La encantadora de números.
Per què està proposada per al M.I.D.I.?
Va escriure un algoritme per calcular els números de Bernoulli en la Màquina Analítica de Babagge, que és considerat el primer algoritme adaptat específicament per a una “computadora“, per això es considera a Ada Byron la primera programadora de la història.
Resum biogràfic
Ada Augusta Byron, més coneguda com Augusta Ada King, Comptesa de Lovelace, o simplement Ada Lovelace, va ser un dels personatges més interessants de la història de la computació.
Va nàixer a Londres, el 10 de desembre de 1815. Va ser filla del famós poeta romàntic Lord Byron i de la matemàtica Annabella Milbanke.
Els seus pares es van separar quan ella tenia només un any d’edat i Ada va quedar a càrrec de la seua mare, encarregant-se aquesta de la seua criança i educació. Envoltada d’un ambient erudit, des de molt xicoteta va tindre excel·lents professors de matemàtiques, astronomia, literatura i música.
Va ser sempre una xiqueta molt malaltissa i va transcórrer llargs períodes de la seua infantesa gitada en el llit a causa de diferents malalties de diagnòstic dubtós.
Als 14 anys va quedar paralítica de les cames la qual cosa va fer d’ella una xiqueta que, en lloc de jugar, dedicara llargues hores a l’estudi i la lectura. L’adolescent Ada es va sentir molt prompte fascinada per la ciència, la qual cosa li va portar a estudiar-la, a idear, a investigar i a freqüentar els seus ambients.
Amb 17 anys Ada va conéixer a Mary Sormerville que la va animar en els seus estudis matemàtics. En 1833 en ocasió d’una conferència sobre la Màquina Analítica, entra en contacte amb Charles Babbage. L’admiració mútua que es va despertar en aquella trobada seria el marc d’una col·laboració estreta i sincera.
La correspondència creuada entre Babbage i Ada està assortida de reflexions científiques, de projectes, d’amistat, de disputes i de tendresa.
En 1835 es va casar amb William King amb qui en molt poc temps va tindre tres fills el que va fer que Ada no tinguera temps suficient per als seus estudis però quan el seu tercer fill tenia molt pocs mesos li va escriure a Babbage suplicant-li que li aconseguira un mestre que poguera fer-li classes a la seua casa.
Babbage va realitzar una conferència sobre els seus treballs en un seminari de Torí (Itàlia) en 1840, i un matemàtic italià anomenat Menabrea va escriure un articule en francés sobre aquesta. Ada va traduir aquest article i quan li ho va ensenyar a Babbage aquest li va suggerir que afegira les seues pròpies idees. El resultat va ser que les notes que va afegir Ada triplicaven l’espai de l’article original. En aquestes notes, que van ser publicades en 1843, ella va predir que la màquina de Babbage podria ser usada tant per a un ús pràctic com científic.
Ada va suggerir a Babbage escriure un “pla” perquè la màquina calculara números de Bernuilli, aquest “pla” és considerat el primer “programa d’ordinador”, i per això es considera a Ada el primer programador de la història. La seua màquina analítica mecànica permetia calcular qualsevol funció algebraica i emmagatzemar números; el programa s’introduïa en la màquina mitjançant targetes.
Una de les seues genials idees va ser la que un càlcul gran podia contindre moltes repeticions en la mateixa seqüència d’instruccions, i ella va notar que usant un salt condicional seria possible preparar solament un joc de targetes per a les instruccions recurrents.
En 1843 era ja una matemàtica reconeguda encara que continuava signant els seus articles amb els seus inicials per temor que, pel fet de ser escrits per una dona foren rebutjats.
La labor de Ada no va ser reconeguda fins que finalment John von Neumann i Alan M. Turing, matemàtics fonamentals en el desenvolupament de la moderna computadora electrònica digital, van crear el llenguatge anomenat Ada. És un llenguatge de propòsit general, entre les principals característiques del qual destaca la possibilitat de realitzar programació concurrent, manejar excepcions, definir tipus de dades abstractes, etc. Aquest llenguatge és molt utilitzat en la indústria aeroespacial, militar i nuclear. Molts dels llenguatges de programació apareguts amb posterioritat a Ada s’han vist influïts per aquest, heretant algunes de les qualitats integrades des d’un principi en l’enginyós desenvolupament de Jean Ichbiah i els seus col·laboradors.
Als 29 anys Ada Byron va emmalaltir greument i per sempre. Després de molts anys de sofriment va morir als 37 anys el 23 de novembre de 1852.
Com Ada sempre havia demanat, el seu cos va ser enterrat al costat del del seu pare a qui mai va conéixer.
En la dècada dels 80 el Departament de Defensa dels Estats Units d’Amèrica va desenvolupar un llenguatge de programació en honor a la comtessa, al qual va nomenar ADA.
Més informació
També va ser la primera en suggerir utilitzar targetes perforades per introduir dades a la Màquina Analítica
Referències