Què era un poble sense possibilitats d’avançar culturalment?
Això és, possiblement, el que podien haver pensat alguns veïns de Cullera quan es proposaren aconseguir un centre d’ensenyament secundari que posara les bases perquè la joventut poguera estudiar i elevar el novell cultural de la població. Cullera era una població agrícola que mantenia un nivell molt acceptable de benestar econòmic, la qual cosa havia impedit que els dirigents socioeconòmics del poble es despreocuparen del benestar cultural.
Corria l’any 1967 quan es va fer realitat la construcció del nou institut, que va ser inaugurat en abril de 1968, havent iniciat els estudis els primers estudiants el curs 1967/68. Començà funcionant com una Secció de l’INB femení Sant Vicent Ferrer de València, del qual era director un fill de Cullera, Ramiro Pedrós, que fou una de les persones bàsiques per a la posada en funcionament del nou centre.
Els primers anys les xiques i els xics tenien l’entrada al centre per portes diferents ubicades a la part posterior de l’únic edifici que el conformava. Aquesta “anècdota” durà poc temps.
El progressiu augment d’alumnes provocà que el curs 1975/76 el centre deixara de ser tutelat per l’INB de València i es constituïra en “Instituto Nacional de Bachillerato” (INB) adoptant, després de moltes discussions, l’any 1980, el nom de l’escriptor valencià Vicente Blasco Ibáñez, a causa d’haver estat elegit diputat per Cullera en la seua època.
L’any 1986 l’institut canvià un poc la seua distribució. Es realitzaren les obres pertinents per obrir una entrada a la part davantera per la qual podia entrar l'alumat i això suposà un canvi en la situació de moltes dependències: consergeria, secretaria, despatxos...
L’any 1989, després de diferents canvis a l’edifici inicial per adaptar-se als estudis de BUP i a l’augment d’alumnat, l’Institut tingué les primeres obres d’ampliació amb la construcció d’un nou edifici a la part central del recinte, on s’ubicarien les aules de Cou i el saló d’actes, entre altres.
Amb l’arribada de la LOGSE, que l’Institut implantà anticipadament el curs 1994/95, començaren les negociacions per adaptar el centre a les noves exigències.
Després de molts problemes es van iniciar les obres de remodelació del centre l’estiu de l’any 2000, la qual cosa provocà que al llarg dels anys 200 i 2001 el centre es traslladara a uns barracons ubicats al final de la Diagonal.
En gener de 2002 es produí el canvi al nou centre, totalment remodelat i ampliat (tot i que amb manca d’aules), amb servei de cafeteria i menjador, gimnàs i aules específiques.
Actualment al nostre centre es cursen estudis d’ Educació Secundària Obligatòria (ESO), Batxillerat (en totes les modalitats) i Cicles Formatius de Grau superior de la família d’Edificació i Obra Civil. Tot això suposa un total de prop de 400 alumnes, 53 professors i 6 funcionaris de personal no docent.
qual podia entrar tot l’alumnat i això suposà un canvi en la situació de moltes dependències: consergeria, secretaria, despatxos...
L’any 1989, després de diferents canvis a l’edifici inicial per adaptar-se als estudis de BUP i a l’augment d’alumnat, l’Institut tingué les primeres obres d’ampliació amb la construcció d’un nou edifici a la part central del recinte, on s’ubicarien les aules de Cou i el saló d’actes, entre altres.
Amb l’arribada de la LOGSE, que l’Institut implantà anticipadament el curs 1994/95, començaren les negociacions per adaptar el centre a les noves exigències.
Després de molts problemes es van iniciar les obres de remodelació del centre l’estiu de l’any 2000, la qual cosa provocà que al llarg dels anys 200 i 2001 el centre es traslladara a uns barracons ubicats al final de la Diagonal.
En gener de 2002 es produí el canvi al nou centre, totalment remodelat i ampliat (tot i que amb manca d’aules), amb servei de cafeteria i menjador, gimnàs i aules específiques.
Actualment al nostre centre es cursen estudis d’ Educació Secundària Obligatòria (ESO), Batxillerat (en totes les modalitats) i Cicles Formatius de Grau superior de la família d’Edificació i Obra Civil. Tot això suposa un total de prop de 400 alumnes, 53 professors i 6 funcionaris de personal no docent.
Vicent López