L’FPA Historiador Viciana assistix a la representació de La flauta màgica

L’alumnat i el professorat de l’escola de Formació de Persones Adultes Historiador Viciana de Borriana se n’ha anat a escoltar l’òpera La flauta màgica de Wolfgang Amadeus Mozart al Palau de Les Arts de València. La representació ha tingut lloc el dia 6 de juny a les 19.30 i els assistents s’han traslladat en autobús fins a les portes de l’auditori.

Amb iniciatives d’esta classe, el centre docent pretén donar suport a les diverses manifestacions artístiques, ja que segons explica el director, Eduard Mor, «una de les finalitats de l’educació d’adults és fomentar la cultura entre la gent de Borriana». De fet, l’FPA Historiador Viciana, en col·laboració amb l’associació d’alumnes, organitza tot un seguit d’activitats que van més enllà de les ensenyances reglades –conferències, simpòsiums, excursions, visites culturals i tallers.

L’anunci de La flauta màgica de Mozart havia creat gran expectació entre l’alumnat del centre, atés que es tracta d’una de les òperes de més renom i els cantants que la representen a Les Arts de València gaudixen de fama internacional. D’esta manera, els estudiants han pogut escoltar les veus de Matthew Rose en el paper de Sarastro, Giovanni Sala en el de Tamino, Irakli Pkhaladze en el d’Oradort, Rainelle Krause en el de la Reina de la Nita, Serena Sáez en el de Pamina, Iria Goti en el de Papagena, Gyula Orendt en el de Papageno i Brenton Ryan en el de Monostatos. La direcció musical ha corregut a càrrec de James Gaffigan i la direcció d’escena a càrrec de Simon McBurney.

Esta és la tercera volta que l’FPA Historiador Viciana se’n va a l’òpera. Fem memòria que el curs passat assistiren al Palau de Les Arts de València per a la representació de La Bohème de Giacomo Puccini i de Don Giovanni de WA Mozart.

La flauta màgica és una de les obres mestres de Mozart. El llibret és d’Emanuel Schikaneder, qui proposà al compositor de fer una òpera junts. L’argument té dos lectures, ja que uns investigadors consideren que es tracta d’un conte de fades i uns altres hi veuen símbols i referències maçònics. Pel que fa a la música, hi ha fragments ben coneguts, com les dos àries de la Reina de la Nit i el duo de Papageno i Papagena.