SO PER A AUDIOVISUALS I ESPECTACLES

Imatge i So

Grau Superior

2.000 horas

SO PER A AUDIOVISUALS I ESPECTACLES

Imatge i So

Grau Superior

2.000 horas

Competència general

Definir, planificar i supervisar la instal·lació, la captació, l'enregistrament, el control, l'emissió, la postproducció i la reproducció del so en audiovisuals, ràdio, indústria discogràfica, espectacles, esdeveniments i instal·lacions fixes de sonorització, controlant-ne i assegurant-ne la qualitat tècnica i formal.

Entorn professional

Les persones que obtenen aquest títol exerceixen activitat en el sector audiovisual, radiofònic, discogràfic, de l'espectacle, d'esdeveniments i d'instal·lació d'estructures fixes i efímeres de sonorització en recintes delimitats.

Ocupacions i llocs de treball

  • Cap de so de cinema, audiovisuals i espectacles.
  • Tècnic de so de cinema i audiovisuals.
  • Tècnic de so directe.
  • Tècnic d'enregistrament de so en estudi.
  • Tècnic d'enregistrament musical.
  • Tècnic de so per a EM (equips de megafonia)
  • Tècnic de monitors de so.
  • Tècnic de sistemes de so.
  • Tècnic de so en sistemes sense fil.
  • Tècnic en sistemes de microfonia.
  • Especialista de so.
  • Muntador/a i editor/a de so.
  • Mesclador/a i masteritzador/a de so.

Prospectiva del títol

El perfil professional d'aquest títol, dins del sector terciari, evoluciona cap a un professional polivalent capacitat per a exercir activitat professional en el sector de la ràdio, la indústria discogràfica, el mitjà audiovisual, l'espectacle i el muntatge d'infraestructures fixes de sonorització, fent totes les activitats relacionades amb el disseny, la planificació, el control de la instal·lació sonora i de l'ajustament, la captació, l'enregistrament, l'emissió, la reproducció i la postproducció del so. El caracteritza l'interés d'aconseguir la màxima qualitat tècnica en tots els processos de so. Podem diferenciar, d'una banda, les activitats de producció relacionades amb el sector de la ràdio i les produccions musicals generalment de base discogràfica, d'una altra, el sector audiovisual, que té subsectors com ara el cinema, el vídeo, la televisió, el producte multimèdia, els videojocs i els nous mitjans i, finalment, el sector de l'espectacle, amb subsectors com ara les arts escèniques, les produccions musicals i els esdeveniments.

El teixit empresarial d'aquests sectors es caracteritza en l'actualitat perquè disposa d'un percentatge elevat d'empreses amb menys de 10 empleats, al voltant del 90 per cent. Respecte a la condició jurídica, aproximadament la meitat de les empreses són persones físiques, seguides majoritàriament per societats limitades, i només una mínima proporció, entre el 10 i el 15 per cent, són societats anònimes. Hi ha un alt nivell de contractació temporal i un elevat percentatge de treballadors autònoms.

L'evolució tecnològica en el sector de la ràdio i el mitjà audiovisual s'ha consolidat gràcies a la difusió de la tecnologia digital, que ha impulsat el desenvolupament de nous processos en cadascun dels subsectors que han absorbit l'impacte i s'han adaptat als canvis. En la televisió, que afecta significativament altres subsectors del mitjà audiovisual, l'entrada de la televisió digital terrestre està canviant el mercat tradicional, especialment el de la televisió en obert. Paral·lelament, el sector televisiu pot veure l'enfortiment creixent d'Internet bé com una amenaça de l'estatus actual, bé, per contra, com una oportunitat de creació de continguts adaptats a aquest sistema de difusió que ja utilitzen les cadenes per a emetre els continguts dels seus canals per IPTV. El cinema continua la seua evolució cap a la recerca de noves estratègies de finançament i nous mercats de distribució i comercialització, i aposta per la creació de nous continguts per a atraure de nou els espectadors a les sales de projecció. Per a fer-ho, el cinema, com el vídeo i la televisió, se centra en la producció en vídeo d'alta definició i la projecció en 3D, així com en l'espectacularitat del so. Cal destacar, també, el paper de la tecnologia mòbil 3G, en desenvolupament, que afectarà els proveïdors de continguts. Aquestes evolucions tecnològiques i els canvis en la manera de produir i en el consum repercuteixen sobre totes les activitats de la producció i també sobre les activitats relacionades amb el so.

En l'àmbit de l'espectacle s'està produint un creixent i sostingut auge de les activitats. El sector de les arts escèniques experimenta l'aplicació de noves tecnologies en la producció, la concurrència multidisciplinària de la qual està modificant tant l'oferta com l'atractiu per al públic. En l'àmbit de les produccions musicals també s'experimenta un important creixement a conseqüència de la tendència a la realització de concerts en viu, davant de la minvant venda tradicional de suports, conseqüència de la pirateria sobrevinguda especialment per les descàrregues en Internet, que afecta de manera negativa a la producció, distribució i venda discogràfica. Els esdeveniments s'han convertit en un dels subsectors amb més projecció i que experimentarà més creixement en els pròxims anys, atés que s'han convertit en una de les eines de màrqueting més rendibles per a les empreses. En aquest sentit, Espanya s'ha erigit en una de les principals destinacions de convencions internacionals.

Les estructures organitzatives en l'àmbit del so tendeixen a configurar-se sobre la base de decisions descentralitzades i equips participatius de gestió, potenciant l'autonomia i capacitat de decisió.

Les característiques del mercat de treball, la mobilitat laboral, els moviments entre sectors i subsectors de la indústria radiofònica, discogràfica, audiovisual, de l'espectacle i del muntatge d'instal·lacions fixes de sonorització obliguen a formar professionals polivalents capaços d'adaptar-se a les noves situacions socioeconòmiques, laborals i organitzatives.