El terme municipal de Sollana està enquadrat dins de la planícia que s’estén des dels contraforts de les llomes d’Espioca, l’Almaguer i Alginet fins al llac de l’Albufera: la geologia i la geografia coincideixen en afirmar que, en temps remots, gran part de la mateixa estaria coberta per les aigües del mar Mediterrani; segons el catedràtic Eduard Boscà i Casanovas, el sac del golf de València arribava alguns kilòmetres terra endins de l’actual vora de la mar, on desembocaria directament el Xúquer, el seu actual afluent el Magre i els barrancs, entre ells el de Catarroja, que ara ho fa directament a l’Albufera, i atribuïa la formació d’este llac a la desembocadura del Xúquer.
Refermant la mateixa teoria, Nicolau Primitiu afirmava que esta immensa planícia es formà en anar omplint-se l’Albufera i les seues maresmes amb els desgasts de les muntanyes i les altes planures per l’arrossegament del riu al llarg del temps, reduint-se cada vegada més l’extensió ocupada per les aigües, ja que almenys algun braç del Xúquer discorria pel terme i, una vegada desviat tot el curs del riu cap a Cullera, el solar de Sollana es completà amb els sediments dels dos barrancs que l’empresonen: el barranc del Tramusser i el barranc dels Algadins.
Hi ha la hipòtesi que per la part septentrional del terme s’introduïa la Via Augusta procedent dels Pirineus cap a València, que ací travessava el Xúquer i es desdoblava en dos vies més: una principal que arribava a la Bètica per Saetabis, i una altra secundària que arribava per la costa a Dianium.
