Personatge o lloc que dóna nom al centre
Va nàixer a Montpeller (França) en 1208 i va morir a València en 1276.
Rei d’Aragó, comte de Barcelona i senyor de Montpeller (1213-1276) i rei de Mallorca (1229-1276) i de València (1239-1276).
Fill del rei Pere II el Catòlic i de María de Montpeller, Jaume I el Conqueridor es va convertir en sobirà de la Corona d’Aragó amb tan sols cinc anys. El començament del seu regnat va estar marcat per la batalla de Muret (1213), on va morir son pare, deixant el xiquet Jaume sota la custòdia de Simón de Monfort, el vencedor de Muret, que el va retindre com a ostatge fins que per orde del Papa Innocenci III va ser entregat als Templers en 1214.
Durant els primers anys del seu regnat, l’anarquia es va apoderar tant d’Aragó com de Catalunya mentres el rei-xiquet romania al castell de Monzón a càrrec dels Templers. Seguint les disposicions de la reina Maria, morta en 1214 a Roma, la regència era exercida pel seu oncle Sancho Raimúndez, comte de Rosselló, que va haver de fer front a freqüents rebel·lions de la noblesa aragonesa. Jaume I es va dedicar a sotmetre els nobles rebels, finalitzant estes contínues tensions amb la pau d’Alcalá (1217), el que va suposar el definitiu triomf de la monarquia sobre els nobles d’Aragó i va proporcionar al rei l’estabilitat necessària per a permetre-li iniciar les seues campanyes militars dirigides contra els musulmans del llevant peninsular. Este fet, afegit al debilitament del poder musulmà després de la derrota en las Navas de Tolosa (1212), va permetre al rei emprendre l’expansió del regne pel Mediterrani.
Jaume I va assumir la direcció dels seus estats en 1225 i va intentar sense èxit conquistar Peníscola. Ja abans, en 1221, va contraure matrimoni amb Leonor de Castella, filla d’Alfons VIII. Este casament va ser anul·lat per raó de parentiu, contraient segones noces (1235) amb la princesa Violant, filla d’Andreu II, rei d’Hongria.
El seu principal interés era l’expansió comercial i política en el Mediterrani i donat que la competència comercial i la pirateria dels sarraïns ocasionaven grans perjuís als mercaders catalans, Jaume I va emprendre en 1229 la conquesta de Mallorca amb la victoriosa batalla de Portopí. Després de la presa de Ciutat de Mallorca (desembre de 1229), es va apoderar de l’illa en pocs mesos.
Mentrestant, el monarca va establir un protectorat sobre Menorca, rubricat pel tractat de Capdepera, pel qual els sarraïns menorquins van acceptar la seua sobirania (1231). Per últim, va cedir la submissió d’Eivissa a l’alta aristocràcia catalana, que la va fer efectiva en 1235.
Dominades les Balears, Jaume I controlava ja les rutes comercials de l’occident mediterrani, constituint estes illes un pont per al comerç entre Catalunya i el Nord d’Àfrica.
En 1232 va assumir la direcció de la conquesta de València, ocupant Borriana i Peníscola, el regne de València (1238) i incorporant entre 1244 i 1245 Xàtiva i Biar. Va conquistar també Múrcia en 1266, encara que la va cedir a Alfons X de Castella pel tractat d’Almizra (1244). Tant a Mallorca com a València, Jaume I va decidir crear regnes autònoms, però integrats en la Corona d’Aragó. El període de campanyes va permetre resoldre momentàniament els problemes econòmics del regne i desviar la combativitat de la noblesa cap a altres objectius. Però les decisions preses pel rei per a la reorganització dels territoris, el repartiment entre els seus hereus, i les qüestions de drets i jurisdicció, van enfrontar novament al rei amb la noblesa aragonesa.A Aragó la noblesa va considerar un atac als seus drets la conversió de València en un regne independent, perquè considerava a València una simple prolongació del seu regne, la qual cosa junt amb la no imposició del fur aragonés i la desvinculació d’este regne del d’Aragó i la seua unió a Catalunya en el testament de 1243, va situar a tota la noblesa aragonesa junt amb l’infant Alfons, enfrontat a son pare.
A Catalunya la devolució de Múrcia a Castella va provocar un malestar que es va transformar en oposició oberta quan Jaume I va sol·licitar ajuda per a una nova expedició a Andalusia, la qual cosa va provocar noves sublevacions davant la confiscació de béns que va emprendre el monarca.
Els últims anys de vida de Jaume I van ser amargs, ja que, d’una banda, va assistir al fracàs de les seues dos temptatives de realitzar una croada en Terra Santa (1269 i 1274) i, d’una altra, va haver de fer front a la rebel·lió del seu primogènit, l’infant Pere, i als desordes feudals acabdillats pel seu fill bastard Fernando Sanchís de Castro.
Jaume I, en un pols continu amb la noblesa, va utilitzar el suport de la doctrina jurídica romana revitalitzada per l’escola de Bolonya, que afermava la supremacia del Príncep. També va afavorir als municipis i a la burgesia. Va organitzar el Consell de Cent o govern municipal de Barcelona i va promoure la redacció del Llibre del Consolat de Mar, un compendi de dret marítim. Va impulsar l’expansió comercial catalana pel Mediterrani, va protegir als jueus, i ell mateix va escriure o va dictar una autobiografia coneguda com Llibre dels feits. Fou en el seu regnat quan es va produir el naixement de la consciència territorial en la Corona d’Aragó, sobretot en els Estats fundacionals d’Aragó i el principat de Catalunya.
A Aragó es promulguen en 1247 els Furs d’Aragó, realitzats pel Bisbe d’Osca, que arrepleguen una part substancial dels furs locals. A Catalunya, la protecció de la monarquia va permetre el triomf dels Usatges de Barcelona i la seua difusió territorial per Catalunya a mitjan segle XIII. També va atorgar a València una ordenació politicoadministrativa, el Costum (1240), de caràcter municipal, que van ser revisades en 1251. Els Foris et consuetudines Valentiae van ser confirmats pel rei en 1271 i se van anar estenent per tot el regne, malgrat l’oposició de la noblesa aragonesa.
També va ordenar la redacció del Llibre del Repartiment on es registren de forma minuciosa les cases i terrenys expropiats als musulmans que el rei Jaume I va donar a aragonesos, catalans, navarresos, anglesos, hongaresos, italians i francesos, és a dir a tots els que van participar en la croada que fou la conquesta de València.
Després de la seua mort a València el 27 de juliol de 1276, els seus regnes van quedar dividits entre els seus fills Pere, a qui van correspondre Aragó, Catalunya i València, i Jaume, el qual va rebre les Balears, el Rosselló i Montpeller. Soterrat en Poblet, les seues restes van ser traslladades en 1835 a Tarragona i reintegrades a Poblet en 1952.