L’IES Torís necessita urgentment l’atenció a la nostra Comunitat Educativa

L’alumnat i el professorat de l’Institut d’Educació Secundària de Torís han realitzat una manifestació a les portes del centre per reivindicar la manca de personal subaltern. Des del passat 8 de gener, l’institut es troba sense conserge, una situació que afecta greument la correcta atenció a la Comunitat Educativa

Amb més de 620 alumnes matriculats, l’IES Torís s’enfronta a una situació insostenible, ja que només compta amb el mínim personal, la única persona al càrrec de l’administració ha de gestionar no només les tasques administratives del centre, sinó també funcions que no són de la seua competència. Això ha comportat un sobreesforç a tot el personal del centre, que es veu obligat a fer tasques que no els corresponen i que afecten la qualitat de l’ensenyament i la convivència escolar.

La manifestació ha comptat amb la participació activa del professorat i alumnat, que ha exigit la immediata contractació d’un conserge, així com un reforç de la plantilla per garantir un ambient de seguretat i benestar. Conselleria d’Educació fa anys que no ha resolt aquest problema, tot i haver enviat reiteradament, i curs rere curs, diverses comunicacions des del centre. L’IES Torís vol traslladar aquest missatge d’urgència a les autoritats educatives perquè prenguin les mesures necessàries per resoldre aquesta situació que afecta directament la comunitat educativa.

Des de l’institut, esperem que les administracions competents facin front a aquesta problemàtica de manera immediata, ja que el benestar de l’alumnat i el bon funcionament del centre són fonamentals per garantir una educació de qualitat.

Jornada Intercentres per la Memòria Històrica

El 6 de febrer hem participat a una Jornada Intercentres per la Memòria Històrica junt a l’IES num 1 de Requena i l’IES Comarcal La Hoya on hem pogut compartir les experiències viscudes i els projectes que es porten endavant en cada centre per a treballar i concienciar sobre els drets humans. A continuació, hem gaudit i d’una xarrada a càrrec de CEAR (Comissió Espanyola d’ajuda al refugiat) visibilitzant la figura dels refugiats i les diverses raons que poden portar a aquestes situacions.

Dibuix Artístic I. Curs 24/25

Amb esta mostra de bodegons podem vore el progrés inicial de l’alumnat de 1r de batxillerat en l’assignatura de Dibuix Artístic I. L’ús del traç, la perspectiva i el volum és un punt de partida per a fomentar la creativitat i l’observació.

Dia de la Pau

Avui parlarem clar! No vinc ací a llançar-vos un discurs avorrit ni a dir el que ja sabeu de memòria. Hi soc perquè vull que reflexionem junts. Mireu al vostre voltant: l’institut és un espai on passeu moltes hores del dia. Ací estudieu, rieu, feu amics, somieu amb el futur… Però també, de vegades, ocorren fets que no haurien de passar.

De segur que heu escoltat comentaris feridors o heu intuït mirades despectives o bromes que van massa lluny. I, siguem honestos, alguns potser n’heu format part. Sabeu el que provoca tot això? Un clima tens, insegur, on és difícil ser un mateix. I cregueu-me, ningú creix bé en un lloc on té por de ser jutjat o atacat.

El 30 de gener es commemorava el Dia de la Pau. La cultura de la pauno és un rotllo que s’inventaren per tal de posar rètols bonics a la paret. És la base perquè aquest institut, o qualsevol altre, siga un lloc on tothom ens sentem a gust. I això comença amb alguna cosa senzilla, però tan poderosa com un bon tracte. No perds res si parles algú amb respecte; tot i això, a eixa persona li pots canviar el dia. Evitar una burla pot ser la diferència entre que ningú vinga a l’institut amb ganes o que hi arribe amb un nuc a l’estómac.

Sabeu el que de veritat és ser valent? No és el més fort ni qui crida més. És aquell que s’atreveix a tractar bé la resta, encara que no ho estiguen fent. És qui s’alça i diu: “no està bé riure-se’n” o “Deixa’l en pau”. Ser amableno és ser feble, és ser fort de veritat.

La violència, xics i xiques, no només és pegar o insultar. És ignorar a algú, excloure’l, riure-t’en, difondre rumors. Tot això deixa marques. De vegades no s’hi veuen, però són ferides que pesen molt. De veritat voleu ser responsables que algú no vulga venir a classe perquè ací no se sent segur? Penseu-hi.

El que feu ací, ara, construeix la vostra comunitat. Si ens tractem amb respecte, si ens donem suport en lloc enfonsar-nos, aquest institut pot ser un lloc on tothom vulguem estar-hi. I això no depèn del professorat, no de la directora, ni de les normes. Depèn de vosaltres.

Avui us deixe amb aquest repte: penseu en com tracteu els vostres, en paraules que digueu, amb allò que calleu quan podríeu actuar-hi. Formar part d’un canvino és difícil, però sí és poderós. Així que us pregunte: quin tipus d’institut voleu? Una on regne la pau i el respecte o un on la por i la indiferència guanyen? La resposta està en les vostres mans.

Perquè al final del dia tots volem el mateix: un lloc on puguem ser nosaltres mateixos, sense por. I això, xics, comença amb el bon tracte i acaba en alguna cosa tan gran com la PAU. Ens posem a treballar-hi?

Comissió d’Animació Lectora de l’IES Torís

Avís de privacitat

Este lloc web utilitza només cookies tècniques necessàries per al seu funcionament. No s’emmagatzemen dades amb finalitats publicitàries ni es comparteixen amb tercers. S’utilitza analítica interna sense cookies, i només es recull la IP amb finalitats de seguretat.

Veure política de cookies