Les característiques de l’entorn social i cultural del centre són un element imprescindible que s’ha de tindre en compte a l’hora d’establir els nostres objectius, prioritats d’actuació i desenvolupar el nostre projecte educatiu. L’arrelament i l’obertura del centre a l’entorn, del qual formem part, resulta fonamental per a aconseguir un compromís efectiu de tots els sectors que conformen la comunitat educativa i la creació de xarxes de solidaritat i voluntariat. Tampoc hem d’oblidar que els centres educatius hem de facilitar el coneixement dels recursos, serveis i possibilitats del nostre entorn més immediat de manera que siguem centres d’ensenyament permanent a l’abast de la ciutadania compromesos amb la sostenibilitat i la participació responsable.
El present projecte està dirigit a un centre situat en un poble del cinturó de València. Xirivella és un municipi de la Comunitat Valenciana. Pertany a la província de València i se situa en l’àrea metropolitana de València, a la comarca de l’Horta Oest. Compta amb quasi 30.000 habitants.
Xirivella es localitza sobre el fèrtil terreny de l’Horta de València, concretament en el terreny pla de la Plana de Quart, a l’oest de València. A l’oest discorre el barranc de Xiva i a l’est el nou llit del riu Túria. Aquest últim es va construir en el marc del Pla Sud arran de la riuada de 1957 i divideix a la població en dues parts: en el marge dret queden el nucli històric i els barris moderns, i en el marge esquerre el barri de la Llum.
Un 60% dels ocupats ho estan en el sector serveis, un 25,5% en la indústria, un 12,2% en la construcció i només un 2% en l’agricultura. Respecte a l’agricultura, hi ha 216 hectàrees cultivades de regadiu, entre les quals predominaven els cultius herbacis, les hortalisses i els cítrics.
Pel que fa a la indústria, el sòl delimitat era d’unes 88 ha, distribuïdes entre els tres polígons industrials del terme: el de la Verge de la Salut i la seua ampliació, el de Vara de Quart i el de Plaza d’Espanya, entre la V-30 i l’A-3, en l’extrem nord-oriental del municipi. Els principals sectors són la manufactura de productes metàl·lics, les indústries químiques, la construcció de maquinària, la indústria productora de minerals no metàl·lics i el paper.
Cal destacar la presència en el barri de la Llum des de 1993 del centre comercial Gran Túria, actualment amb poca activitat comercial.
El nucli històric de Xirivella es distribueix al llarg de l’eix que formen els actuals carrers de Sant Antoni i Joaquín Orero, conegut antigament com Cap de Baix. Al nord sobretot d’aquest eix se situa el traçat més antic, on se situen l’església parroquial de la Verge de la Salut i l’ermita del mateix nom.
A l’altre costat del nou llit del Túria es va desenvolupar a partir de la dècada de 1980 el barri de la Llum, confrontant amb l’homònim barri de València, i el desenvolupament del qual es va deure principalment a l’expansió urbana de la capital.
Xirivella celebra les seues festes patronals en honor de La nostra Senyora de la Salut i del Santíssim Crist de la Llum del huit al quinze de setembre. Són unes festes de caràcter religiós en les quals és característica la instal·lació d’una fira popular on participen les diferents associacions, centres culturals, etc. de la població.
Tradicionalment ha sigut una zona d’agricultura, però ara es dona pas al desenvolupament industrial, amb indústries centrades en la confecció, tèxtil, ceràmica… i el sector serveis amb comerç i altres emplaçaments com l’oci.
Segons l’informe de context realitzat en nostre centre en el curs 2017-18 l’índex socioeconòmic i cultural del centre se situa en el nivell 3, estant el 54% del nostre alumnat en els nivells 3,4 i 5, i el 46% de l’alumnat en els nivells 1 i 2, per tant quasi la meitat del nostre alumnat té necessitats educatives i problemes per a accedir al nivell educatiu. La taxa d’absentisme del centre se situa entorn del 5%, sent similar en xics i xiques. La taxa d’alumnat immigrant se situa entorn del 10%.
Respecte al nivell d’estudis en el nucli familiar, ens trobem amb un 11,3% de les famílies que no van completar l’educació bàsica, un 30,9% que tenen el graduat escolar, el 21% que van arribar a batxillerat, 11% van fer una formació professional i el 18,5% de les famílies tenen estudis superiors, un 7,3% no sap contestar a aquesta pregunta.
Aquest és una dada important, ja que la majoria de l’alumnat que ve al nostre centre, no té en la família un referent d’estudis superiors, sent en molts casos les primeres persones de les seues famílies que podrien accedir a la universitat.
A les famílies de Xirivella els va afectar en gran manera la crisi econòmica, la qual cosa s’ha vist reflectit en la problemàtica social que els comporta a una economia més ajustada amb dificultats per a atendre despeses extraordinàries d’activitats extraescolars o viatges, i fins i tot en alguns casos amb problemes per a compra de llibres i material escolar.
La localitat també acull a població immigrant i d’ètnia gitana. Hem d’atendre a tot l’alumnat i proporcionar-li recursos per a poder seguir les classes. La localitat de Xirivella compta amb sis centres de primària: CEIP Ramón y Cajal, CEIP Miguel de cervantes, CEIP Rei en Jaume, CEIP Gregorio Mayans, CEIP Vicent Tosca en el Barri de la Llum, el col·legi diocesà Verge dona la Salut; dos centre públics de secundària, IES Gonzalo Anaya, IES Ramon Muntaner, i una escola d’Adults, Enric Valor.
El nostre alumnat d’ESO i Batxillerat prové quasi íntegrament del municipi de Xirivella.
La majoria del nostre alumnat de secundària procedeix del CEIP Cervantes i CEIP Antonio Machado, ja que són els centres històricament adscrits, encara que també rebem alumnat d’altres centres. En batxillerat també rebem alumnat nou, del centre concertat Verge de la Salut, ja que aquest centre no disposa de batxillerat.
L’alumnat de cicles formatius prové principalment de Xirivella tant del nostre centre com de l’IES Gonzalo Anaya. També rebem alumnes de localitats limítrofes com Aldaia i Alaquàs, ja que en aquestes poblacions no hi ha oferta pública de cicles formatius de la família d’Administració d’Empresa. En aquests últims cursos també hem rebut en cicles formatius estudiants d’edats superiors a 25 anys que en molts casos tenien abandonat l’hàbit d’estudi. Això és pel fet que queden en atur i decideixen obtindre una titulació.
A conseqüència de l’entorn descrit, els alumnat que es matriculen en 1r d’ESO presenten gran disparitat quant a:
- Nivells de competència curricular: domini de les tècniques instrumentals.
- Actituds i hàbits d’estudi.
- Col·laboració de les famílies i estratègies educatives.
- Estratègies d’aprenentatge.
- Interés i motivació.
- Habilitats socials i maneres de resoldre conflictes.
Aquestes dades donen a entendre la riquesa cultural amb la qual comptem. Aquest fet proporciona una diversitat significativa, però alhora ens demanda una gran responsabilitat a l’hora d’aconseguir una adequada adaptació de l’alumnat.
Amb tot l’exposat, apostem per establir contactes i relacions amb les entitats més representatives i significatives del nostre entorn més immediat (associacions veïnals, comerços, empreses, biblioteques públiques, associacions culturals…) per a afavorir una bona relació. A més, hem de buscar sinergies amb els agents econòmics de l’entorn a fi de promoure nous acords de col·laboració i poder facilitar una bona inserció de l’alumnat que, com a resultat de l’educació rebuda, pot ser un agent de canvi que millore el nivell social, econòmic i cultural d’aquest entorn.
L’entorn social i cultural on estem situats repercuteix en el desenvolupament competencial de l’alumnat, per això es fa necessari que el centre participe, col·labore i s’implique amb les necessitats reals de la comunitat a través de metodologies actives i participatives.