Avui parlarem clar! No vinc ací a llançar-vos un discurs avorrit ni a dir el que ja sabeu de memòria. Hi soc perquè vull que reflexionem junts. Mireu al vostre voltant: l’institut és un espai on passeu moltes hores del dia. Ací estudieu, rieu, feu amics, somieu amb el futur… Però també, de vegades, ocorren fets que no haurien de passar.
De segur que heu escoltat comentaris feridors o heu intuït mirades despectives o bromes que van massa lluny. I, siguem honestos, alguns potser n’heu format part. Sabeu el que provoca tot això? Un clima tens, insegur, on és difícil ser un mateix. I cregueu-me, ningú creix bé en un lloc on té por de ser jutjat o atacat.
El 30 de gener es commemorava el Dia de la Pau. La cultura de la pauno és un rotllo que s’inventaren per tal de posar rètols bonics a la paret. És la base perquè aquest institut, o qualsevol altre, siga un lloc on tothom ens sentem a gust. I això comença amb alguna cosa senzilla, però tan poderosa com un bon tracte. No perds res si parles algú amb respecte; tot i això, a eixa persona li pots canviar el dia. Evitar una burla pot ser la diferència entre que ningú vinga a l’institut amb ganes o que hi arribe amb un nuc a l’estómac.
Sabeu el que de veritat és ser valent? No és el més fort ni qui crida més. És aquell que s’atreveix a tractar bé la resta, encara que no ho estiguen fent. És qui s’alça i diu: “no està bé riure-se’n” o “Deixa’l en pau”. Ser amableno és ser feble, és ser fort de veritat.
La violència, xics i xiques, no només és pegar o insultar. És ignorar a algú, excloure’l, riure-t’en, difondre rumors. Tot això deixa marques. De vegades no s’hi veuen, però són ferides que pesen molt. De veritat voleu ser responsables que algú no vulga venir a classe perquè ací no se sent segur? Penseu-hi.
El que feu ací, ara, construeix la vostra comunitat. Si ens tractem amb respecte, si ens donem suport en lloc enfonsar-nos, aquest institut pot ser un lloc on tothom vulguem estar-hi. I això no depèn del professorat, no de la directora, ni de les normes. Depèn de vosaltres.
Avui us deixe amb aquest repte: penseu en com tracteu els vostres, en paraules que digueu, amb allò que calleu quan podríeu actuar-hi. Formar part d’un canvino és difícil, però sí és poderós. Així que us pregunte: quin tipus d’institut voleu? Una on regne la pau i el respecte o un on la por i la indiferència guanyen? La resposta està en les vostres mans.
Perquè al final del dia tots volem el mateix: un lloc on puguem ser nosaltres mateixos, sense por. I això, xics, comença amb el bon tracte i acaba en alguna cosa tan gran com la PAU. Ens posem a treballar-hi?
Comissió d’Animació Lectora de l’IES Torís
