El tercer cicle d’Educació Prevaldria comprén els cursos de 5é i 6é, amb alumnes amb edats compreses entre els 10 i els 12 anys.

Es tracta d’una etapa amb molts canvis, no sols físics: sent decisiu per a ells l’exercici físic, l’esport, els jocs…, si no també psicològics.

Els xiquets i xiquetes continuen independitzant-se dels adults i incloent-se cada vegada més en grups d’iguals, desenvolupant estrets llaços d’amistat entre companys.

Si cal destacar una cosa important en aquest tercer cicle és, sens dubte, el seu caràcter terminal dins de l’etapa en què es troba. Això marcarà la manera de fer en el cicle, tant del professorat com dels alumnes i alumnes, doncs, vulga’s o no, el finalitzar una etapa educativa porta aconseguisc aconseguir o no els objectius previstos en ella.

Una de les metes d’aquest tercer cicle serà arribar a l’Educació Secundària en les millors condicions per a garantir la seua superació sense dificultats. Aquesta no serà tasca exclusiva d’aquest cicle sinó, també dels anteriors.

Des del punt de vista psicològic es fa imprescindible destacar l’arribada de l’alumnat a l’estadi d’operacions formals entorn dels dotze anys. Això significa que els estudiants posseeixen una capacitat d’abstracció en grau suficient com per a poder manejar tot tipus de conceptes sense necessitat de la concreció i manipulació a la qual es venia sotmesos fins a aquest moment.

No obstant això, considerant que l’evolució és una cosa contínua, no mecànic i diferent en cada persona, cal tindre en compte que l’últim curs d’aquest cicle resultarà de transició per a la majoria de l’alumnat: uns hauran entrat de ple en l’estadi d’operacions formals, mentre uns altres l’aniran aconseguint al llarg de l’any o, fins i tot, poden fer-lo en el curs següent. És una complexitat amb la qual cal comptar.