Obtindre registres gràfics, morfològics o funcionals del cos humà, amb finalitats diagnòstiques o terapèutiques, a partir de la prescripció facultativa utilitzant equips de diagnòstic per imatge i de medicina nuclear, i assistint al pacient durant la seua estada en la unitat, aplicant protocols de radioprotecció i de garantia de qualitat, així com els establits en la unitat assistencial.
Les persones que obtenen aquest títol exerceixen activitat professional en el sector sanitari públic i privat, en unitats de radiodiagnòstic i de medicina nuclear, en centres d'investigació i en instituts anatomicoforenses o de medicina legal, així com en centres veterinaris i d'experimentació animal, i delegacions comercials de productes hospitalaris, farmacèutics i tècnics d'aplicacions en electromedicina.
Els avanços en les tecnologies de la informació i la comunicació i el desenvolupament tecnològic dels equips de captura d'imatge repercuteixen en els procediments de captura, processament, emmagatzematge i recuperació de la imatge diagnòstica, en la transmissió d'informació local i remota i en la qualitat d'aquesta imatge. Aquesta tendència, que s'ha accelerat en els últims anys, suposa canvis que afecten la formació i a l'activitat professional del tècnic superior en Imatge per al Diagnòstic i Medicina Nuclear, tant pel que fa a les tècniques diagnòstiques mateixes i a la qualitat, com al telediagnòstic i l'ús de la web com a instrument de comunicació. Exemple d'això són la generalització i estandardització dels PACS, la progressiva digitalització de totes les imatges en qualsevol modalitat i, en general, el desenvolupament i la integració dels sistemes d'estandardització, la progressiva digitalització de totes les imatges en qualsevol modalitat i, en general, el desenvolupament i la integració dels sistemes d'informació radiològics i diagnòstics hospitalaris i, en última instància, de tot el sistema de salut.
La imatge mèdica està deixant de ser un conjunt de compartiments estancs i evoluciona cap a la fusió d'imatges a través de tècniques multimodalitat, que estan integrant i proporcionant una visió morfofuncional de gran importància per a l'increment de la qualitat del diagnòstic, la prevenció i la planificació de la teràpia. A més, la imatge clàssica, bidimensional i estàtica, està evolucionant a una imatge 3D i 4D en virtut de l'enorme increment en la potència de càlcul i de processament de les màquines, la qual cosa suposa la base per a l'obtenció de resultats de major qualitat diagnòstica a partir d'imatges tridimensionals i fins i tot virtuals.
Aquests avanços tècnics, juntament amb la progressiva incorporació de mètodes intervencionistes en noves especialitats mèdiques o l'increment de la importància de la imatge en l'assistència en quiròfan o en la presa de biòpsies suposen canvis importants en l'entorn productiu i en les responsabilitats del tècnic superior en Imatge per al Diagnòstic i Medicina Nuclear. A més, aquests avanços tècnics predisposen a una ampliació de l'ús de la imatge per al diagnòstic i la medicina nuclear com tècniques de cribratge per al diagnòstic precoç de patologies amb elevada morbimortalitat: tumors, patologies cardiovasculars, alzhèimer i altres malalties neurodegeneratives, repte d'extrema importància per a l'increment de la qualitat de vida de la població i per a la formació d'aquests professionals.
No solament és important la millora de la qualitat en la imatge obtinguda, també l'assistència al pacient durant la seua estada en la unitat de radiodiagnòstic, medicina nuclear i radioteràpia ha de ser integral, sense oblidar la protecció radiològica; en aquest sentit, cada vegada és més evident la tendència a la disminució de dosis en les tècniques que fan ús de radiacions ionitzants. Aquest aspecte, juntament amb la reducció dels temps d'exploració, la digitalització de la radiologia convencional i el desenvolupament de tècniques com la TC espiral i multitall, permetrà ampliar quantitativament i qualitativament els procediments de diagnòstic, i alhora disminuir l'exposició de la població a les radiacions ionitzants d'origen mèdic.
El desenvolupament de la radiofarmàcia, amb l'obtenció de molècules dirigides a dianes més específiques, la producció local de radionúclids de vida curta i, en general, els avanços en nous sistemes de marcatge, mitjans de contrast i l'administració d'aquests mitjans, suposa un increment i ampliació de l'ús de modalitats diagnòstiques, com la ultrasonografia, la ressonància magnètica, la tomografia computada, l'SPECT, la PET o la miniaturització i portabilitat d'equips, i n'amplia la utilització en nous camps diagnòstics i terapèutics.
