Metodologia

La pràctica educativa en l’educació infantil permet diferents enfocaments metodològics,. És imprescindible assenyalar aquí tots aquells principis que ens poden ser útils a l’hora de plantejar-nos les programacions en l’educació infantil i recollir les orientacions i estratègies necessàries per dur a terme l’actuació educativa programada.
Els principis metodològics propis de l’etapa d’educació infantil s’han de prendre com a
referents que permetran la presa de decisions fonamentades per a que, en efecte, la intervenció pedagògica tinga un sentit inequívocament educatiu.

  • ATENCIÓ A LA DIVERSITAT. l’acceptació i el respecte a les diferències individuals és un principi fonamental per a les i els mestres que han de ser especialment sensibles a les diferències individuals, intentant que aquesta diversitat repercutesca positivament en els seus aprenentatges i en la construcció de la seva identitat personal i grupal.
  • L’APRENENTATGE SIGNIFICATIU. Aprendre de manera significativa requereix establir nombroses relacions entre el que ja es coneix i el que s’ha d’aprendre, i té com a conseqüència la integració dels coneixements, el que permetrà aplicar l’après en una situació a altres situacions i contextos. Un altre dels requisits per aprendre significativament és que el nen/a tingué una disposició positiva cap a l’aprenentatge, estiga motivat per aprendre, és a dir, que els aprenentatges tinguen sentit per als xiquets i xiquetes, connecten amb els seus interessos i responguen a les seves necessitats.
  • ENFOCAMENT GLOBALITZADOR. El principi de globalització consisteix en aproximar als nens i les nenes a allò que han
    d’aprendre de d’una perspectiva integrada i diversa.
  • EL JOC I L’EXPERIMENTACIÓ COM A BASE DE LA PRÀCTICA EDUCATIVA. Aprenen a partir del joc i l’exploració, però el joc esdevé un mètode d’aprenentatge i no un passatemps.
  • PROPOSTES EDUCATIVES. treballem,  durant les primeres sessions del matí, mitjançant propostes de treball moment que es porta a terme en xicotets grups o fins i tot parelles. D’aquesta manera es respecten els diferents interessos dels xiquets i xiquetes, les seves diferents necessitats educatives, els diferents ritmes maduratius o velocitat de treball.
  • MÉTODES EDUCATIUS ( Montessori, Waldorf, Reggio,…) I PRINCIPIS DUA. Com a equip d’infantil agafem algunes idees d’alguns mètodes coneguts per tothom, però no seguim un mètode concret, depenem sempre de les característiques del grup i del que els afavoreix el seu desenvolupament ( Waldorf, Reggio Emilia, Montessori, Educació per ambients, racons de treball,…)
  • SITUACIONS D’APRENENTATGE. Reptar a l’alumnat a convertir-se en protagonistes del seu propi aprenentatge mitjanant l’elaboració de situacions d’aprenentatge que donen resposta a problemes de la vida real.