La competència general d'aquest títol consisteix a traslladar al pacient al centre sanitari, prestar atenció bàsica sanitària i psicològica en l'entorn prehospitalari, dur a terme activitats de teleoperació i teleassistència sanitària, i col·laborar en l'organització i el desenvolupament dels plans d'emergència, dels dispositius de risc previsibles i de la logística sanitària davant d'una emergència individual, col·lectiva o catàstrofe.
Aquest professional exerceix activitat professional en el sector sanitari públic o privat, relacionat amb el trasllat de pacients o víctimes i la prestació d'atenció sanitària i psicològica inicial, amb la col·laboració en la preparació i el desenvolupament de la logística sanitària davant d'emergències col·lectives o catàstrofes, i també participant en la preparació de plans d'emergència i dispositius de risc previsible de l'àmbit de la protecció civil.
Les activitats d'aquest perfil professional constitueixen una prestació complementària entesa com a element addicional i necessari per a la consecució d'una assistència sanitària completa i adequada. En aquest sentit, l'augment de la demanda social d'assistència mèdica urgent assenyala una evolució ascendent dels serveis de transport amb equips de suport vital bàsic o equips de suport vital avançat.
La incorporació progressiva de noves competències del tècnic a l'entorn d'un equip multidisciplinari d'atenció en emergències exigeix una formació especialitzada per a donar solucions ràpides, eficaces i de qualitat.
La qualitat de l'atenció sanitària durant el transport urgent o programat ha de garantir l'eficàcia de les intervencions, i necessita professionals que reconeguen les necessitats del pacient per a augmentar la supervivència, reduir les complicacions secundàries i evitar seqüeles.
La teleoperació en emergències es configura com un element imprescindible en la resposta a la demanda d'atenció sanitària i en la tendència cap a l'assistència personalitzada, pas previ per a la incorporació de la telemedicina com a recurs sanitari.
Davant de situacions d'emergència col·lectiva, així com en l'àmbit de la cooperació internacional en resposta a catàstrofes, les capacitats logístiques dels equips d'intervenció hauran de potenciar-se perquè puguen desenvolupar les activitats en la zona amb major autonomia.
