

El passat dijous 26 de febrer, a les 18.00 hores, la biblioteca de l’IES Nº1 de Canet d’en Berenguer va acollir la presentació del llibre “Valencians i valencianes contra el nazisme i la França de Vichy”, a càrrec del seu autor, Adrián Blas Mínguez Anaya, investigador i delegat de l’Amical de Mauthausen a la Comunitat Valenciana.
L’acte va comptar amb una destacada participació institucional i social. Entre les persones assistents es trobaven l’alcalde de Canet d’en Berenguer, Pere Antoni, i la regidora d’Igualtat, Férmina Huebra, els qui van voler acompanyar esta activitat dedicada a la recuperació de la memòria democràtica.
Esta iniciativa s’emmarca dins del programa Biblioinnova’t, així com en les acciones de dinamització de la biblioteca escolar i en les activitats de memòria democràtica, reforçant a més la idea d’un centre educatiu obert al seu entorn i a la comunitat.
Durant la presentació, Adrián Blas Mínguez va explicar el procés d’investigació i divulgació que ha desenrotllat durant anys per a rescatar la història dels republicans valencians que, després de l’exili de 1939, van continuar lluitant contra el feixisme a Europa o que van ser víctimes del sistema concentracionari nazi. El seu treball recupera històries oblidades i posa número i context a moltes d’estes trajectòries vitals.
Entre els episodis històrics que arreplega el llibre destaca la participació de republicans valencians en la Resistència francesa i en l’alliberament de París. En este context sobreïx la figura d’Amado Granell, tinent valencià que va liderar la companyia coneguda com “La Nou”, formada majoritàriament por republicans espanyols, i que va ser una de les primeres unitats en entrar al París alliberat a l’agost de 1944, contribuint a la derrota de les forces nazis i del règim col·laboracionista de Vichy.
Un altre dels perfiles destacats és el d’Amparín Llisó Blanco, considerada una xiqueta prodigi del piano. Després de l’alliberament d’Europa al final de la Segona Guerra Mundial, va desenrotllar la seua trajectòria musical a Alemanya, on va arribar a integrar-se plenament en la societat alemanya i a exercir com a directora de conservatori, convertint-se en un exemple de les complexes trajectòries vitals dels qui van viure l’exilie i la postguerra europea.
El llibre també aborda la deportació de republicans espanyols als camps de concentració nazis. Les investigacions han documentat almenys 667 valencians i valencianes deportats —entre ells 10 dones— a camps com Mauthausen i Gusen, la qual cosa situa a la Comunitat Valenciana entre les cinc regions espanyoles més afectades por estes deportacions.
A més, l’obra arreplega històries vinculades directament amb el nostre entorn. Entre elles apareix Francisco Martínez, veí de Canet d’en Berenguer, que va ser fet presoner pels nazis a França durant la Segona Guerra Mundial. Encara que finalment no va arribar a ser deportat a un camp de concentració, la seua experiència forma part d’eixa memòria històrica que el llibre contribuïx a recuperar i difondre.
L’activitat va permetre al públic assistent conéixer de primera ma estes investigacions, reflexionar sobre la importància de la memòria democràtica i posar en valor el paper que moltes persones valencianes van exercir en la lluita contra el feixisme a Europa.

