Premi Soler i Godes

PREMI ENRIC SOLER I GODES 

El 16 de novembre de 2001, el C.E.I.P. LLEONARD MINGARRO rebia, de mans de la Fundació Càtedra Enric Soler i Godes, el premi ENRIC SOLER I GODES A LA INNOVACIO EDUCATIVA 2001. 

Un grup de mestres i pares vam participar en el sopar de lliurament dels premis que es va fer a l’hotel Mindoro de Castelló. 

Estava ple d’autoritats, del món cultural, però aixòno és el que importa, el més important és saber perquè el nostre col·legi ha estat premiat. 

Ens hem informat detingudament i hem esbrinat que el premi ens ha estat atorgat 

“Per ser una escola de línia educativa renovadora i socialment compromesa, oberta a les necessitats del barri, considerada Centre CAES, oberta de 9 a 21 hores, amb Biblioteca, Centre d’Esplai, Ludoteca, Menjador, Gimnàs, etc. i una escola d’Immersió.” 

Això és una llarga història. 

No és un premi d’un any sinó més bé el reconeixement a la feina de molts anys; una feina que caldria recordar, analitzar i, al mateix temps, compartir i agrair. 

El col·legi, com a centre independent del Col·legi de l’Assumpció, es crea durant el curs 1975/76. 

Durant els primers anys el col·lectiu de mestres estava de pas, format per persones que com a molt hi treballaven un any; així poc es podia fer per la integració dels pares a l’escola i de l’escola al barri. Durant quatre cursos hi va haver tres directors diferents. 

Al curs 1979/80 arribava al col·legi Vicent Galindo, com a propietari definitiu i amb ganes de treballar, qui a l’octubre d’aquell mateix any ja va ser nomenat director del Centre. Al curs 1981/82 s’incorporaven a la plantilla, entre altres mestres, Paco Falcó, Juli Palatsi i Manolo Bort, mestres definitius amb aspiracions de passar al barri diversos anys. Al curs següent, 1982/1983, apareixien altres mestres al barri, definitius, en ganes de treballar i, sobretot, de treballar al nostre barri com ara David Pascual, i Antoni Fas. 

Al llarg d’aquell curs, el grup de mestres ja començava a fer equip, a treballar de valent, tot buscant el compromís dels pares i del barri en l’educació del seus fills. 

La comunitat educativa del moment pretén que els pares vegen l’escola com una cosa pròpia, la qual cosa és una tasca difícil perquè els pares tenen el concepte que els mestres no volen el barri i fugen el més aviat possible. 

De mica en mica l’equip es va fent gran i, al curs 1983/84, s’incorporen Fina Salvador, Tomás Delgado i Rosa Buils; en aquell moment el claustre està format per mestres amb destinació definitiva que, il·lusionats per la feina i amb el barri, consolidaran la tasca educativa ja encetada. 

Al curs següent, 1984/85, el grup es ferm i, encara que falten mestres, la relació pares escola ja ha canviat; les relacions amb l’associació de veïns és molt bona i algunes persones externes a l’equip docent s’impliquen amb l’escola: Anita, Nicolás, Eleno… Aquest mateix any s’incorpora Lucia Guillamón. 

Els canvis han estat substancials, l’escola ja forma part del barri: és hora de començar a fer realitat una escola oberta al barri

Fins a aquest any, tal vegada els anys més durs del col·legi, qui ha portat la direcció ha sigut Vicent Galindo que començarà a compartir la direcció del centre amb Paco Falcó. 

L’escola és vella i es necessita una escola nova. Cal iniciar els tràmits però es pretén que l’edifici escolar siga adequat a les necessitats de l’escola que volem, i això, és molt difícil d’aconseguir en l’administració. Cal moure molts fils, donar moltes patades i parlar amb molta gent. Per a aconseguir-ho intervenen moltes persones: els mestres, l’A.P.A. amb Enrique González i Paco Soria, l’Associació de veïns amb Eleno Hernández i el regidor del barri Nicolás Rodríguez. Es busca l’assessorament de l’arquitecte Josep Penyarroja, fa i desfà plànols desinteressadament. 

La direcció acompanyada i recolzada pels diferents sectors del barri, fa molts viatges a Castelló i a València. 

Al curs 1985/86 s’incorpora Paqui Nieto. 

Per fi es construeix l’escola, Vicent supervisa la construcció assessorat pel senyor Penyarroja, l’arquitecte, i pel senyor Gil, el constructor. 

Durant el curs 1986/87 s’inaugura l’escola nova i al mateix temps s’enceta el primer projecte experimental: Escola oberta de 9 a 9: el Centre d’Esplai. 

El canvi de l’escola vella a la nova es fa al Nadal i el 8 de gener del 87 ja es fa el primer claustre al col·legi nou. 

En eixe moment l’equip de mestres són: Paco Falcó, Vicent Galindo, David Pascual, Tomás Delgado, Juli Palatsí, Fina Lahoz, Paqui Nieto, Rosa Buils, Manolo Bort, Rafael Falcó, Fina Salvador, Paco Bernal, Lucia Guillamón, Vicent Borrás i Enrique Moles. 

A partir d’aquest curs, el projecte Experimental ja no es deixarà i es treballarà perquè es reconega al Centre com un CAES. 

Durant els cursos 1887/88 i 88/89, el claustre es desplaça contínuament a fer cursos de formació per poder implantar la LOGSE a l’escola: El famós FPRI anomenat, amistosament, el filiprim

Al curs 1989/90 s’inicia en Infantil l’experimentació de la Reforma. En aquest curs i a Infantil s’incorpora Mª Àngels Jarque. 

En eixe projecte encara falten coses a millorar i al curs 90/91 es dóna un pas més de cara al barri, s’obri un servei més, el menjador escolar. Podem dir que ara sí que és de 9 a 21 hores l’horari de l’escola. 

En aquest curs la Conselleria Edita El Projecte Educatiu de Infantil que ha fet l’escola, com a exemple pera la resta de la Comunitat. 

Al curs 1990/91, la Conselleria ens reconeix com a Centre d’Acció Educativa Singular (C.A.E.S.). 

Al curs 1991/92 s’incorporen al projecte Sergio Aragonés, Lola Franch i Lluch J. Ruiz. 

Des d’eixe moment i fins a l’actualitat l’escola ha seguit amb el mateix esperit i sempre duent endavant el projecte CAES: 

Al 92 es crea l’Agència de Lectura Municipal, amb més de 7000 volums, en aquell moment. 

El curs 92/93 encetem la línia d’Immersió al Valencià, en l’actualitat tot el col·legi és en línia valenciana. 

Al curs 93/94 s’aprova el Projecte Educatiu de Centre. Durant el curs 99/00 s’ha repassat i reestructurat.       

Al curs 96/97 es crea l’aula d’Infantil 3 anys

En el cursos 96/97 i 97/98 hem fet formació en centres amb els temes: Educació en Valors i l’Autoestima. 

En el trienni 97/00 hem treballat en un projecte de Comenius on hem conegut i intercanviat experiències amb professors i alumnes de Noruega, Finlàndia i Grècia. 

Portem tres anys seguits fent projectes medi ambientals; el curs passat hem encetat un nou projecte: Recicla l’escola. 

I encara ens queden molts projectes que esperem tirar endavant. 

Des d’aquestes pàgines, un agraïment a tots aquells que en el seu moment han posat un granet d’arena, per fer que tots aquests anys després de la creació de l’escola aquelles aules aïllades, i un tant “oblidades” hagen esdevingut en el C.E.I.P. LLEONARD MINGARRO: Un Centre que ha vist passar molts mestres, pares, alumnes, diverses etapes etc. però que ha tingut i segueix tenint, en la gent que ara hi treballem, un esperit renovador recolzat amb la il·lusió i les ganes de treballar cada dia mes per millorar la nostra tasca docent. 

Endavant i enhorabona a tots.