Fer projectes fotogràfics complets, captar, registrar i tractar imatges en produccions audiovisuals i il·luminar espais escènics en audiovisuals, espectacles i esdeveniments, determinant i controlant la qualitat tècnica, formal i expressiva.
Les persones que obtenen aquest títol exerceixen activitat en l'àmbit de la captació, l'enregistrament d'imatges i la il·luminació en productores de cinema i vídeo i en emissores de televisió, així com en empreses dedicades a la il·luminació espectacular en tota classe d'espectacles i esdeveniments i també en empreses dedicades a l'elaboració, la generació i el tractament digital d'imatges fotogràfiques.
El perfil professional d'aquest títol, dins del sector terciari, evoluciona cap a un professional polivalent capacitat per a exercir activitat professional en el sector fotogràfic, audiovisual i de l'espectacle fent totes les activitats relacionades amb: l'estudi dels projectes des del punt de vista de la il·luminació, la presa i la fotografia; la preparació dels esquemes d'il·luminació i del pla de captació; la determinació i gestió dels recursos necessaris per a la realització; el muntatge, l'ajust, la verificació i el desmuntatge dels equips principals i auxiliars que intervenen en les operacions d'il·luminació i captació; el control de la il·luminació en directe durant la presa fotogràfica, audiovisual o la representació de l'espectacle; la presa d'imatge fotogràfica o audiovisual en treball monocàmera i multicàmera; la realització del muntatge i l'edició de la imatge i el so de produccions de periodisme electrònic i de reportatge social, i, en el cas fotogràfic, el control de la posada en escena, el tractament digital d'originals i el control dels processos d'impressió, acabat, presentació, arxiu i conservació de fotografies. En tots els casos està present l'interés de garantir el contingut, la forma, el projecte artístic i la qualitat establits. Podem diferenciar, d'una banda, les activitats relacionades amb el sector audiovisual que té subsectors com ara el cinema, el vídeo, la televisió, el multimèdia, els videojocs i els nous mitjans; d'una altra, el sector de l'espectacle, amb subsectors com ara les arts escèniques, les produccions musicals i els esdeveniments, i, finalment, el sector fotogràfic, en les variants principals de retrat i moda, reportatge i natura morta.
El teixit empresarial d'aquests sectors es caracteritza perquè disposa d'un percentatge elevat d'empreses pime amb menys de 10 empleats. Aproximadament el 90 per cent de les empreses té menys de 10 empleats. Respecte a la condició jurídica, aproximadament la meitat de les empreses són persones físiques, seguides majoritàriament per societats limitades, i només una mínima proporció, entre el 10 i el 15 per cent, són societats anònimes. Hi ha un alt nivell de contractació temporal i un elevat percentatge de treballadors autònoms. Les perspectives d'evolució del sector apunten cap a un manteniment d'aquesta situació.
L'evolució tecnològica en el sector audiovisual s'ha consolidat sobre la difusió de la tecnologia digital, que ha impulsat el desenvolupament de nous processos en cadascun dels subsectors que han absorbit l'impacte i s'han adaptat als canvis. En la televisió, que afecta significativament altres subsectors de l'audiovisual, l'entrada de la televisió digital terrestre està canviant el mercat tradicional, especialment el de la televisió en obert. El sector televisiu pot veure l'enfortiment creixent d'Internet com una oportunitat de creació de continguts adaptats a aquest sistema de difusió, que ja utilitzen les cadenes per a emetre els continguts dels canals per IPTV. La confluència amb Internet, la generalització a les llars de pantalles de grans dimensions amb possibilitat de visionament en alta definició i en 3D, l'espectacularitat del so, la possibilitat de veure els programes que interessen en el moment en què el consumidor vol, entre altres realitats, auguren noves maneres d'ús dels continguts televisius, que es concretaran i evolucionaran en el futur pròxim. El cinema continua la seua evolució cap a la recerca de nous sistemes de producció basats en l'ús de vídeo d'alta definició. També experimenta noves estratègies de finançament i nous mercats de distribució i comercialització i aposta per la creació de nous continguts i estratègies per a atraure de nou els espectadors a les sales de projecció, com està passant amb la generalització de la projecció en sales digitals i la projecció en 3D. Cal destacar, també, el paper de la tecnologia mòbil 3G, en desenvolupament, que afectarà els proveïdors de continguts per a telèfons o dispositius mòbils.
En l'àmbit de l'espectacle s'està produint un creixent i sostingut auge de les activitats. El sector de les arts escèniques experimenta l'aplicació de noves tecnologies en la producció, la concurrència multidisciplinària de la qual està modificant tant l'oferta com l'atractiu per al públic. En l'àmbit de les produccions musicals, s'assisteix a un constant creixement a conseqüència de la tendència a la realització de concerts en viu, davant de la minvant venda tradicional de suports afectada per la pirateria, sobrevinguda especialment per les descàrregues en Internet. En aquest sentit es preveu l'aparició i consolidació d'un nou model de negoci que conjugue l'explotació de les produccions musicals per Internet amb la creixent realització de concerts en viu, i que s'amplie i transforme el model tradicional d'explotació de la indústria discogràfica. Mentre Internet facilita el coneixement i la difusió de les noves creacions musicals, els concerts en viu permetran l'obtenció d'ingressos per la música a curt termini. Els esdeveniments, d'una altra banda, s'han convertit en un dels subsectors amb més projecció i que experimentarà més creixement en els pròxims anys, atés que s'han convertit en una de les eines de màrqueting més rendibles per a les empreses. Espanya s'ha erigit en una de les principals destinacions de convencions internacionals.
La fotografia ha experimentat una evolució radical basada en la pràctica desaparició de la fotografia analògica de suport fotoquímic i la substitució per la fotografia digital. Aquesta transformació ha comportat un repte per a la indústria, en què no tots han sabut o pogut adaptar-s'hi. El canvi tecnològic ha anat acompanyat de canvis en l'ús social de la fotografia. La universalització de les càmeres digitals domèstiques ha multiplicat la realització de fotografies fins a xifres impensables fa una dècada. Paradoxalment, la indústria fotogràfica no s'ha aprofitat prou d'aquesta situació, ja que els usuaris han imposat una preferència per l'arxiu dels originals en suports informàtics i per l'intercanvi en Internet. L'aparició d'aplicacions informàtiques d'ús senzill a casa ha facilitat aquesta tendència, que, d'altra banda, no afecta els usos industrials ni institucionals de la fotografia, que es mantenen i fins i tot experimenten un creixement. Les estructures industrials han desenvolupat i contínuament adapten i proven noves estratègies per a incrementar el consum, com l'encàrrec i la tramitació d'ampliacions i còpies per Internet, la realització de fotollibres i altres estímuls dirigits al consumidor domèstic.
Les estructures organitzatives en l'àmbit de la realització de productes fotogràfics, audiovisuals i espectacles tendeixen a configurar-se sobre la base de decisions descentralitzades i equips participatius de gestió, potenciant l'autonomia i capacitat de decisió.
Les característiques del mercat de treball, la mobilitat laboral i els moviments entre sectors i subsectors de la indústria fotogràfica, audiovisual i de l'espectacle obliguen a formar professionals polivalents capaços d'adaptar-se a les noves situacions socioeconòmiques, laborals i organitzatives de tots els sectors implicats.
