Aquest curs tot l’alumnat d’ESO ha gaudit d’un encontre amb l’autora d’una novel·la que ha llegit en la primera o segona avaluació.
Després de nombrosos intents en cursos anteriors, per fi enguany, i per mediació de l’editorial i del projecte de lectura infantil i juvenil: “Jo llibre”, que dirigeix la mateixa Gemma Pasqual, hem pogut gaudir de la seua presència.
El 27 de novembre ens visitava per comentar amb l’alumnat de 1r d’ESO, la novel·la: La rosa de paper. Homenatge a Vicent Andrés Estellés, guanyadora del Premi Samaruc 2015.
Ja en la segona avaluació, el 28 de gener, Gemma va tornar a l’IES de Bocairent, en aquest cas per a trobar-se amb l’alumnat de 3r i 4t d’ESO. Les novel·les que hem llegit en segon cicle són: Marina i L’últim vaixell , i I l’autora va parlar del procés d’escriptura en general, del que l’ha portada a tractar les temàtiques que presenten aquestos llibres, de la seua trajectòria… Va aconseguir que els alumnes mostraren interès per llegir-se algunes de les novel·les que desconeixien, ja que és l’autora d’un extens llistat d’obres. De fet, Gemma Pasqual i Escrivà (Almoines, La Safor, 1967) deixa la professió de comptable i informàtica per dedicar-se plenament a l’escriptura. És una dona compromesa amb la seva terra i el seu poble.
Des que inicia la trajectòria literària, l’any 1998, ha produït una ingent obra per a jóvens, on destaquen el compromís social, els temes d’actualitat i els problemes quotidians dels adolescents, sempre des d’una perspectiva pedagògica i amb abundants referències literàries i cinematogràfiques.
Als seus inicis va publicar, entre d’altres, Marina (2001), Et recorde, Amanda (2002) i L’últim vaixell (2004), guardonats tots ells amb el Premi Samaruc de literatura infantil i juvenil. Continua amb Quan deixàvem de ser infants, Vicent Andrés Estellés des del fons de la memòria (2005), La mosca, assetjament a les aules (2008), Premi Benvingut Oliver, Llàgrimes sobre Bagdad (2008), Premi Barcanova, La relativitat d’Anomenar-se Albert (2009), Premi Mallorca, El caçador de paraules (2011), Endevina qui (2012), Barça ou barzakh! (2012), la conegudíssima Xènia, tens un WhatsApp (2014), La rosa de paper (2014), Premi Samaruc de literatura infantil i Xènia, #KeepCalm i fes un tuit (2015). Seria ara inacabable el llistat i no correspon
Entre 2013 i 2021 és vicepresidenta al País Valencià de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana. També ha estat vicepresidenta d’Acció Cultural del País Valencià.
Recentment, al mes de març, ha rebut el seu darrer premi, ja que ha estat guardonada amb la Lletra Lila 2025 de l’AELC, en reconeixement a la seua trajectòria i el seu compromís amb la defensa de la cultura, la literatura, la llengua i el feminisme.
Com ens va explicar, ella treballa per convertir la literatura en una eina de transformació social. I nosaltres podem assegurar que ho aconsegueix.
Moltes gràcies, Gemma, per compartir el teu temps amb el nostre alumnat !
Així com també agraïm a Lucía Arenas que haja tingut a bé visitar el nostre centre i compartir amb l’alumnat de segon d’ESO tot allò relacionat amb una de les seues novel·les més conegudes: Els temps de Sara, l’obra, que ja va per la 8a edició i s’ha convertit en lectura més que recomanada per als més jóvens.
El 5 de febrer rebíem per tercera vegada en la història del nostre centre a Lucía, que pertany al col·lectiu: RENADIU: Escriptors i escriptores de la Vall d’Albaida.
Ella es va iniciar en la literatura juvenil amb: Els temps de Sara (2012). I va ser guardonada amb el 31é Premi Enric Valor de Narrativa Juvenil, i amb el 21é Premi Samaruc de l’Associació de Bibliotecaris Valencians. Posteriorment, ha publicat: Majikku: Existeix…(2016), L’enigma de les lletres (2019), i darrerament: Seguint els temps. (2022) Obra que crec que podríem considerar-la la continuació del que hem descobert a Els temps de Sara.
Amb aquestos encontres amb les autores de novel·les que acaba de llegir, l’alumnat aconsegueix apropar-se a la figura de l’escriptora i a la tasca de creació literària; i troba resposta a molts dels seus dubtes com ara la inspiració, el motiu que l’ha dut a redactar eixa novel·la, etc.
Reiterem el nostre agraïment a les dues !
