Per un/a xiquet/a, anar a l’escola suposa un canvi molt important: ix d’un lloc segur conegut i protegit, on es relaciona amb les persones que ha establert el primers vincles, i a les quals està aferrat, per entrar en una situació completament desconeguda.
Aquesta relació d’aferrament del xiquet/a amb el seu cuidador primari, és molt important en el seu desenvolupament i és la que posarà els fonaments per a totes les relacions que el nen/a desenvoluparà a través de la seva vida. Aquesta relació produeix seguretat, tranquil·litat, calma, consol i plaer però l’amenaça de la pèrdua de la persona evoca un intensa ansietat.
Per tan, aquest inici escolar del nen/a, suposarà sempre una situació de separació i com a tal sempre serà més o menys dolorosa. Pensar que pot perdre a la figura a la que està aferrat/da, al sentir-se abandonat/da a l’escola, suposa sofriment i angoixa per ambdues parts. “El patiment no sols està en els/les nens/es, fins en els casos en què tot marxa bé, als pares els costa separar-se del seu/a fill/a i els suposa un considerable esforç emocional” . Per una banda ens agradaria que els nostres fills/es no visquessin situacions d’angoixa, cosa que en realitat no podrem evitar, ja que forma part de la vida i del creixement del petit/a. D’altra banda també els pares/mares necessiten un temps de coneixença per poder confiar en les persones i la institució que es farà càrrec del seu fill/a; si això no es pot donar afectarà de manera notable en aquest procés d’acollida.
A la vegada el/la xiquet/a també es troba en un ambient diferent que ha de descobrir, uns costums a les que s’haurà d’adaptar. Es trobarà també dins d’un nou espai en el que es sentirà desorientat/da i perdut/da. També ha de fer una nova reestructuració temporal, ja que perdrà la noció de la rutina diària a la que estava acostumat/da.
Per tan es troba en un espai, un ambient, una temporalitat i unes persones noves que encara no estan investits de sentit ni afectivitat.
També per els/les educadors/es és un període d’acollida per conèixer cada família, cada infant i les seves peculiaritats.
Els comportaments més freqüents a l’escola són: inseguretat i por, plor, descontrol d’esfínters, vòmits, trastorns en l’alimentació, son, agressivitat, especial aferrament als objectes personals (motxilla, jersei…), etc… Però les conductes poden ser molt diverses: des de l’alegria desbordant, agitació, activitat desenfrenada davant una situació nova… a fortes actituds de rebuig o de “càstig” (ignorància) quan se’l va a recollir; també és fàcil trobar nens/es que passats uns dies d’aparent tranquil·litat (una setmana, un mes…) reaccionen amb plors i rebuig a l’escola quan pren consciència de la nova situació.
En el marc familiar també succeeixen regressions i alteracions en el comportament com: regressió en el control d’esfínters, malsons nocturnes, trastorns de gana, irritabilitat, etc.
Aquestes alteracions del comportament normal dels petits no desapareixeran fins que siguen establerts els suficients llaços afectius amb les persones que es relaciona, i fins que no tinguen un coneixement suficient del nou entorn físic i social.
És el mateix nen/a qui ha de superar des del seu interior aquests canvis, el que ha d’anar conquistant, auto afirmant-se, eixint a poc a poc del seu egocentrisme, independitzant-se per construir el seu món intern i avaluar, contrapesar aquesta separació, acceptant-la interiorment. Valorar i acceptar les seves pròpies possibilitats, sense protecció i atenció continuada de la seva família.
La separació s’ha de fer be perquè no siga problemàtica encara que, aparentment, semble que no passa res.
Es responsabilitat de pares/mares i educadors/es d’organitzar un període adequat d’ acollida per a que aquests primers temps d’escola s’assumeixquen per el xiquet sense traumes i eviten que el canvi en la vida del nen/a siga massa sobtat.
- Preveure dins de les possibilitats atenent a la normativa d’uns dies per acompanyar al xiquet/a amb la presència dins de l’aula del seu referent familiar, per conjuntament facilitar-li el descobriment i confiança dels nous espais, dels temps, del/ la mestre/a i els nous companys/es.
- Fer-ho molt gradualment, començant per assistir una estona a l’escola en companyia de la mare/pare.
- El temps d’estada en el centre es pot anar augmentant a poc a poc, de manera que vaja coneixent i agafant confiança en el/la mestre/a que se n’haurà de fer càrrec.
- La incorporació progressiva haurà de fer-se per igual per a tots els xiquets/es, dels que entren el primer dia del calendari com del/la que li toque entrar l’últim dia.
- Cada xiquet/a ha de tenir la mateixa oportunitat d’atenció individualitzada per poder establir vincles afectius entre ell i el/la mestre/a.
- Comunicació continuada dels pares amb els/les mestres: facilitar a l’educador/a la coneixença de les particularitats de xiquet/a, en especial de les rutines a les que està acostumat/da: com és dorm, què li agrada, com reacciona, com es calma…
Es programarà una reunió durant el període de confirmació de matrícula on s’explicarà a les famílies en que consisteix el període d’acollida, les pautes o recomanacions de les actuacions que faciliten l’entrada a l’escola i l’organització temporal de la incorporació dels xiquets i xiquetes tal i com recull el decret 100/2022 pel qual s’estableix l’ordenació del currículum d’educació infantil.
Durant eixe mateix mes, abans de començar el curs escolar, la tutora realitzarà una primera trobada individual amb la família o tutor legal.
Abans de començar l’entrada, al mes de setembre, es tornarà a fer una reunió grupal per tal d’ensenyar la distribució de l’aula i informar d’aspectes organitzatius i activitats que es realitzaran durant el primer trimestre.
A final del trimestre la tutora documentarà en el informe (butlletí informatiu) com es relaciona i com construeix el vincle amb l’espai, el grup i la persona adulta de referencia, tant les experiències que l’hagen afavorit com les circumstàncies que l’hagen dificultat. En la memòria final de curs el cicle d’infantil reflexionarà i avaluarà com s’ha viscut aquest període tant per part dels xiquets i xiquetes, de les famílies i de les tutores i altres mestres que han participat.
