Hi havia una vegada uns alumnes d’I3A que van viure una gran aventura a la sala multisensorial del seu centre. Tot va començar entrant en un aula, què no era un aula!, era un bosc amb un verd molt intens on els seus sentits, olfacte i vista, van poder experimentar-ho.


I en eixe bosc va aparéixer… Caputxeta Roja i tots els seus personatges! Entre tots vam ajudar a Caputxeta, a l’Àvia i al Caçador a que el Llop Feroç no aconseguira el seu propòsit.


I sense adonar-nos en xicotets escriptors ens vam convertir. Sort que, com a bons escriptors, teníem molt clar com volíem que fora la història del nostre conte i gràcies això vam poder organitzar-lo correctament.


I no hi ha conte sense una portada. Ens vam posar mans a l’obra, i en xicotets editors ens vam convertir prenent grans i importants decisions de com volíem que fora la nostra portada. Va ser un treball de summa importància, de molta concentració i responsabilitat.




Tot seguit vam jugar al joc de “qui és qui?”. Havíem d’endevinar quins personatges, escenes… eren. Teníem diverses opcions per triar i amb l’ajuda de tots vam aconseguir superar les difícils qüestions plantejades.

I a què no sabeu què? Ens va tocar ajudar a Caputxeta Roja, que és un poc despistada, a posar en la seua cistella quins aliments havia de portar per a la seua àvia. Sort que entre tots vam poder solucionar-ho ràpidament perquè poguera portar-li la cistella com més prompte millor; ja que com molt bé sabeu, l’Àvia estava molt malalta i no podia moure’s del llit.

I, finalment, no podíem anar-nos sense convertir-nos en… l’Àvia i així vam poder donar-nos el gran gust de provar alguns dels aliments que vam decidir posar-li dins de la seua cistella. Estava tot boníssim!




I com tot bon conte ací va la nostra moralitat:
“Recordeu estimats xiquets i xiquetes la importància d’escoltar als adults i de seguir les regles, especialment quan es tracta de la vostra seguretat. Cal ser previnguts i mai parlar amb estranys per així evitar a temps situacions de perill”.
I conte contat si esta històriano és veritat, ben comptada està.

