Portada

El passat 14 d’abril, el Grup de mediadors de l’IES  Barri del Carme, representat per Nico Ferrando, Lola Ibáñez, Laura Bastante i Valeria Pomer, va participar en les  XXI Trobades de Mediadors. En l’esdeveniment, van compartir experiències amb alumnat de mediació de tota la província de València que es va concentrar en les instal·lacions de l’institut IES Benlliure. Van realitzar xarrades, col·loquis, jocs i posada en comú de treballs i dibuixos amb el lema d’enguany:_ Estàs bé, estic bé, estem bé. Molt d’ànim i felicitacions al grup de mediació del nostre institut.

El passat 5 d’abril l’alumne Miguel Martínez Fernández de 1r Batxillerat Humanístic, va representar a l’IES Barri del Carme en les Olimpíades Lingüístiques de València 2024-2025. Va obtindre un espectacular tercer lloc en la puntuació general i una ben merescuda menció d’honor. Enhorabona al nostre estudiant per la dificultat de les proves i el nivell dels aspirants.

El passat 28 de febrer va tindre lloc, en la Facultat de Filosofia de la Universitat de València, la fase autonòmica de la XVII Olimpíada de Filosofia de la Comunitat Valenciana. L’alumne del nostre centre, Álvaro Caballero Ruiz (1r de Batxillerat d’Arts), va ser seleccionat finalista i va resultar guanyador del Concurs de Fotografia Filosòfica. Per això, el 29 de març va representar a la nostra comunitat autònoma i a nostre centre en la XII Olimpíada Filosòfica d’Espanya, que va tindre lloc en el Col·legi Sant Francesc de la Universitat de les Illes Balears.

A continuació us presentem la defensa que va realitzar Álvaro, davant el tribunal del concurs, de la seua obra Puente i genealogia de la cura:

El tema de les dos olimpíades va ser: Les cures. Cura del mitjà, cura de les persones i cura de si.

«Recentment, m’he vist immers en una situació que mai haguera pensat que arribaria a viure. El passat 29 d’octubre, anant amb cotxe amb la meua mare, li vaig demanar que donara la volta i tornàrem a casa; em va fer cas. Pocs minuts després es va afonar el pont pel qual anàvem a passar a causa de la força que l’aigua portava al seu pas pel Barranc del Poio. Alguns minuts després arribàrem a casa, en Torrent, i −quasi a l’instant− el carrer estava completament inundat. Des d’eixe moment, tristesa, molta tristesa, però també cura, molta cura.

Diuen que eixos nivells de pluja només poden ser explicats si tenim en compte el canvi climàtic, que probablement la majoria dels més de dos-cents morts i tots els danys afegits podrien haver-se evitat si s’hagueren pres unes certes decisions polítiques, com avisar abans a la població o −directament− no edificar en zones inundables. En definitiva, falta de cura…

I, precisament, ha sigut la cura el que ens ha permés alçar el cap: els milers de persones que es van desplaçar a ajudar i l’ajuda material rebuda per altres tantes anònimes, les paraules d’ànim, els gestos i, en definitiva, la compassió (etimològicament, “sentir amb”)

---

Eixes mans que s’oferixen i s’entrellacen són la de la meua mare i la meua, però també les de totes eixes persones que han vist en la cura un valor a reivindicar a l’hora de dir “sí a la vida”.

Acompanya a la imatge una frase, una pregunta: “Enfront del nihilisme, serem pont i genealogia de la cura?”.

Tal vegada és eixe nihilisme negatiu del qual parlava Nietzsche, eixa insistència que tot valga res, eixa absència de valors favorables a la vida, la que ens manté impassibles davant el canvi climàtic, davant la inacció de determinades institucions polítiques o, fins i tot, davant l’acció desfavorable a eixa cura.

Però l’experiència de la cura, eixe pont tendit entre les persones i des d’elles (simbolitzat per les mans entrecreuades de la imatge), pot ser el factor diferencial, allò que ens permeta establir relacions i prendre decisions més saludables, que ens permeta eixir d’eixa letargia. El valor de la cura l’he anat descobrint des d’aquella fatídica data. I he entés que la cura d’un mateix passa necessàriament per la cura de l’altre i la cura del mitjà; dit d’una altra manera: cuidar el medi ambient és cuidar-nos a nosaltres mateixos i cuidar de l’altre és cuidar d’un mateix.

Enfront de l’absència de valors o en ressorgir d’uns certs valors absoluts i transcendents com el diví, el patri o el rendible, un valor relatiu a l’humà i immanent a això, vinculat a la seua salut, a la vida: la cura.

Per a finalitzar, una vegada tractat el contingut, el perquè i el quin, anem amb la forma, el com. I com es pot veure, la fotografia és un primer pla de dos mans tendides agarrant-se amb força −la de la meua mare i la meua−, per a suggerir l’ajuda i la connexió entre les persones, en molts casos desconegudes, que es van poder experimentar en (i després de) la riuada del 29 d’octubre. Per esta raó, una mà està tacada de fang i l’altra no. La continuïtat entre les mans suggerix també la idea de pont i encadenat.

En un principi, vaig realitzar dos fotografies iguals contextualitzades en el meu entorn pròxim, que evidenciaven les ruïnes i les restes provocades per la riuada. Amb elles, vaig treballar el fons enfocat amb un diafragma f11 i el bokeh amb un diafragma f4, de manera que ressaltava el primer pla principal sobre el fons desenfocat. No obstant això, també vaig decidir utilitzar un fons negre perquè em produïa una sensació major de buit i d’absència, així com de dol. Esta idea va ser la meua elecció final en la fotografia presentada, ja que donava rotunditat a la imatge.

Per a acabar, vaig editar xicotets detalls de la fotografia amb Lightroom Classic. En primer lloc, vaig afegir un poc de contrast, vaig ajustar la màscara de detall per a definir el primer pla amb precisió en els detalls i textures de les mans i el fang. Finalment, vaig afegir una màscara de vinyetejat amb una lleugera subexposició per a crear un halo subtil al voltant d’aquestes, potenciant així el centre d’interés visual de la imatge.

Moltes gràcies.»

Enllaç a la publicació dels resultats de la fase autonòmica