L’assemblea de professorat de l’IES el Cabanyal ha fet hui al pati de l’institut una performance reivindicativa per exigir de l’Administració millores per a l’ensenyament públic, que cada any es troba en una situació més precària.
És la primera jornada d’una sèrie de convocatòries de concentracions i vagues que podria acabar en una vaga indefinida a final de curs.
MANIFEST UNITARI PER LA DIGNITAT DE L’ENSENYAMENT PÚBLIC
Des de l’IES EL CABANYAL per a tota la comunitat educativa.
Companyes i companys,
Ha arribat l’hora d’alçar la veu. L’hora de dir prou. Prou de sostenir un sistema educatiu que sobreviu només gràcies al nostre esforç i compromís, mentre l’administració continua girant-nos l’esquena.
Cada dia fem més amb menys: més hores, més burocràcia, més responsabilitats, menys recursos.
Som nosaltres, mestres, professorat, equips directius i personal educatiu, qui mantenim viva la flama de l’escola pública. Però ja no n’hi ha prou amb resistir. Ara cal reaccionar, mobilitzar-nos i reclamar allò que és just.
No volem medalles. Volem respecte. Volem condicions dignes.
Exigim, i no demanem:
• Una pujada salarial digna, perquè educar és un acte de país, no de caritat.
• Un augment real de plantilles, perquè no som màquines.
• Una baixada de ràtios, perquè cada alumne/a mereix una educació humana, no industrial.
• El fi de la sobrecàrrega laboral, perquè treballar fins a l’esgotament no és vocació, és abús.
• Infraestructures dignes, perquè les aules no poden continuar sent espais precaris.
• Dignitat per al professorat expert, que ha sostingut el sistema amb la seua experiència i silenci.
• Sí a la priorització del valencià a l’escola, com a llengua pròpia i viva en situació amenaçada, de cultura i de futur.
No estem sols. Els sindicats STEPV-Iv, CCOO, UGT i CSIF sumen forces; la Plataforma per l’Ensenyament Públic hi dóna suport. I cada vegada som més els que entenem que només la unitat pot canviar les coses.
El 20 de novembre serà la primera gran acció: una jornada de lluita que ha de fer tremolar els despatxos de Conselleria i marcar un abans i un després.
Necessitem una resposta massiva, una veu col·lectiva que arribe amb força des de cada aula, cada pati i cada poble.
• Al matí, concentracions a tots els centres educatius públics.
• A la vesprada, a les grans capitals:
València (Plaça de Manises), Castelló (Casa dels Caragols) i Alacant (Casa de les Bruixes).
Aquest és només el començament. Si no hi ha una resposta real, ens prepararem per a una vaga indefinida a final de curs.
La dignitat no es negocia: es defensa.
Per la nostra professió.
Pel nostre alumnat.
Pel futur de l’escola pública valenciana.
El 20 de novembre, totes i tots al carrer!
AJUDA’NS A FER QUE AQUEST MISSATGE ARRIBE TOTA LA GENT POSSIBLE. GRÀCIES!
