Promoure la salut bucodental de les persones i de la comunitat, mitjançant el desenvolupament d'activitats preventives i tecnicoassistencials que inclouen l'exploració, l'avaluació, la promoció i la realització de tècniques odontològiques en col·laboració amb l'odontòleg o metge estomatòleg. Com a membre d'un equip de salut bucodental farà activitat professional amb criteris de qualitat, seguretat i optimització de recursos.
Les persones que obtenen aquest títol exerceixen activitat professional en el sector sanitari públic i privat, en l'àrea d'atenció sanitària i promoció de la salut, i formen part d'equips estructurats de salut bucodental i d'equips d'atenció primària en les unitats de promoció de la salut i en consultes o gabinets dentals privats. Poden integrar-se en un equip de prevenció i atenció sanitària, coordinat per un facultatiu. Desenvolupen funcions d'organització i gestió en la unitat o el gabinet dental de treball, presten serveis assistencials i preventius a la comunitat i en controlen la qualitat a través d'activitats de vigilància epidemiològica i d'educació sanitària.
La càries dental és una de les malalties més prevalent en el món i l'alteració bucodental més habitual, juntament amb les aftes bucals i la malaltia periodontal. Els experts asseguren que les malalties bucodentals descendeixen com millors són els hàbits d'higiene i prevenció, així, en els últims anys, la freqüència està disminuint gràcies als programes de salut oral, a una major atenció dental i a la utilització del fluor. Pel que fa als països més desenvolupats, l'OMS indica que la càries afecta entre el 60 % i el 90 % de la població escolar i la majoria dels adults.
Els programes de salut bucodental destaquen la necessitat d'abordar factors de risc modificables, com ara els hàbits d'higiene, el consum de sucres i el tabaquisme; aquest últim és un dels reptes més importants en els pròxims anys per a aquests professionals. Com a membres d'equips multidisciplinaris de salut pública hauran d'arreplegar dades sobre l'estat de la cavitat bucodental, per a la utilització clínica o epidemiològica, potenciar l'educació sanitària de manera individual o col·lectiva, difondre les recomanacions sanitàries sobre dieta i salut bucodental i insistir en l'ensenyament de la higiene i de la prevenció de processos patològics.
A Espanya, actualment, la salut bucodental infantil té una cobertura millorable i, sobretot, té una oferta desigual entre territoris, malgrat els avanços i esforços fets pels diferents serveis de salut de les comunitats autònomes, que, mitjançant el desenvolupament de programes específics orientats a millorar la situació i mitjançant l'aplicació d'aquests programes, estan aconseguint incrementar la cobertura dels serveis de salut bucodental en la població infantil, la qual cosa s'està traduint en millores notables dels indicadors de salut dental. Aquestes dades assenyalen la importància i el futur d'aquest professional com a educador sanitari.
Els avanços en l'àmbit tecnicoassistencial exigeixen un professional format per a col·laborar amb l'equip multidisciplinari en el tractament i seguiment del pacient o usuari. Algunes de les actuacions més rellevants són l'aplicació de fluorurs tòpics en les diferents formes que tenen, d'acord amb la política de fluoració de cada comunitat autònoma i de les necessitats individuals, la col·locació i retirada de fils retractors, el segellament de fissures amb tècniques no invasives, el poliment d'obturacions eliminant els excessos eventuals, la col·locació i retirada del dic de goma, la realització de tartrectomies quan es detecten càlculs, i l'eliminació de tenyiments extrínsecs mitjançant poliment dentari.
Finalment, es constata una tendència en augment de la demanda de l'atenció bucodental motivada per la tendència en descens de la pèrdua de peces dentals, la disminució de la producció i secreció de saliva que apareix en l'envelliment i l'increment en la ingesta de determinats medicaments, com tranquil·litzants, ansiolítics, antidepressius, antihistamínics, que produeixen sequedat de boca. Hi ha, a més, factors de risc de càries i periodontitis en la població, que requereixen un tractament del pacient periodontal multidisciplinari. L'higienista actuarà en tasques de suport i suport de les tècniques odontològiques, en la realització de tartrectomies i en la instrucció de les tècniques de profilaxi bucodental. Actualment, l'OMS estima que aquests tractaments representen entre el 5 % i el 10 % de la despesa sanitària dels països industrialitzats, i està per damunt dels recursos de molts països en desenvolupament.
