EL CIBERASSETJAMENT ENTRE ALUMNES
Quan un/a alumne/a és maltractat/da repetidament i al llarg del temps per part d’un o més estudiants mitjançant l’ús d’eines tecnològiques.
Existeix ciberassetjament quan, de forma reiterada, algú rep agressions d’altres mitjançant suports mòbils o virtuals (amenaces, insults, ridiculitzacions, extorsions, robatoris de contrasenyes, suplantacions d’identitat, buit social…) mitjançant missatges de text o de veu, imatges fixes o enregistrades…
El ciberassetjament entre alumnes presenta les característiques següents:
- Mitjà: s’utilitzen eines tecnològiques com Internet, telefonia mòbil, xarxes socials, plataformes de difusió de continguts…
- Format: es tracta d’un assetjament indirecte que afecta la víctima psicològicament. El fet que no hi hagi senyals físics dificulta la seva detecció i per això s’ha d’estar especialment atents a alguns símptomes de depressió, de baixa autoestima, d’abandonament escolar…
- Anonimat: el canvi d’identificació, la utilització de pseudònims, l’alteració del llenguatge… dificulten molt descobrir qui són els assetjadors i els proporciona una sensació d’impunitat. La incertesa de en qui es pot confiar o en qui no, condueix a una disminució de la confiança en els companys i les companyes i pot arribar a generar un ambient d’hostilitat en els centres educatius.
- Perdurabilitat: els efectes de l’acció es perllonguen en el temps i en l’espai. La informació lesiva està disponible les 24 hores de dia i la majoria de les vegades és difícil eliminar el material publicat que pot estar exposat de forma pública durant molt de temps.
- Potencial de difusió: degut a les característiques dels mitjans utilitzats, l’impacte de l’agressió pot ser molt més gran. Internet aporta a la difusió un creixement exponencial.
- Inseguretat: es perden els límits de quins espais i quins moments són segurs. La víctima no pot fugir, defensar-se o evitar l’assetjament ja que pot estar rebent constantment missatges de mòbil o ordinador o estar sent contínuament difamada en una xarxa social.
- Proximitat: la víctima i l’agressor són d’edats similars i ambdós solen pertànyer a entorns físics propers, normalment al mateix centre escolar.
- Relació amb l’assetjament: és freqüent que el ciberassetjament entre alumnes estigui lligat a situacions d’assetjament escolar en la vida real (sobretot comportaments d’exclusió i aïllament).
- Desequilibri de poder: el ciberassetjador controla la situació sense haver-se d’exposar a la víctima. En el cas que l’assetjament físic es traslladi a espais virtuals, s’accentua la situació de desigualtat i d’abús de poder.
- Intencionalitat: no sempre hi ha intencionalitat explícita de fer mal per part de l’agressor o agressors, tot i que el dany causat té un impacte i un recorregut molt amplis.
- Falsa victimització: en algunes ocasions el ciberassetjador pot al·legar que la víctima l’està assetjant a ell.
- Agrupament de ciberassetjadors: Internet facilita l’agrupament d’assetjadors (coneguts entre ells o no) a qui demanar col·laboració en la difusió de continguts vexatoris o difamatoris.
Quines conductes són ciberassetjament?
- Amenaçar: enviar missatges amenaçants o desagradables per correu electrònic, Messenger, SMS, MSM, fotolog…
- Robar contrasenyes, suplantar identitats: fer-se passar per una altra persona en els xats, entrar en el seu correu fent servir la seva contrasenya…
- Blogs i fotologs: publicar fotos reals o trucades amb comentaris ofensius; publicar escrits despectius, insultants…
- Ús o creació de webs amb continguts ofensius: publicació de dades personals…
- Enviar fotografies o vídeos per e-mail o SMS/MMS: enregistrar fets d‛amagat o contra la voluntat de la víctima, agressions…
- Enquestes a Internet: amb voluntat d’humiliar, per exemple “qui és la més grassa de l‛Institut?” o “qui és el més imbècil de l‛IES?”
- En els Jocs multiusuari: insults, amenaces, ús de llenguatge obscè o agressiu.
- Enviar programes brossa o virus, subscriure a la víctima a llistes de pornografia…
Servei Educatiu Vallès Occidental II
