MANIFEST PAU I DIÀLEG
El nostre centre, IES El Cabanyal, condemna enèrgicament qualsevol tipus de violència perpetrat per individus, grups o estats, perquè suposa un estat de degradació moral que comporta la pèrdua de moltes vides i la condemna de moltes persones a una vida precària.
La guerra, qualsevol tipus de violència entre humans, sempre és injusta i inútil. Exigim la immediata aturada de les accions militars israelianes i reivindiquem el dret del poble palestí a la seua legítima defensa, la fi del bloqueig i de l’ocupació de Gaza i el retorns de les Palestines als territoris dels quals van ser expulsades.
Però no és només una guerra. Les últimes accions a Gaza, la presó a cel obert més gran del món, únicament confirmen la voluntat d’Israel d’exterminar la població palestina. Així que volem la seua PAU mitjançant el DIÀLEG.
Totes aquestes línies són hui en dia pura fantasia. I ho són o ho seran mentre Israel es negue a dialogar sobre l’existència dels dos estats de manera seriosa i seguisca amb la seua política de nous assentaments i de control i repressió sobre el poble palestí. La PAU i el DIÀLEG són les úniques batalles per les qual val la pena lluitar.
El nostre centre es declara espai per a la PAU i el DIÀLEG perquè l’educació és la millora vacuna contra la violència i la ignorància.
POEMES MULTILINGÜES PER A LA PAU I EL DIÀLEG
El poema «Guerra y paz» del poeta palestino Mahmoud Darwish es uno de los poemas árabes más famosos sobre la guerra y la paz. El poeta lo escribió en 1973, como expresión de su rechazo a la guerra y su llamado a la paz.
«الحرب والسلم»
الحربُ تَتْرُكُ أَشْلَاءً
وَتَتْرُكُ دُمُوعًا
وَتَتْرُكُ أَحْلامًا مَهْشُومَةً
وَالسَّلَامُ يَتْرُكُ أَنْقَاضًا
وَيَتْرُكُ جُرُوحًا
وَيَتْرُكُ أَحْلَامًا مَجْدُودَةً
الْحَرْبُ تَفْتَحُ أَبْوَابَ الْمَوْتِ
وَالسَّلَامُ يَفْتَحُ أَبْوَابَ الْحَيَاةِ
الْحَرْبُ تُرْشِفُ الدِّمَاءَ
وَالسَّلَامُ يُرْشِفُ الْعَطَاءَ
الْحَرْبُ تَبْعَثُ الْخَوْفَ
وَالسَّلَامُ يَبْعَثُ الْأَمَلَ
الْحَرْبُ تَقْتُلُ الْحُلُمَ
وَالسَّلَامُ يُحْيِي الْحُلُمَ
الْحَرْبُ تُعْمِي الْعُيُونَ
وَالسَّلَامُ يُبْصِرُ الْعُيُونَ
الْحَرْبُ تُكَسِّرُ الْقُلُوبَ
وَالسَّلَامُ يُجْمِعُ الْقُلُوبَ
الْحَرْبُ تُحَطِّمُ الْأَحْلامَ
وَالسَّلَامُ يَعْمُرُ الْأَحْلامَ
الْحَرْبُ تَنْتَهِي بِالْمَوْتِ
وَالسَّلَامُ يَنْتَهِي بِالْحَيَاةِ
فَلِمَاذَا نَحْرِبُ؟
وَلِمَاذَا نَقْتُلُ؟
لِمَاذَا لَا نَسْعَى إِلَى السَّلَامِ؟
لِمَاذَا لَا نَسْعَى إِلَى الْحَيَاةِ؟
محمود درويش
“Si el món fos…” de Joana Raspall
Si el món fos escrit en llapis,
podria esborrar la lletra
que vol ferir;
podria esborrar mentides
que no cal dir;
n’esborraria l’enveja
que porta mals;
n’esborraria grandeses
de mèrits fals…
Però és escrit en tinta
de mal color:
el color brut de la guerra
i del dolor.
Qui voldria escriure un nou món
més just i net?
Potser que tu i jo ho provéssim,
ben valents, lletra per lletra,
des del nostre raconet…
“Tristes guerras” de Miguel Hernández
Si no es amor la empresa.
Tristes, tristes.
Tristes armas
Si no son las palabras.
Tristes, tristes.
Tristes hombres
Si no mueren de amores.
Tristes, tristes.
«La paix» de Lamartine
La paix, c’est le bonheur des peuples,
C’est l’amour, c’est la justice,
C’est le travail, c’est la richesse,
C’est la fécondité des arts.
La paix, c’est le silence des armes,
C’est le sourire des enfants,
C’est le repos des vieillards,
C’est l’espoir des nations.
“Peace” de Sara Fox
Walk the path of peace,my friend,
walk the path of peace
no need to fight,
no need to shout,
walk the path of peace.
When thing feel wrong and not right, my
friend.
When things feel wrong and not right.
Peacefully show, the way to go.
When things feel wrong and not right.
Let’s walk the path of peace my friend.
Let’s show what’s right and not wrong,
In friendship, let’s all walk hand in hand,
And peacefully we’ll be strong.