Torrevella és un municipi jove…
La seua història comença en la veïna Torrelamata, gran productora de sal, on van arribar famílies italianes per a treballar en la pesca.
Després de la construcció d’un sequió que comunicava la llacuna amb la mar, Torrevella va passar a ser capdavantera en l’extracció de sal, passant així a centralitzar la localitat i l’activitat econòmica de la zona. La població va créixer entorn a la Torre Guaita (Torre Vella del Cap Cerver), al costat del litoral, amb la finalitat de mantindre’s en lloc segur d’atacs i pirateria.
En 1830 pren el títol de «Vila», independitzant-se d’Oriola. La població havia quedat destrossada pel terratrémol patit un any abans. Els veïns forgen una nova ciutat segons els plans de l’arquitecte Larramendi, qui traça les directrius actuals.
Torrevella es defineix, en el segle XIX, per la pesca i la navegació per a l’exportació de l’«or blanc», la sal, que atrau a gent de tot el món i la connecta amb Cuba especialment, unió de la qual sorgiran les havaneres, música popular torrevellenca.
A mitjans de 1960 comença a interessar als turistes i en l’actualitat la zona ha experimentat un gran augment de la seua població, tant empadronada com no empadronada, atés que es va erigir en el territori turístic de major increment en construcció residencial de tot l’Estat; el fet que hui dia habiten als voltants de la ciutat una població real que supera amb escreix la del cens oficial implica una de les causes dels problemes urbanístics i socials que afligeixen a Torrevella.
La població de dret de Torrevella, l’any 2008 segons l’INE, ascendia a 101.384 habitants censats, encara que l’estimació en la pàgina web de la Policia Municipal parlava d’una mitjana de 190.000 persones. L’any 2015 el cens ascendeix a 99.555 habitants. En els mesos d’estiu la població supera cotes que ronden els 500.000 habitants. Tot això -a causa del treball hostaler i de serveis- incideix directament en l’absentisme dels alumnes del Centre de Formació de Persones Adultes des de la Setmana Santa en avant, augmentant a mesura que s’aproxima el període estival.
En els últims temps cal constatar un alentiment del creixement de la població immigrant.
En definitiva, la base econòmica de la zona consisteix en xicotetes i mitjanes empreses relacionades con el subsector de la construcció, l’hostaleria i els serveis i el comerç, al costat de les tradicionals activitats salinera i pesquera, actualment en recessió.
La varietat i la diversitat són les notes fonamentals de l’entorn. Assistim a una trobada que aporta una gran riquesa cultural.