Planificar, organitzar, supervisar i gestionar els recursos econòmics, materials, tècnics i humans per a la producció d'audiovisuals, espectacles i esdeveniments, assegurant el compliment dels plans o objectius de la producció en el temps i les condicions de cost i qualitat establides.
Les persones que obtenen aquest títol exerceixen activitat en el sector de la producció de tota mena de programes audiovisuals (cinema, vídeo, multimèdia, televisió, ràdio i nous mitjans), així com en la producció d'espectacles (arts escèniques, produccions musicals i esdeveniments).
El perfil professional d'aquest títol, dins del sector terciari, evoluciona cap a un professional polivalent capacitat per a exercir l'activitat professional en el sector audiovisual i en el de l'espectacle, fent totes les activitats relacionades amb la planificació, organització, supervisió i gestió dels recursos humans i materials que intervenen en la posada en marxa dels projectes. Aquest professional es caracteritza per l'interés a optimitzar els recursos, complint amb els objectius de qualitat, termini i costos previstos. Es poden diferenciar, d'una banda, les activitats de producció relacionades amb el sector audiovisual, que té subsectors com ara el cinema, el vídeo, la televisió, la ràdio, els multimèdia, els videojocs i els nous mitjans, i, d'una altra, el sector de l'espectacle amb subsectors com ara les arts escèniques, les produccions musicals i els esdeveniments.
El teixit empresarial de tots dos sectors es caracteritza per comptar amb un elevat percentatge d'empreses amb menys de 10 empleats, al voltant del 90 per cent. Respecte a la condició jurídica, aproximadament la meitat de les empreses són persones físiques, seguides majoritàriament per societats limitades i només una mínima proporció, entre el 10 i el 15 per cent, són societats anònimes. Hi ha un alt nivell de contractació temporal i un elevat percentatge de treballadors autònoms. Les perspectives d'evolució del sector apunten cap a un manteniment d'aquesta situació.
L'evolució tecnològica en el sector audiovisual s'ha consolidat per la difusió de la tecnologia digital, que ha impulsat el desenvolupament de nous processos en cadascun dels subsectors que han absorbit l'impacte i s'han adaptat als canvis. En la televisió, que afecta significativament altres subsectors de l'audiovisual, l'entrada de la televisió digital terrestre està canviant el mercat tradicional, especialment el de la televisió en obert. El sector televisiu pot veure l'enfortiment creixent d'Internet com una oportunitat de creació de continguts adaptats a aquest sistema de difusió, que ja utilitzen les cadenes per a emetre els continguts dels canals per IPTV. La confluència amb Internet, la generalització a les llars de pantalles de grans dimensions amb possibilitat de visionament en alta definició i en 3D, l'espectacularitat del so, la possibilitat de veure els programes que interessen en el moment en què el consumidor vol, entre altres tendències, auguren noves maneres d'ús dels continguts televisius, que continuaran evolucionant i es concretaran en el futur. El cinema continua l'evolució cap a la recerca de nous sistemes de producció basats en l'ús del vídeo d'alta definició i experimenta noves estratègies de finançament i nous mercats de distribució i comercialització, i aposta per la creació de nous continguts i procediments per a atraure de nou els espectadors a les sales de projecció, com està passant amb la generalització de la projecció en sales digitals i la projecció en 3D. La ràdio continua experimentant un creixement sostingut, i adapta els continguts a la modalitat de fórmules i n'emet la major part paral·lelament per Internet. En l'àmbit de la producció multimèdia destaca el desenvolupament del mercat dels videojocs, que és el subsector amb la taxa de creixement més alta amb enorme potencial per a la generació d'ocupació, encara que el nostre país no tinga un paper rellevant en la producció. Cal destacar, també, el paper de la tecnologia mòbil 3G, en desenvolupament, que afectarà els proveïdors de continguts per a telèfons o dispositius mòbils.
En l'àmbit de l'espectacle s'està produint un creixent i sostingut auge de les activitats. El sector de les arts escèniques experimenta l'aplicació de noves tecnologies en la producció, la concurrència multidisciplinària de la qual està modificant tant l'oferta com l'atractiu per al públic. En l'àmbit de les produccions musicals, s'assisteix a un constant creixement com a conseqüència de la tendència a la realització de concerts en viu, davant de la minvant venda tradicional de suports, conseqüència de la pirateria sobrevinguda especialment per les descàrregues en Internet. En aquest sentit es preveu l'aparició i consolidació d'un nou model de negoci que conjugue l'explotació de les produccions musicals per Internet amb la creixent realització de concerts en viu, i que s'amplie i transforme el model tradicional d'explotació de la indústria discogràfica. Mentre Internet facilita el coneixement i la difusió de les noves creacions musicals, els concerts en viu permetran l'obtenció d'ingressos per la música a curt termini. Els esdeveniments, d'una altra banda, s'han convertit en un dels subsectors amb més projecció i que experimentarà més creixement en els pròxims anys, atés que s'han convertit en una de les eines de màrqueting més rendibles per a les empreses. En aquest sentit, Espanya s'ha erigit en una de les principals destinacions de convencions internacionals.
Una vegada consolidada la distribució de programes audiovisuals, música i videojocs per mitjà de la tecnologia digital, el problema ja no és la distribució, sinó els continguts. El contingut s'ha convertit en el vertader protagonista del present i futur d'aquesta indústria. Les empreses han de vendre els seus continguts a un preu raonable que compense els autors i satisfaça els consumidors. Són aquests últims, en última instància, els qui decideixen què, com i quan volen consumir i també quant volen pagar. La supervivència del sector de creació i producció de continguts estarà estretament lligada a les solucions que s'adopten en els àmbits de l'explotació comercial i als models de negoci adoptats.
Les estructures organitzatives en l'àmbit de la realització d'audiovisuals i espectacles tendeixen a configurar-se sobre la base de decisions descentralitzades i equips participatius de gestió, potenciant l'autonomia i capacitat de decisió.
Les característiques del mercat de treball, la mobilitat laboral i els moviments entre sectors i subsectors de la indústria audiovisual i de l'espectacle obliguen a formar professionals polivalents capaços d'adaptar-se a les noves situacions socioeconòmiques, laborals i organitzatives de tots dos sectors.
