En un dia com el de hui, el nostre alumnat no ha volgut oblidar la major catàstrofe ocorreguda a la nostra comarca fa només un any.
Hem eixit al pati a fer 1 minut de silenci, hem llegit un manifest i a continuació hem escoltat dos cançons homenatge a les víctimes.
Hui, 29 d’octubre, fa un any que la DANA va colpejar el nostre poble,
Albal, i molts altres del voltant.
Va ser un dia difícil, un dia que molts recordem amb tristesa. L’Aigua va
causar danys, va fer malbé cases, camps i carrers, però, sobretot,
va deixar un buit en el cor de moltes famílies.
Des de l’escola La Balaguera d’Albal, volem fer un record molt especial
per a totes les persones que ja no estan, i per a aquelles que encara
intenten refer-se del qual va passar.
NOSALTRES HUI ALCEM LA VEU PER QUI JA NO POT ALÇAR-LA.
També volem donar les gràcies a tota la gent que va ajudar:
als veïns i veïnes, als bombers, als policies, als mestres,
i a totes les persones que, sense pensar-s’ho, van oferir la seua mà.
Ens van ensenyar que, quan estem units, som més forts i que al final,
NOMÉS EL POBLE SALVA AL POBLE
Hui fem silenci, però també fem memòria.
Recordem amb tristesa, però també amb esperança. Perquè de cada
tempesta naix una lliçó,i la més gran de totes és aprendre a cuidar-nos,
a cuidar la natura i a valorar el que tenim cada dia.
Des de la Balaguera, enviem un missatge de pau, de força i d’amor.
Que mai més una tempesta ens trenque l’esperança, i que, com el sol
després de la pluja, sempre trobem la manera de tornar a brillar junts.
DEL FANG SEMPRE CREIXEN LES FLORES MÉS ALTES, i nosaltres
encara no hem parat de creixer.
Ara, guardem un minut de silenci pels nostres pobles i per les 237 víctimes
que van perdre la vida, ara fa un any.
