No deixes d’intentar fer alguna cosa que realment vols fer. On hi ha amor i inspiració, no crec que et pugues equivocar.
Per què està proposada per al M.I.D.I.?
Per ser una dona i de color, i destacar al món del jazz.
Resum biogràfic
Nascuda a Newport News, Virgínia , EUA , Va créixer a Yonkers, Nova York , en una situació de pobresa permanent. El seu pare, William Fitzgerald, conductor de tren, va abandonar a la seva mare Temperance (Tempie) Fitzgerald, bugadera, quan Ella era encara molt petita. Les dues es van traslladar a Yonkers (Nova York), juntament amb el promès de la Tempie, Joseph Da Silva, amb el qual tindria una filla el 1923, Frances Fitzgerald.
Al 1932, la mare d’Ella va morir després d’un greu accident de trànsit. Després d’estar amb Da Silva durant un breu període, la seva tieta Virgínia es va fer càrrec d’ella. Poc temps després, Da Silva moriria d’un atac cardíac, per la qual cosa Frances va haver d’anar també a viure amb Ella i la seva tieta.
Aquest ambient dramàtic va condicionar el comportament d’Ella, que va tenir freqüents problemes amb l’absentisme escolar i fins i tot amb la policia, fet que la va dur a ser internada en un reformatori, d’on va tractar d’escapar diverses vegades, així com de casa.
Ja de petita li agradava ballar i cantar en un club escolar i en el cor de la Bethany African Methodist Episcopal Church. Va aprendre a tocar la piano , va escoltar atentament la ràdio i va estudiar tots els enregistraments que sortien de Louis Armstrong i les Boswell Sisters .
El 1932 es va traslladar a Nova York per viure amb un oncle i va trobar un lloc en la State Training School For Girls de Nova York, una mena d’hospici. Cap a 1934 el va abandonar.
Més informació
Va començar la seva carrera en solitari en 1941 . Va cantar amb the Ink Spots , Louis Jordan i The Delta Rhythm , i el 1946 va començar a cantar amb regularitat en els concerts de Norman Granz Jazz at the Philharmonic (JAP), convertint-se Granz en el seu mànager. Un gran canvi es va produir en l’estil d’Ella durant aquest període. Va estar de gira amb la banda de Dizzy Gillespie i va adoptar el bebop com a part del seu estil, i va començar a incloure fragments de scat en les seves interpretacions. Els seus enregistraments de “Lady Be Good”, “How High the Moon” i “Flying Home” durant 1945-1947 es van fer molt populars i la seva alçada com una de les primeres veus del jazz es va assentar. Durant un temps (10 de desembre de 1947-28 d’agost de 1953), va estar casada amb el baixista Ray Brown , amb qui va adoptar un nen, i usava el seu trio com a acompanyant. Les sèries de duets amb el pianista Ellis Larkins el 1950 i 1954 la van fer interpretar composicions de George Gershwin , com faria en un dels seus songbooks .
Després d’aparèixer en la pel·lícula de 1955 Pete Kelly ‘s Blues , Ella va signar per fi amb el segell Verve de Norman Granz i durant diversos anys gravaria els famosos Song Books dels grans compositors nord-americans de música popular: Cole Porter , els Gershwins, Rodgers & Hart, Duke Ellington , Harold Arlen , Jerome Kern i Johnny Mercer. Encara que (amb l’excepció dels discos sobre Ellington) no van ser les seves interpretacions més jazzístiques (doncs Ella s’apegaba a la melodia i anava acompanyada d’una gran orquestra de corda), el resultat va ser memorable. En 1960 grava el seu concert a Berlín , que es converteix en el seu disc més important per Verve.
Fitzgerald va gravar per Capitol i Represa entre 1967 i 1970. En els seus últims anys, Fitzgerald va tornar amb Granz per formar part de la seva nova companyia, Pablo. La seva col·laboració va començar amb un gran concert el 1972, el Santa Monica Civic Concert, i va seguir al llarg de tota la dècada amb discos orientats plenament al jazz, cantant amb Count Basie , Federico Parra , Oscar Peterson i Joe Pass , entre d’altres.
Mostra
Referències