Els nostres alumnes també han de prendre consciència de les agressions que pateix en els nostres dies l’entorn físic: el respecte i la defensa del medi natural han de constituir valors prioritaris, des del convenciment de la nostra responsabilitat enfront de futures generacions. D’una banda, donat el seu caràcter transversal, l’educació ambiental és responsabilitat del professorat i, per extensió, de tota la comunitat educativa. El centre docent com a institució, en virtut de la seua autonomia pedagògica i organitzativa, s’ocupa de l’educació ambiental de tot el seu alumnat.
I per una altra ens proposem educar per a la sostenibilitat, pretenent per mitjà de l’ecoauditoría educativa, com a procediment actiu d’aprenentatge individual i col·lectiu, analitzar l’impacte que causen al medi ambient les activitats del centre (consum de materials i generació de residus, aportacions de matèria i energia, l’entorn i les relacions socials, etc.) per a produir millores a través de la participació en experiències de canvi real, dissenyada i executada pels protagonistes, els/as alumnes/as amb la col·laboració del professorat, i la complicitat de la resta de la comunitat educativa i social, que persegueix la transformació de la vida quotidiana del centre docent, a través d’una pràctica respectuosa amb el medi ambient i amb els principis de la sostenibilitat.
D’igual manera, defensem el compromís en la defensa de la pau, estimant que les agressions a aquesta no es limiten a les guerres ni se circumscriuen al món exterior, sinó que a l’interior dels països existeixen multitud de factors que afavoreixen l’aparició de conflictes i agressions: desigualtats, injustícies, intoleràncies, ingerències en assumptes aliens, transgressions a la llibertat i fanatisme de tot índole. Fora de tota pretensió ingènuament idealista, creiem que valors com la tolerància, la comprensió o la solidaritat poden i deuen fer-se operatius des de l’escola i les primeres edats, materialitzant així els ideals que propugnem. Considerem l’educació en la pau i per a la pau com un dels nostres objectius prioritaris.
El Centre s’afirma com no confessional alhora que respectuós tant amb les postures agnòstiques com amb la diversitat de pràctiques i creences religioses.
Finalment, proclamem el nostre convenciment que l’anteriorment enunciat s’ha d’emmarcar en el context d’uns hàbits participatius; reclamem per això la importància del concurs i col·laboració de la comunitat educativa en el seu conjunt: mestres, pares i alumnes. La tradició participativa en el nostre Centre és un valor que no ha de donar-se per descomptat, sinó reiterar-se com un propòsit irrenunciable, afavorint per al seu aprofundiment fórmules, que més enllà d’una concepció purament formal d’aquesta, permeten fer-la cada vegada més eficaç i ambiciosa. És evident que només a partir d’una postura d’autèntica implicació i col·laboració de tots els estaments educatius serà possible portar avant el nostre projecte.