|
|
|
JUSTIFICACIÓ |
A partir dels resultats obtinguts en el treball diari en classe, i donades les dificultats detectades, i segons ordena l’ordre de 7 de juny del 2011 es va fer evident la necessitat de realitzar un pla lector de centre que sistematitzara i fixara totes les activitats que durant anys s’han estat realitzant tant en les tutories com des de la biblioteca, i que vaja encaminat a afavorir i potenciar l’hàbit lector dels nostres alumnes. Este pla lector és necessari actualitzar-lo cada any, adequant-lo al treball que cada es vol realitzar des del grup de Pla lector
El principal problema què ens hem trobat es la falta d’estímuls positius en la nostra societat que reforcen el gust per la lectura. Encara que molts dels nostres alumnes lligen, i la majoria dels pares valoren positivament la lectura, creiem que només un nombre reduït d’ells veu l’acte de llegir com una cosa lúdica, divertida i enriquidora, més prompte l’associen a tasca escolar, a esforç, a activitat poc estimulant.
Del que acabem d’exposar es deriven qüestions que són la base del present Pla lector:
– Com crear el gust per la lectura?
– Com acostar els llibres als alumnes?
– Què fer perquè l’alumne gaudisca amb la lectura d’un llibre i veja en això un font de plaer?
– Com programar mesures que fomenten les destreses, la comprensió i la motivació?
El verdader sentit d’este pla lector l’aconseguir el bot des del “saber llegir” cap al “voler llegir”, tasca en què s’hauria d’integrar tota la comunitat escolar, i en la que la família juga un paper important.
Hem de ser models de “professors lectors”. Practicar la lectura compartida, crear espais i situacions per a acostar-nos als llibres: parlar d’ells, manejar-los. Utilitzar la biblioteca escolar. Visitar la biblioteca pública. Fer partícip a la família de la lectura, portar i portar llibres del col·legi a casa i de casa al col·legi, intercanviar-los. És a dir hem de fomentar el gust per la lectura.
No ens plantegem fer un pla lector teòric molt ampli, sinó més bé un pla molt senzill, que arreplegue totes aquelles activitats que s’estan fent des de fa anys i totes aquelles altres que pensem poden ajudar a aconseguir un acostament als llibres dels nostres alumnes.
OBJETIUS GENERALS DEL PLA LECTOR |
- Sistematitzar totes les activitats que ja s’estan realitzant en el Centre conduents a la millora de la competència lectora.
2. Establir noves estratègies per a acostar a l’alumnat al món de la lectura.
3. Crear vies per al foment lector, entre la família i el Centre i fer partícips als pares/mares del procés d’adquisició d’hàbits lectors.
4. Convertir la competència lectora en un dels elements prioritaris del Centre, la família i la Comunitat.
5. Potenciar el desenrotllament de l’hàbit lector i la competència lectora des de totes les àrees i matèries del currículum.
6. Oferir als pares/mares orientacions perquè lligen als seus fills xicotets i animen als majors a llegir.
7. Convertir la biblioteca del Centre en un espai dinàmic on es realitzen activitats, coordinades entre les tutores i les responsables d’esta, que desenvolupen la capacitat lectora i motive cap al món de la literatura.
Estos objectius generals es poden concretar en altres més específics i relacionats en els diferents sectors de la comunitat educativa.
Referits als docents:
- Comunicar, informar i disfrutar amb els textos escrits.
- Continuar amb el “club de lectura” iniciat ja fa tres cursos.
-
- Organitzar els recursos humans i materials per a aconseguir la màxima rendibilització dels mateixos.
- Desenrotllar en els alumnes estratègies per a llegir amb fluïdesa, entonació i comprensió adequades a la intenció del text.
- Utilitzar estratègies de comprensió lectora per a obtindre informació.
- Desenrotllar la comprensió i expressió oral conforme al moment evolutiu de l’alumne.
- Utilitzar les biblioteques d’aula per a la recerca d’informació, aprenentatge, gaudi, expressió de sentiments i idees.
- Implicar pares i mares en el Pla lector
Referits als alumnes:
- Llegir com a forma de gaudir del temps lliure,
- Utilitzar la biblioteca per a la recerca d’informació, aprenentatge i com a font de plaer.
- Utilitzar la biblioteca escolar amb actitud de respecte i cura.
- Prestar i rebre llibres de la biblioteca d’aula i de centre.
- Exercitar l’atenció i la memòria.
- Ampliar el vocabulari.
- Pronunciar correctament.
- Aprendre a escoltar.
- Utilitzar el diccionari.
- Millorar l’ortografia.
- Iniciar i/o consolidar la necessitat de constitució i formació de la pròpia biblioteca personal.
- Aprendre a buscar informació.
ANÀLISI DE LA NECESSITATS: Avanços, carències i dificultats en relació a les pràctiques lectores i l’ús de la biblioteca escolar. |
Nostre centre, el CEIP José García Planells és un dels huit centres escolars de Manises. Es troba a un edifici de recent construcció situat en una zona d’antigues construccions però al costat de la zona d’ampliació de Manises. De l’anàlisi de l’entorn escolar és desprèn:
-
-
- L’alumnat del col·legi és molt divers. Les classes tenen una ratio elevada en general i en elles es troben alumnes amb unes condicions i circumstancies molt diferents entre si: Des de pares amb un nivell cultural i econòmic bo, que es preocupen i participen en la educació dels seus fills fins a famílies que viuen en vivendes socials, que en molt casos estan parats i que viuen l’escola amb una implicació menor. En tots els casos des de el centre Cal compensar les desigualtats i millorar les competències dels nostres alumnes més desafavorits des de l’educació inclusiva.
-
- Estes diferencies son també evidents en referencia a la implicació familiar en la motivació a la lectura: Hi ha pares lectors, que freqüenten llibreries i biblioteques i que faciliten l’adquisició del hàbit lector als seus fills des de el primer moment i hi ha pares que no lligen i que encara que des de el centre es treballa per implicar-los en la creació d’aquest hàbit en els seus fills, resulta molt més difícil.
El pla de lectura i l’ús de la biblioteca és un dels eixos fonamentals en el nostre centre, gràcies a les nombroses activitats de foment i animació a la lectura que durant els últims anys s’han anat realitzant s’ ha anat produint un canvi a millor en l’interés pels llibres i la lectura.
Per tot això hem de continuar en la línia de treball que duguem , però hem de treballar per a aconseguir que les animacions no es limiten a unes campanyes i a unes dates concretes, sinó que siga un treball continu en el qual estiga implicat tot el professorat així com els pares.
Hem de continuar treballant per a incrementar els nostres alumnes lectors i a més perquè estos siguen lectors competents, millorant d’esta forma el seu rendiment escolar.
Després del anàlisis per part de la CCP del resultats obtinguts en l’avaluació diagnostica realitzada el curs passat, unit als resultats acadèmics, les conclusions que poden traure son:
- Alguns dels nostres alumnes comprenen els textos en els aspectes més literals i explícits, però tenen dificultats en un tipus de lectura que requereix més profunditat.
- Molts manifesten problemes en establir jeràrquicament la informació del textos que es proposen.
- Un percentatge fallen en la realització de tasques en les quals se’ls demana tindre en compte informació prèvia distribuïda pel text.
- Alguns presenten dificultats per relacionar informació de dos textos diferents.
- En general tenen molta dificultat per emetre valoracions crítiques i autònomes sobre els textos, limitant-se a repetir informació prèvia.
Cal sistematitzar encara més les activitats que el professorat realitza per a dinamitzar la lectura. No podem continuar deixant a voluntat del professorat el realitzar o no activitats de
dinamització de la lectura, cal donar-los forma, temps i espai en tots els nivells.
Encara que la major part dels pares valoren positivament la lectura i la veuen com quelcom fonamental per als seus fills, també pensem que s’ha de sistematitzar el foment lector des de la família, i per a això es necessari que el centre motive, aconselle i envie tasques als pares.
Respecte als alumnes hem observat que lligen mes quan son mes xicotets a mesura que van creixent van deixant la lectura per altres activitats de compensació mes rapida i que requerixen menor esforç. Hem d’aconseguir que l’alumne que comença a llegir en la seua primera edat continue fent-ho durant la resta de la seua vida
ANÀLISI DE LA NECESSITAT DE RENOVACIÓ I ACTUALITZACIÓ, ADQUISICIÓ DE LLIBRES I ALTRES RECURSOS QUE OFEREIX LA BIBLIOTECA ESCOLAR AIXÍ COM LES BIBLIOTEQUES D’AULA. |
En un percentatge molt alt, els professors demanden més llibres per a la biblioteca d’aula adequats als interessos i edats dels alumnes.
MESURES I DECISIONS PER AL FOMENT DE LA LECTURA |
|
SÍ |
NO |
|
X |
|
|
X |
|
|
|
X |
|
|
X |
|
|
X |
|
|
|
|
|
X |
|
X |
|
|
|
X |
|
X |
|
|
|
|
- Mesures previstes en Primer Tram de Primària (1er a 3er)
|
SÍ |
NO |
|
X |
|
|
X |
|
|
X |
|
|
X |
|
|
|
X |
|
|
X |
|
|
X |
|
|
X |
|
X |
|
|
X |
|
|
X |
|
|
X |
|
- Mesures previstes en el Segon Tram de Primària (4r a 6t)
|
SÍ |
NO |
3.1. Catàleg de lectures recomanades per a casa |
|
x |
|
|
X |
|
X |
|
|
|
X |
|
||
|
X |
|
|
|
X |
|
X |
|
|
X |
|
|
X |
|
|
X |
|
|
|
|
|
|
|
|
ACTIVITATS PROPOSADES PER LA COMISSIÓ DE FOMENT LECTOR PER AL PRESENT CURS
ACTIVITAT |
PARTICIPANTS |
TEMPORALITZACIÓ |
|
PRIMÀRIA |
Novembre
Desembre
Gener |
|
INFANTIL |
|
|
COMISSIÓ |
|
|
TOT EL CENTRE |
A partir de gener |
|
TOT EL CENTRE |
Desembre 2n TRIMESTRE |
|
4t PRIMÀRIA |
Desembre |
|
|
|
|
|
|
|
6é PRIMÀRIA |
|
|
5é i 6é PRIMÀRIA |
|
Setmana del llibre
|
6é PRIMÀRIA |
23 d’Abril |
|
TOTS ELS NIVELLS |
|
|
INFANTIL |
Fi de curs |
RECURSOS HUMANS, MATERIALS Y ORGANITZATIUS |
Els recursos humans amb què comptem són:
- Un equip responsable que vetla per l’organització i bon funcionament de la biblioteca del centre.
- Personal docent del Centre, tant les tutores como tots els especialistes.
- Les famílies, per mitjà de l’AMPA, poden participar activament en aquelles activitats en què la seua presencia es considere necessària.
- El personal que treballa en la biblioteca pública de Manises que pot assessorar i amb qui es poden fer activitats conjuntament.
- Un equip de biblioteca format per l’alumnat voluntari seleccionat per la comissió coordinadora del pla de foment de la lectura amb uns criteris establits prèviament per la comissió mateixa.
- Els pares/mares que vulguen col·laborar amb el centre.
- Col·laboracions externes per activitats puntuals (contacontes)
Quant als recursos materials a utilitzar són:
- La biblioteca del Centre.
- Les biblioteques d’aula.
- Las biblioteques municipals.
- Els contes, llibres, revistes, enciclopèdies que disposem, periòdics…
- Aportacions bibliogràfiques dels alumnes.
- Ordenadors, projectors.
- Material fungible.
- Disfresses, títeres, marionetes…
Els recursos organitzatius seran:
- Planificar sessions diàries de lectura.
- Continuar amb un dia de préstec de llibres per a Infantil i tres dies a la setmana per a Primària. Tendir cap a una ampliació d’horari de préstec.
- Coordinar totes les activitats des del grup del PLA LECTOR.
- Establir un horari perquè tots els nivells acudisquen almenys una hora setmanal a la biblioteca. Realitzar en ella activitats d’animació a la lectura organitzades per cicles.
- Organitzar a principi de curs una visita guiada als pares per a ensenyar-los la biblioteca i la seua organització.
- Convertir la biblioteca de Centre en l’eix vertebrador del Pla Lector.
- Dotar a les biblioteques d’aula d’un bona assortiment de llibres.
- Fer de la biblioteca un espai encara més acollidor.
ESTRATÈGIES PER A AFAVORIR LA COL·LABORACIÓ ENTRE LES FAMÍLIES AMB EL CENTRE. |
Les famílies són fonamentals per a l’adquisició per part de l’alumne de l’hàbit lector. És important:
-
- Reunir de forma periòdica als pares per a mantindre’ls informats de les activitats del Centre en relació amb la lectura i amb els progressos dels seus fills.
- Facilitar-los informació sobre bibliografia de literatura infantil perquè puguen tindre una guia a l’hora de comprar llibres per als seus fills.
- Implicar-los en activitats com és el Pla Lector i la Roda Lectora, de forma que es convertisquen en partícips de les accions ideades des del Centre.
- Animar-los a tindre les seues pròpies rutines lectores en la llar amb els seus fills, per exemple, que dediquen una estona al dia a llegir en família, cada u amb el seu llibre. En este sentit pot explicar-se’ls les condicions necessàries perquè es realitze a casa una lectura de qualitat.
- Orientar la família en la creació per part dels seus fills d’una incipient
biblioteca pròpia a casa; en este sentit s’ha de tindre en compte el gust
d’alumne i la qualitat literària dels llibres, i transmetre-se’l als pares.
SEGUIMENT DEL PLA I AVALUACIÓ FINAL. |
És necessari avaluar el Pla durant la seua posada en pràctica per a constatar com es va desenvolupant la seua implantació i si es complixen o no els objectius proposats a curt termini.
El pla marca reunions trimestrals del grup lector per a comprovar com s’està dent a terme en el centre i les possibles millores. De tot allò que s’ha relacionat amb el Pla de Foment per a la lectura, s’informarà al Claustre i al Consell Escolar.