San Isidro
San Isidro
Amb una població total de 1.986 habitants, està situat a la Comarca de la Vega Baixa, en una zona denominada genèricament de Saladars, per la naturalesa del terreny i el caràcter dels seus sòls. El municipi s'estén des del vessant septentrional de la serra d'Albatera fins al centre de l'horta d'Orihuela.
Els seus terrenys són productius en més d'un 90%, amb cultius herbacis, cereals com a blat i ordi, així com arbres de magraners. A més, el municipi compta amb un palmerar de grandària considerable.
Història
L'origen de San Isidro es troba vinculat als projectes de fundació agrícoles sorgida a l'empara de l'Institut Nacional de Colonització, durant els anys 1950 en plena Dictadura franquista. En 1952 es va posar en marxa la transformació de terrenys improductius, bonificant els saladars circumdants i establint una xarxa de regadiu. En 1956 es van començar a entregar els nous habitatges i lots de terres als quals anaven a ser els seus veïns, vinguts de diversos punts de la geografia espanyola.
Encara que al principi pertanyia a Albatera, des de 1993 és un municipi independent.
Cox
Cox
El municipi de Cox se situa al sud de la província d'Alacant, a la comarca del Sota Segura, també coneguda com a Vega Baixa del Segura. Comptant amb una extensió de 16,6 km² i una densitat de població de 433,25 *hab./km² (7297 habitants en total), se situa als peus de la cara nord-est de la Serra de Callosa. Limita, per tant, amb els termes municipals de Granja de Rocamora (N), Redován (S), Callosa de Segura (E) i Oriola (O). En general, la seua orografia és plana, sent més abrupta en les proximitats de la Serra de Callosa. Quant a la seua climatologia, és típicament mediterrània amb hiverns suaus i estius calorosos i humits, amb precipitacions escasses que, a vegades, poden arribar a ser torrencials.
Història
El major desenvolupament del nucli de Cox es produeix amb l'arribada dels musulmans, encara que les restes trobades apunten a una ocupació ibera entorn dels segles V i VAIG VEURE a. C.
A mitjan segle XV, Juan Ruíz Dávalos va fundar un senyoriu en el territori de Cox i va afavorir l'assentament de famílies morisques fins a la seua expulsió a principis del segle XVII. Al llarg d'aquest segle, es produeix una segona repoblació cristiana i es consoliden les noves estructures socials.
Respecte a l'economia va continuar tenint una base rural, basada en les xicotetes explotacions de productes hortofructícoles, destacant el cultiu del cànem, que va caure en desús en la segona meitat del segle XX.
Granja de Rocamora
Granja de Rocamora
Situat a la comarca de la Vega Baixa del Segura compta amb 2.594 habitants (INE 2020). El seu reduït terme (7,2 Km²) està cobert d'horta i flora mediterrània. El seu clima és mediterrani, amb hiverns temperats i calorosos estius, sent irregular el seu règim de precipitacions. Limita amb Albatera, San Isidro, Cox, Callosa de Segura, Redován, Orihuela i Benferri.
Història
D'origen musulmà, Granja de Rocamora va poder formar-se a partir d'una antiga alqueria. Va estar sota el domini de la família Rocamora, sent el seu primer propietari Pedro Ramón de Rocamora (Pierre Roman de *Rocamoure), noble d'origen francés que va acompanyar a Jaume I el Conqueridor en diverses de les seues campanyes de conquesta, on es va guanyar el seu patrimoni en les terres recentment reconquerides del Regne de València.
Les successives desamortitzacions com la desamortització de Mendizábal van deixar gran part de la propietat de la terra als habitants del poble, la qual cosa explica el repartiment actual entre xicotets propietaris, i es va constituir el municipi de Granja de Rocamora.