va alletar a Ròmul i Rem sota la seua ombra. Els seus fruits són una de les ofrenes més comunes en les festivitats agràries.
Gràcies a esta iniciativa, el recorregut pel jardí es convertix en una experiència didàctica completa, on l’alumnat no sols observa i experimenta amb la naturalesa, sinó que també la interpreta des d’una perspectiva cultural i artística. Este enfocament contribuïx a enriquir l’aprenentatge i a despertar l’interés pel patrimoni clàssic a través de l’entorn natural.

Jardí vertical: més verd en tot el centre
Una de les novetats més destacades ha sigut l’execució d’un jardí vertical, amb l’objectiu d’augmentar la presència de vegetació en diferents zones de l’institut. Este nou espai no sols embellix l’entorn, sinó que també contribuïx a estimular els sentits i a reforçar la connexió de l’alumnat amb la naturalesa en el seu dia a dia.
Compostadora: aprenentatge sostenible
S’ha incorporat una compostadora fabricada per l’alumnat, que permet tancar el cicle dels residus orgànics generats en el centre. Este recurs s’utilitza com a ferramenta didàctica per a treballar la sostenibilitat, el reciclatge i el valor dels processos naturals, fomentant hàbits responsables i consciència ambiental.

Una aula a l’aire lliure
Gràcies a totes estes actuacions, el jardí s’ha consolidat com un autèntic aula exterior, on l’alumnat de diferents etapes rep classes i participa en activitats pràctiques. Este contacte directe amb l’entorn ha afavorit una actitud més respectuosa cap a la naturalesa, especialment en l’alumnat adolescent, a més de millorar la seua motivació i benestar.
«Este PIIE ha rebut una assignació econòmica per part de la conselleria competent en matèria d’educació de la Generalitat. Tot el que s’ha publicat en esta pàgina es fa sota una llicència Creative Commons Reconeixement-CompartirIgual 4.0 Internacional. En cas de publicació del projecte o dels recursos educatius generats, així com la de possibles obres derivades, s’ha de fer sota la mateixa llicència, indicar si s’ha fet alguna modificació i enllaçar esta pàgina com a referència del projecte original i del seu acte”
La publicació es farà sota condicions d’ús d’una llicència Creative Commons BY-SA 4.0 (Reconeixement – Compartir Igual Internacional)

