Ens trobem a Elx, una ciutat d’Alacant amb uns 230.000 habitants, bastant industrialitzada l’economia de la qual es basa en el calçat i l’explotació agrícola. En els últims anys aquesta ciutat ha rebut una ona migratòria bastant important de països de l’est, sud d’Amèrica, la Xina i nord d’Àfrica.

Concretament el CEIP Miguel Hernández està situat en un barri situat en una zona social, cultural i econòmicament desfavorida de la ciutat, en el barri dels Palmerars i Sant Antón.

El nivell sociocultural de les famílies de les quals es nodreix el centre es caracteritza en la seua majoria per pertànyer a la minoria d’ètnia gitana. A nivell socioeconòmic destacar que els ingressos de les famílies venen a través de tres vies: bé per ajudes estatals, comerç o mercat ambulant i/o per economia submergida. Els homes són els que treballen fora de casa, mentre que les dones s’encarreguen de les labors domèstiques i de la cura de fills i familiars. En general, la dona ocupa un rol “secundari” per diverses raons: manteniment de tradicions, una maternitat massa precoç, etc.

Una problemàtica palpable del context és la de la droga. El barri és un centre de “sovintege”. La drogodependència d’alguns dels seus habitants fa que cresca la delinqüència i que les seues famílies patisquen aquesta situació.

Totes aquestes característiques comporten que el nostre col·legi siga un centre de caràcter singular per estar situat en una zona social, cultural i econòmicament desfavorida. On l’alumnat presenta unes necessitats de compensació de desigualtats a causa de pertinença a minoria ètnica en situació de desavantatge social i econòmic.