UNA APROXIMACIÓ A LA HISTÒRIA DEL C.E.I.P. LLEONARD MINGARRO
Des de la construcció de la primera casa al carrer Azucena en 1.948, els veïns del barri Toledo començaren a reivindicar per al seu barri una xarxa d’infraestructures essencials, juntament a uns serveis socioculturals bàsics. Després de reiterades peticions per la creació d’una escola que evitara el desplaçament dels seus fills al col·legi de “L’Assumpció”, es procedeix, a principi de 1.963, a la col·locació de la primera pedra de les futures aules a les quals s’haurà d’accedir pel carrer San Pedro. Un any després, exactament el 25 de gener de 1.964, en acte solemne, el bisbe de la Diòcesi, el doctor Pont i Gol, procedia a la benedicció del Grup Escolar, acompanyat entre altres personalitats, del Governador Civil de la província, en Carlos Torres Cruz i de l’alcalde de la localitat el senyor Eleuterio Abad Martín.
El 2 de febrer s’inauguraven les dues aules unitàries que pertanyien a la Agrupación Escolar Mixta “Nuestra Señora de la Asunción”. Els primers mestres que van impartir-hi classes foren En Vicent Palasí Diago (aula de xics) i Na Mª Consuelo Solá Llorca (aula de xiques). Els alumnes d’aquella època recorden encara amb nostàlgia els menjars que es cuinaven en aquell menjador escolar i especialment, aquella ampolla de llet que els donaven a beure a l’hora de l’esbarjo.
L’augment de la població infantil (recordem que en el curs escolar 1.966/67 ja hi havia 86 xiquets matriculats), va propiciar l’ampliació progressiva del nombre d’aules.
En 1.975 el grup Escolar del barri Toledo s’independitza de la abans esmentada Agrupación “Na Señora de la Asunción”. Serà en el curs 75/76, essent director el senyor Eduardo Cardells, quan se li canvia el nom de Colegio Nacional de E.G.B. “Inmaculada Concepción” amb el que provisionalment se li havia designat, passant a continuació a denominar-se Colegio Público Leonardo Mingarro, en memòria d’aquest polifacètic mestre local, autor de «l’Himne a la Vall».
L’antic col·legi fou substituït en 1987 per unes noves i modernes instal·lacions, situades en la Travessera Albacete s/n. El disseny i posterior construcció del nou edifici, dotat amb dependències no habituals en escoles de 8 unitats d’E.G.B. s’adaptava com un guant al disseny d’escola ajornada completa:
· gimnàs
· laboratori
· sala d’audiovisuals
· ludoteca-menjador
· dos sales tallers
La implantació d’aquest novedós sistema educatiu incloïa la creació d’un Centre d’Esplai que es preocupava de compensar els dèficits socioculturals del barri, aportant al temps lliure dels xiquets/es de 6 a 16 anys, un ventall d’activitats d’esplai i tallers educatius, estant així mateix les instal·lacions a disposició dels veïns del barri que ho sol·licitaren per realitzar activitats en horari de 20 a 21 hores.
Una Resolució de 22 d’octubre de 1990 de Promoció Educativa de la Conselleria de Cultura, declara al col·legi Lleonard Mingarro, com a Centre d’Acció Educativa Singular (CAES), en resposta a l’elaborat projecte d’Acció Educativa Preferent presentat pel professorat. Aquell projecte, que un grup reduït de mestres començà a gestar durant el curs 83/84, havia fructificat i a principis dels 90 es trobava totalment consolidat, fent possible la participació de l’escola en els programes d’educació compensatòria que aporten al centre recursos econòmics i humans especials.
Per una altra banda cal mencionar que és precisament per eixes dates quan comença a fomentar-se l’animació lectora i els professors de l’escola fan un esforç extra per fer funcionar la biblioteca escolar. Aquest centre lector amb l’objectiu d’ampliar el seu índex d’usuaris passa, per iniciativa dels mestres, a convertir-se en setembre de 1.992, en virtut a una Resolució de Conselleria de Cultura, en Agència de Lectura Municipal, adoptant el nom de l’escola on es troba ubicada.
Durant els anys 90 el collegi funciona d’una forma absolutament dinàmica, participant i duent endavant interessants projectes educatius:
– Durant el curs 87/88 mestres de l’escola participen en un programa de formació i renovació pedagògica anomenat F.P.R.I.
– El curs 89/90 l’escola Lleonard Mingarro comença l’experimentació de la reforma educativa, en un principi d’educació infantil i, posteriorment en anys successius, dels tres cicles d’educació primària, finalitzant amb l’anticipació de l’Educació Secundària Obligatòria durant el curs escolar 94/95.
Durant tot aquest temps ha estat una preocupació dels mestres obrir l’escola a l’exterior, programant activitats que afavoriren la relació dels xiquets/es amb altres alumnes de qualsevol altre escola del poble i, fins i tot d’altres pobles o d’altres països; per això participa en un projecte que va més enllà deis límits nacionals. Després d’un primer intent infructuós que no va poder dur-se endavant per falta de compromís d’un soci belga, a la fi,
– durant el curs 97/98 el C.P. Lleonard Mingarro participa en un projecte educatiu de caràcter transnacional.
El projecte, que té per títol LIFE IS LIFE s’emmarca dins d’un programa educatiu de la Unió Europea. El Comenius, (que així s’anomena el programa en honor a l’insigne pedagog) contempla, dins de l’apartat destinat a educació primària (designat amb el nom de Sòcrates) la possibilitat de planificar projectes educatius d’àmbit europeu que compten amb la participació d’escoles de diferents països.
Participen com a escoles associades:
· una escola de Grècia
· una escola de Noruega
· dues escoles de Finlàndia
· a més de l’esmentat Lleonard Mingarro
Aquest projecte ha tingut una duració de tres anys.
Durant aquest temps, els mestres de l’escola encarregats del programa viatgen a Grècia en l’any 1.997 per tal de fer la planificació del treball a fer.
En març de 1.998 visiten l’escola de Noruega fent una valoració del que s’ha fet fins eixe moment.
En maig de 1.999 se visiten les escoles de Finlàndia.
En octubre de 1.999 els mestres de les escoles associades visiten el C.P. Lleonard Mingarro, altres centres educatius de La Vall (C.P. Recaredo Centelles, Institut Botànic Cavanilles) ¡El Col·legi d’E.E. Pla Hortolans de Borriana).
El projecte ha tingut una durada de tres anys, finalitzant en juny de 2.000, donant als mestres la possibilitat de fer un estudi comparatiu dels diferents sistemes educatius així com de les principals activitats econòmiques de la comarca on les escoles estan ubicades, i ha permés als xiquets/es conéixer formes de vida molt diferents a les seves, intercanviar treballs, mantenir correspondència amb els seus nous amics i tenir un contacte directe amb els mestres d’eixes escoles, vinguts des de països tan llunyans com són els escandinaus, que tenen un encant especial; a més un dels mestres finlandesos era veí de Santa Clauss.
Tot aquest treball, fet al llarg del temps amb dedicació il·lusió, ha estat reconegut i recompensat amb el Premi Enric Soler i Godes a la innovació Educativa que en aquest any 2.001 ha celebrat la segona edició.
La idea del Lleonard Mingarro és continuar treballant preocupant-se sempre per la integració social i buscant a més a més una col·laboració directa amb les successives AMPES, amb la finalitat d’aconseguir en tots els casos un sistema òptim d’ensenyament per als seus alumnes. Alumnes als quals no s’ha d’obviar donat que han estat molts els que han passat pel Lleonard Mingarro, contribuint tots i cadascun d’ells a escriure la seva pròpia història. Una història a la qual el nou segle aporta nous aires de renovació i moltes il·lusions per part del professorat i de tots aquells que d’una manera o altra treballen en col·laboració amb el centre.
Tomás Delgado