VICENT ANDRÉS ESTELLÉS MURAL DEL PAÍS VALENCIÀ
ONTINYENT Ullal, anell de claredat perfecta, matins que aprenen passes de l’alosa, arbres amb grans de les fulles petites, síl·labes d’aigua, remoroses noces, com per indrets, com per amples fondàries, floreixen fonts en braons poderosos. Activitats d’afanyosos telers, camí profund, de casta netedat, els murs de calç com davantals, com teles, els matrimonis de l’agricultura, el patrimoni potent de la indústria, les matinades de puntetes cautes, les nits rodones de l’extensa lluna. Et mire, et veig, gose temptar-te a penes els murs d’estancs, lligams impenetrables, dia florit, llaurades pedres, lluna. T’endevinava el capitell secret, t’endevinava el matrimoni d’aigua, tot salpassant, amb sedassos, el dia que et ve amb les mans reblertes de floretes, perdudes flors per la muntanya amunt, pel precipici remorós, arrels, per vastitud i claredat, principi, anell, ullal de claredat perfecta, matiners àlbers de l’oberta vida! Un llaç de llum per a la novençana. Cabells d’estels endevinen la joia.