Qui som?
PRINCIPIS EDUCATIUS
El CEIP “Les Higuerillas” és independent de tot grup polític, econòmic o religiós, decidit a desenvolupar i promoure quantes iniciatives al seu abast tendisquen a fomentar la dimensió pública de la societat civil en la qual s’insereix.
En la mesura en què, en conseqüència amb la seua trajectòria històrica, concep l’educació com un important element compensador de desigualtats socials, el Centre reivindica com una qüestió de principis la concepció de l’educació com un servei públic.
Dins d’aquesta escola tenen cabuda aquells estaments de la societat que estiguen disposats a assumir els seus principis bàsics: participació i gestió democràtica dels centres educatius per part la comunitat escolar; defensa tant de la llibertat de càtedra com de la llibertat de consciència de l’alumne i absència d’ànim de lucre.
Entenem que el dret que per igual assisteix a tot ciutadà a rebre educació no pot ni deu interpretar-se com un igualitarisme mal entés que sacrifique la qualitat a la qual tot ciutadà té dret. Pensem que la qualitat tampoc hauria d’interpretar-se solament com l’adquisició d’un adequat nivell de coneixements en les millors condicions materials possibles, ja que això reduiria el terme a la seua interpretació més restrictiva; per contra, creiem que la vertadera qualitat d’ensenyament és aquella que brinda la possibilitat real d’un desenvolupament integral de la persona.
D’acord amb l’anterior, el nostre Centre intenta formar un tipus de persona susceptible d’emprendre iniciatives, elaborar criteris propis, fomentar el seu esperit crític i impulsar el raonament, devent l’alumne estar preparat per a interpretar les seues pròpies experiències, expressar la seua afectivitat de manera espontània i poder donar llit a la seua creativitat. Ha de ser també capaç de penetrar en el seu interior a la recerca de respostes als interrogants que la vida li planteja, alhora que comprometre’s solidàriament amb el seu entorn i la col·lectivitat.
Considerem igualment important dotar als alumnes dels hàbits, capacitats i instruments bàsics que els faculten per a adquirir un adequat nivell de coneixements, no sols mentre dura la seua etapa de permanència a l’escola, sinó com a actitud d’aprenentatge constant en la seua vida. Això requereix respondre als plantejaments d’una pedagogia activa que pretén aconseguir els objectius amb la participació de l’alumne i a partir de la seua pròpia experiència, i atribueix al mestre el paper fonamental de mantindre viu l’interés de l’alumne, ensenyant-li a raonar, suggerint-li dubtes i punts de vista diversos i orientant la seua investigació i treball.
Es pretén buscar tant el desenvolupament de la personalitat de l’alumne com l’adquisició de coneixements, intentant aconseguir l’adequat equilibri entre tots dos objectius. Entenem a més que aquest procés ha de produir-se en un clima on el gust per l’aprenentatge siga compatible amb el necessari esforç i on la convivència estiga basada en el respecte als altres.
Creiem igualment que tot procés educatiu també ha de pretendre com a objectiu la cerca de la pròpia identitat de cada individu. Aquesta identitat ha de ser, simultàniament, exponent d’una diversitat enriquidora. Identitat respecte al propi sexe amb absolut respecte al sexe oposat, perquè concebem una societat en la qual dones i homes tinguen idèntics drets, obligacions i possibilitats, i una escola on la realitat de la no discriminació es convertisca en una experiència viscuda. Identitat com a membres d’una societat i un país que coneix i valora les seues arrels, però que es projecta cap al futur, cap a Europa i cap al món, integrant-se en una dimensió universalista que ens faça sentir que tots formem part d’un món en el qual els éssers humans han de ser iguals i solidaris, sense distinció de races, creences o ideologies.
D’altra banda, una contínua posada al dia de l’educació només podrà mantindre’s en la mesura en què existisca flexibilitat i imaginació per a obrir nous espais a pràctiques i enfocaments renovadors. En aquesta línia pretenem romandre oberts a una interpretació progressista de les noves necessitats socials en matèria educativa, entesa com a noves demandes dels homes d’una societat en constant transformació. Per a això s’haurà d’oferir a l’alumnat una adequada orientació escolar i professional, fomentant el coneixement i respecte cap a tota mena de professions i tasques evitant la secular discriminació entre el treball intel·lectual i manual i ajudant-lo a descobrir les seues capacitats.
Som també conscients que el desenvolupament tecnològic de l’època moderna suposa un repte per a l’educació, tant pel que fa a l’adquisició per part dels alumnes dels hàbits i instruments necessaris, quant a la capacitat d’adaptació del professorat a l’ús i maneig de les noves tecnologies.
Volem preparar als nostres alumnes per a integrar-se en una societat canviant i ser membres responsables d’ella. Això exigeix assumir la tensió de ser capaces de viure en un entorn competitiu, sense haver per això d’interioritzar necessàriament els seus valors. Des del nostre punt de vista, el procés educatiu ha de ser un intent transformador de l’existència més que una adaptació a la realitat existent. El legítim desig d’ocupar un lloc en la vida activa no ha de marginar la capacitat de solidaritat i cooperació amb els quals ens envolten.
Conseqüentment, tractarem de fomentar en els nostres alumnes la capacitat de comprendre i respectar les situacions diferents o estranyes al seu àmbit social o cultural, amb especial atenció als mons marginats o subdesenvolupats. En la mesura en què l’econòmic i social condiciona la vida individual i col·lectiva, cal despertar la consciència i la comprensió crítica de la societat a la qual pertanyem, no oblidant que vivim en un món injust, ple de desigualtats, davant la qual no cap una mera acceptació passiva, sinó una cerca positiva i compromesa.
Per això, preconitzem la defensa dels drets humans, per al que ha de facilitar-se el coneixement i valoració de les pràctiques i els contextos que els conculquen o validen.
Els nostres alumnes també han de prendre consciència de les agressions que pateix en els nostres dies l’entorn físic: el respecte i la defensa del medi natural han de constituir valors prioritaris, des del convenciment de la nostra responsabilitat enfront de futures generacions. D’una banda, donat el seu caràcter transversal, l’educació ambiental és responsabilitat del professorat i, per extensió, de tota la comunitat educativa. El centre docent com a institució, en virtut de la seua autonomia pedagògica i organitzativa, s’ocupa de l’educació ambiental de tot el seu alumnat.
I per una altra ens proposem educar per a la sostenibilitat, pretenent per mitjà de l’ecoauditoría educativa, com a procediment actiu d’aprenentatge individual i col·lectiu, analitzar l’impacte que causen al medi ambient les activitats del centre (consum de materials i generació de residus, aportacions de matèria i energia, l’entorn i les relacions socials, etc.) per a produir millores a través de la participació en experiències de canvi real, dissenyada i executada pels protagonistes, els/as alumnes/as amb la col·laboració del professorat, i la complicitat de la resta de la comunitat educativa i social, que persegueix la transformació de la vida quotidiana del centre docent, a través d’una pràctica respectuosa amb el medi ambient i amb els principis de la sostenibilitat.
D’igual manera, defensem el compromís en la defensa de la pau, estimant que les agressions a aquesta no es limiten a les guerres ni se circumscriuen al món exterior, sinó que a l’interior dels països existeixen multitud de factors que afavoreixen l’aparició de conflictes i agressions: desigualtats, injustícies, intoleràncies, ingerències en assumptes aliens, transgressions a la llibertat i fanatisme de tot índole. Fora de tota pretensió ingènuament idealista, creiem que valors com la tolerància, la comprensió o la solidaritat poden i deuen fer-se operatius des de l’escola i les primeres edats, materialitzant així els ideals que propugnem. Considerem l’educació en la pau i per a la pau com un dels nostres objectius prioritaris.
El Centre s’afirma com no confessional alhora que respectuós tant amb les postures agnòstiques com amb la diversitat de pràctiques i creences religioses.
Finalment, proclamem el nostre convenciment que l’anteriorment enunciat s’ha d’emmarcar en el context d’uns hàbits participatius; reclamem per això la importància del concurs i col·laboració de la comunitat educativa en el seu conjunt: mestres, pares i alumnes. La tradició participativa en el nostre Centre és un valor que no ha de donar-se per descomptat, sinó reiterar-se com un propòsit irrenunciable, afavorint per al seu aprofundiment fórmules, que més enllà d’una concepció purament formal d’aquesta, permeten fer-la cada vegada més eficaç i ambiciosa. És evident que només a partir d’una postura d’autèntica implicació i col·laboració de tots els estaments educatius serà possible portar avant el nostre projecte.
