Durant la primera setmana de maig de 2024 es va obrir un parèntesi en el curs escolar que em va oferir una experiència d’aprenentatge i creixement professional que m’ha deixat una profunda petjada.
Berlín ha sigut el meu primer destí com a viatgera en solitari. Vaig aterrar un diumenge al matí i em va captivar des del primer minut. Tot era diferent i alhora tal com ho esperava: multicultural, independent, enorme, de molts colors i gris alhora… A Berlín es respira la història recent, els esdeveniments que van marcar des del segle XX a l’Europa actual: dos guerres i un mur que separava molt menys del que pretenia.
No podria triar-se un lloc millor que Berlín per a aprendre de conflictes, de la importància d’aprendre sobre la diversitat com a valor, del respecte a les diferències i la capacitat d’interactuar en harmonia entre altres maneres d’entendre el món. A Berlín caben totes les races i caràcters humans en els seus ecosistemes socials, ideològics, històrics, religiosos i culturals. Al carrer es respira encara el dolor de la guerra, es veuen les cicatrius de terribles accions contra la humanitat que contrasten amb la vida obrint-se camí.
El respecte a les diferències sembla la clau de la supervivència. Acceptar que la convivència és un assumpte complex, ja que implica conseqüències motivades per canvis. Els canvis alimenten els prejuís i solo si se superen podem descobrir que les persones tenim més en comú del que creem, malgrat les diferències que vam mostrar.
Diversity is the mix. Inclusion is making the mix work.
(Andrés Tapia)
Ser conscients de les nostres fortaleses i les nostres creences limitants és la clau per a l’acte-regulació i l’empatia que ens permet interactuar amb el món que ens envolta. Les creences limitants, moltes vegades en la base dels conflictes que enfronten a les persones, poden transformar-se en aprenentatges i oportunitats en lloc d’obstacles.
Mentres preparava la meua maleta, escoltava moltes d’eixes creences limitants sobre les quals després vaig poder aprendre al costat dels meus col·legues professors i professores de Grècia, Lituània, Àustria, el Canadà, Itàlia, Espanya, Bèlgica, França… “No superaràs les teues pors”, “no seràs capaç d’eixir sola”, “no encaixaràs”, “no podràs desconnectar de les teues responsabilitats”… A poc a poc, a mesura que avançava la setmana, la veu se sentia amb menys intensitat i l’experiència en el centre d’estudis EuroPass em retornava la confiança en mi mateixa. Després o abans de les classes vaig tindre l’oportunitat de fer i veure moltes coses, per primera vegada en sola o gaudint de la companyia de les meues companyes.
A la volta, em vaig trobar a l’IES La Mola sa i estalvi… I pot veure amb les ulleres de Berlín la diversitat que ens acosta i les creences limitants que encara queden per superar. El conflicte és inevitable, però hi ha ferramentes. Conéixer-les i conéixer-nos serà la clau per a la supervivència en un entorn complex i alhora ple d’oportunitats.
Verónica Padilla Monserrate
Directora de l’IES La Mola
