M’han atorgat l’honor d’haver d’escriure sobre Antonio Serna. Res pot ser més agradable per a mi, ni res més preocupant, res més fàcil i al mateix temps més difícil. Oralment seria més fàcil, encara que no ho fera bé. Hi ha tantes coses que dir! I totes bones. Però com dic jo encara que siga una xicoteta part d’aqueixes coses, de les quals conec, com trobar les expressions que posen de manifest com veig jo a Antonio? Com matisar-les? Podré ser objectiu? Podria qui no conega a Antonio tindre una impressió, encara que només siga pròxima, de quina persona és després de llegir el que escriga? Antonio és una persona polifacètica en la seua que fer, és un ésser del Renaixement. De quins aspectes parlar? Quin posar de manifest, quin realçar o destacar? I com expressar el que jo observe o sent quant a les seues qualitats intel·lectuals, afectives o sentimentals? Antonio és un ésser que es desborda pertot arreu, i per totes en bé.

És una persona d’intel·ligència preclara, extraordinària, àgil, ràpida, i alhora és ordenat, metòdic, rigorós en els plantejaments dels problemes, en el seu diagnòstic i en la cerca de solucions. És pacient com ningú en el seu treball, seré, consistent. Treballador incansable, sap discriminar els seus treballs i el seu temps, les seues hores bones o dolentes, per a segons el que haja de realitzar en aqueix moment, segons el seu estat d’ànim, perquè normalment dedica el seu esforç a camps tan diferents com la informàtica, estudis del color, mecànica quàntica, ondulatòria, matemàtiques, física, química, les seues classes de Càtedra de Química-Física, és Director del Departament de Química-Física de la Facultat de Ciències de Múrcia, per elecció reiterada dels seus companys. Música, tot el que siga música, de qualsevol tipus, és el que més li agrada d’aquest món, la domina en totes les seues estructures, siga composició, contrapunt, harmonia; toca el piano, la guitarra, transcriu música de partitures per a piano o orquestra a guitarra, etc., i tantes altres coses que seria massa prolix enumerar. Per exemple, què no sabrà sobre la Història de Mèxic, sobre Hernán Cortés, Madero o Pancho Vila, o qui podria imaginar que es va encarregar de recuperar les partitures de música escrita dels arxius de la Diòcesi d’Orihuela; a punt de perdre’s en uns arxius atrotinats en els quals es trobaven sense cap ordre i coberts de temps i pols, o que va ser President i va organitzar el XLI-A Congrés d’Espanya d’Esperanto, etc., etc.

Esment a part mereix la labor educativa d’Antonio: és un Mestre nat, en el sentit més ampli de la paraula, als seus ingents coneixements en tantes matèries i claredat d’expressió i exposició que té de les idees, uneix el poder de seducció. Convenç i sedueix als que li escolten. Dels innombrables alumnes que han passat per les seues mans, tots li recorden amb immens respecte, admiració i afecte. Tots li devem gratitud. Antonio quan tracta o ha tractat amb els seus alumnes no veu sinó a una persona que té una necessitat, aprendre alguna cosa, i posa la seua ànima a satisfer-la, i de debò que ho aconsegueix en qualsevol matèria. I per a donar una idea del seu aspecte polifacètic podríem ací enumerar que a part de la seua casa, en l’Acadèmia amb Molina, etc.:, Antonio ha impartit els seus sabers en assignatures com a Química General, Termodinàmica, Química, Física, Química-Física, Espectroquímica, Electroquímica, Química-Física-Matemàtica, en la seua Càtedra; Matemàtiques per a Escoles Superiors, Estadística, Investigació Operativa, en l’Institut de Direcció i Administració d’Empreses, a requeriment del Rectorat, Acústica Musical en els Conservatoris Superiors d’Alacant i Múrcia (en el de Múrcia, i en el seu honor, existeix una aula que porta el seu nom, per acord del MEC) i de tantes i tantes matèries.

Un altre aspecte d’aquesta vocació per l’ensenyament d’Antonio la tenim, i perdonar la transgressió, els que estudiem a l’escola d’Albatera. Dels dies que amb més afecte recorde dels meus temps d’estudiant a l’escola de Sr. Vicente Marró i Sr. Cayetano, era quan venien de vacances Antonio i Juan de Dios Gascón, i venien a l’escola i ens explicaven les matèries de matemàtiques en les quals teníem dubtes. I encara que us torne a demanar excuses, ja que en aquest fil de reflexió, no puc deixar de referir-me a la sort que vam tindre molts dels quals érem xiquets llavors amb l’aparició de Sr. Arturo i Sra. Bufona, Sr. Vicente Marró i Sr. Cayetano. Ells ens van obrir el camí de l’estudi i el coneixement, el respecte al saber, a les idees, als homes. Quant els devem! En uns temps tan difícils com aquells, amb tanta aroma personal, com es van esforçar a ensenyar-nos a ser comprensius, a entendre la realitat dels homes, a tractar de fer-nos homes. Amb Antonio ho van aconseguir. Antoniono és més ni menys que un home.

Aquest escrit començava amb la definició d’amistat que ens va donar CICERÓ. No conec una altra més precisa, ni més bella. Antonio la compleix en totes les seues accepcions. Per a ell, tothom és el seu amic. Ell és amic de tots. Deia Benjamí Franklin -no rigues Antonio en llegir això, ja sé que és una idea fixa- que el millor que es pot fer per un amic és demanar-li de tant en tant un xicotet favor, que estiga al seu abast realitzar, perquè senta la gratificació d’haver-nos-ho fet. El que no explicava era la gratificació que sent el que ho demanda, per la satisfacció que sentirà l’altre. Bé, perquè Antonio ha tingut aqueixa gratificació constantment, amb els seus amics, coneguts, amb els quals hi havia o no havia vist en la seua vida, amb els quals sap que no tornarà a veure. No hi ha persona que s’haja acostat a ell, conegut o desconegut, que li haja demanat alguna cosa, al seu abast o no, a la qual no haja tractat de complaure.

Quanta benevolència, quanta curiositat -amor- aboca Antonio cap a tot el que li envolta, siga humà o diví, quanta comprensió.
Ell ha dedicat tota la seua vida a la Universitat, al saber, a l’adquisició i l’ensenyament de coneixements, a fer homes que van fer millor aquesta societat en la qual vivim.
Si l’educació i formació d’una persona és el desenvolupament dels potencials de l’ésser, ell disposava d’aqueixos potencials en grau suprem i els ha desenvolupats plenament. Seguint amb la psicologia, és un home culte, que ha aconseguit «bellesa moral», i un bon representant del respecte a les llibertats, de l’ètica i de l’estètica.
Tot això ho ha aconseguit amb la col·laboració de Consuelo, la seua dona, el seu suport, que sempre ha estat i està pendent d’ell, evitant-li molèsties, acaronant-li, per a proporcionar-li l’atmosfera de pau necessària per a fer l’enorme treball que ha desenvolupat i continua desenvolupant.
Tot això, pot semblar exagerat aquest per un amic. Res més lluny de la realitat. D’ací els meus temors en començar. No hi ha res més a donar una ullada als seus treballs i investigació, als diversos temes en què ha treballat, al nombrosos que són, a la seua profunditat. Ells són solament l’emblema, la punta de l’iceberg del que és la seua vida i personalitat.

José Menchón  

La Toja, Maig 1993