Aquest dia el centre s’ha unit a la marxa organitzada per l’ajuntament, junt amb les dos escoles d’Agost. Alguns alumnes han recitat poemes a la plaça de l’ajuntament on, en acabar la lectura de manifests i poemes, s’ha fet un gran llaç humà contra la violència de gènere.
A banda d’això, la professora de llatí i grec, Carmen Pérez Calabuig, ha fet les següents activitats amb el seu alumnat:
- Les alumnes de 4t d’ESO de llatí han fet un treball sobre Lucrècia. Ella representa la imposició d’una societat que culpava les dones per la seua condició i que reduïa la seua vida al concepte d’honor masculí. Però també simbolitza la força per dir prou i iniciar un canvi.
- Les alumes de 1r de Batxillerat de llatí van fer creacions sobre Telesina d’Argos i Hidna d’Escíone, que són un altre exemple del paper tan important de les dones en la història. Amb aquestes creacions volen sumar-se a la lluita contra la violència de gènere.
- L’alumna de 2n de Batxillerat, Laura Heredia Martínez, ha reflectit en un treball en el que analitzem el passat i el present històries sobre les següents dones de la mitologia grega:
- Penèlope: La resistència intel·ligent. Obligada a esperar Ulisses durant anys, teixia i desteixia un tapís per evitar sotmetre’s a uns pretendents que no respectaven la seua voluntat. Una metàfora de la paciència i la lluita per mantenir la llibertat.
- Cassiopea: La veu silenciada. Culpada per la seua bellesa i les seues paraules, la seua vanitat va tenir conseqüències per a la seua filla Andròmeda, mostrant com la societat ha castigat històricament les dones per voler brillar.
- Cassandra: La dona queno és creguda. Maleïda per Apol·lo, tenia el do de la profecia, però ningú escoltava els seus avisos. La seua història reflecteix el sofriment de les dones que denuncien la violència i no són escoltades.
- Andròmaca: El dolor de la guerra. Esclavitzada després de la caiguda de Troia, la seua història posa rostre a les víctimes col·laterals dels conflictes, especialment les dones i els xiquets.
- Clitemnestra: La venjança per la injustícia. Assassina del seu marit Agamèmnon després que aquest sacrificara la seua filla Ifigènia. Una figura complexa que posa en evidència les conseqüències de la violència masclista i familiar.
- Andròmeda: La salvada i la salvadora. Encadenada a una roca com a sacrifici, va ser rescatada per Perseu. La seua història ens parla de la vulnerabilitat imposada a les dones, però també de la capacitat de superar l’opressió.