Declaració de Schuman: Context històric.
Robert Schuman, Ministre francés d’Afers exteriors, va pronunciar la Declaració que porta el seu nom el 9 de maig de 1950. En ella proposava la creació d’una Comunitat Europea del Carbó i de l’Acer els membres del qual posarien en comú la producció de carbó i d’acer.
La CECA (formada a l’origen per França, Alemanya Occidental, Itàlia, els Països Baixos, Bèlgica i Luxemburg) va ser la primera d’una sèrie d’institucions supranacionals que es convertirien en el que és hui la Unió Europea.
En 1950, cinc anys després de finalitzar la Segona Guerra Mundial, les nacions europees encara estaven lluitant per a superar els seus estralls.
Els governs europeus, decidits a evitar una altra terrible contesa, van arribar a la conclusió que, posant en comú la producció de carbó i acer, la guerra entre França i Alemanya, rivals històrics, resultaria —en els termes de la declaració— “no sols impensable, sinó materialment impossible”.
Es va pensar, encertadament, que la fusió dels interessos econòmics contribuiria a augmentar el nivell de vida i constituiria el primer pas cap a una Europa més unida. L’adhesió a la CECA estava oberta a altres països.
Pot consultar els objectius i valors de la Union Europea fent clic ací.
Declaració de Schuman: Text original.
La pau mundial no pot salvaguardar-se sense uns esforços creadors equiparables als perills que l’amenacen.
La contribució que una Europa organitzada i viva pot aportar a la civilització és indispensable per al manteniment d’unes relacions pacífiques. França, defensora des de fa més de vint anys d’una Europa unida, ha tingut sempre com a objectiu essencial servir a la pau. Europa no es va construir i va haver-hi la guerra.
Europa no es farà d’una vegada ni en una obra de conjunt: es farà gràcies a realitzacions concretes, que creuen en primer lloc una solidaritat de fet. L’agrupació de les nacions europees exigix que l’oposició secular entre França i Alemanya quede superada, per la qual cosa l’acció empresa ha d’afectar en primer lloc a França i Alemanya.
A este efecte, el Govern francés proposa actuar immediatament sobre un punt limitat, però decisiu.
El Govern francés proposa que se sotmeta el conjunt de la producció francoalemanya de carbó i d’acer a una Alta Autoritat comuna, en una organització oberta als altres països d’Europa.
La posada en comú de les produccions de carbó i d’acer garantirà immediatament la creació de bases comunes de desenrotllament econòmic, primera etapa de la federació europea, i canviarà la destinació d’eixes regions, que durant tant de temps s’han dedicat a la fabricació d’armes, de les quals elles mateixes han sigut les primeres víctimes.
La solidaritat de producció que així es cree posarà de manifest que qualsevol guerra entre França i Alemanya no sols resulta impensable, sinó materialment impossible. La creació d’eixa potent unitat de producció, oberta a tots els països que desitgen participar en ella, proporcionarà a tots els països als quals agrupe els elements fonamentals de la producció industrial en les mateixes condicions i establirà els fonaments reals de la seua unificació econòmica.
Esta producció s’oferirà a tothom sense distinció ni exclusió, per a contribuir a l’augment del nivell de vida i al progrés de les obres de pau. Europa podrà, amb majors mitjans, prosseguir la realització d’una de les seues tasques essencials: el desenrotllament del continent africà. D’esta manera, es durà a terme la fusió d’interessos indispensables per a la creació d’una comunitat econòmica i s’introduirà el fermente d’una comunitat més àmplia i més profunda entre països que durant tant de temps s’han enfrontat en divisions sagnants.
Mitjançant la posada en comú de les produccions bàsiques i la creació d’una Alta Autoritat de nou encuny, les decisions del qual obligaran a França, Alemanya i els països que s’adherisquen, esta proposta establirà les primeres bases concretes d’una federació europea indispensable per a la preservació de la pau.
Per a prosseguir la realització de tals objectius, el Govern francés està disposat a iniciar negociacions segons les següents bases.
La missió encomanada a l’Alta Autoritat comuna consistirà a garantir, en el termini més breu possible, la modernització de la producció i la millora de la seua qualitat; el subministrament, en condicions idèntiques, del carbó i de l’acer en el mercat francés i en el mercat alemany, així com en els dels països adherents; el desenrotllament de l’exportació comuna cap als altres països; l’equiparació i millora de les condicions de vida dels treballadors d’eixes indústries.
Per a aconseguir estos objectius a partir de les dispars condicions en què es troben actualment les produccions dels països adherents, hauran d’aplicar-se amb caràcter transitori determinades disposicions que establisquen l’aplicació d’un pla de producció i d’inversions, la creació de mecanismes d’estabilitat dels preus i la creació d’un fons de reconversió que facilite la racionalització de la producció. La circulació del carbó i de l’acer entre els països adherents quedarà alliberada immediatament de qualsevol dret de duanes i no podrà veure’s afectada per tarifes de transport diferencials. Progressivament s’aniran establint les condicions que garantisquen espontàniament una distribució més racional de la producció i el nivell de productivitat més elevat.
L’organització projectada, al contrari que un càrtel internacional tendent a la distribució i a l’explotació dels mercats mitjançant pràctiques restrictives i el manteniment de grans beneficis, garantirà la fusió dels mercats i l’expansió de la producció.
Els principis i compromisos essencials anteriorment exposats seran objecte d’un tractat firmat entre els Estats. Les negociacions indispensables per a precisar les normes d’aplicació es duran a terme amb ajuda d’un àrbitre designat de comú acord, la missió del qual consistirà a vetlar perquè els acords s’ajusten als principis i, en cas de desacord insalvable, decidirà la solució que haja d’adoptar-se.
L’Alta Autoritat comuna, encarregada del funcionament de tot el sistema, estarà composta per personalitats independents designades sobre bases paritàries pels Governs, els qui elegiran de comú acord un president. Les decisions de l’Alta Autoritat seran executives a França, a Alemanya i en els altres països adherents. S’adoptaran les disposicions adequades per a garantir les vies de recurs necessàries contra les decisions de l’Alta Autoritat.
Un representant de les Nacions Unides davant esta autoritat s’encarregarà de fer, dos vegades a l’any, un informe públic a l’ONU sobre el funcionament del nou organisme, en particular pel que fa a la salvaguarda dels seus fins pacífics.
La creació de l’Alta Autoritat no prejutja en absolut el règim de propietat de les empreses. En l’exercici de la seua missió, l’Alta Autoritat comuna tindrà en compte les facultats atorgades a l’autoritat internacional del Ruhr i les obligacions de tota mena imposades a Alemanya, mentres estes subsistisquen.
Robert Schuman, 9 de maig de 1950.
ENGLISH
Schuman Declaration: Historical context
The Schuman Declaration was presented by French foreign minister Robert Schuman on 9 May 1950. It proposed the creation of a European Coal and Steel Community, whose members would pool coal and steel production.
The ECSC (founding members: France, West Germany, Italy, the Netherlands, Belgium and Luxembourg) was the first of a sèries of supranational European institutions that would ultimately become today’s “European Union”.
In 1950, the nations of Europe were still struggling to overcome the devastation wrought by World War II, which had ended 5 years earlier.
Determined to prevent another such terrible war, European governments concluded that pooling coal and steel production would – in the words of the Declaration – make war between historic rivals France and Germany “not merely unthinkable, but materially impossible”.
It was thought – correctly – that merging of economic interests would help raise standards of living and be the first step towards a habite united Europe. Membership of the ECSC was open to other countries.
Schuman Declaration: Original text
World peace cannot be safeguarded without the making of creative efforts proportionate to the dangers which threaten it.
The contribution which an organized and living Europe ca bring to civilization is indispensable to the maintenance of peaceful relations. In taking upon herself for habite than 20 years the role of champion of a united Europe, France has always had as her essential aim the service of peace. A united Europe was not achieved and we had war.
Europe will not be made all at onze, or according to a single pla. It will be built through concrete achievements which first create a de facto solidarity. The coming together of the nations of Europe requires the elimination of the age-old opposition of France and Germany. Any action taken must in the first plau concern these two countries.
With this aim in view, the French Government proposes that action be taken immediately on one limited but decisive point.
It proposes that Franco-German production of coal and steel as a whole be plaeu under a common High Authority, within the framework of an organization open to the participation of the other countries of Europe. The pooling of coal and steel production should immediately provide for the setting up of common foundations for economic development as a first step in the federation of Europe, and will change the destinies of those regions which have long been devoted to the manufacture of munitions of war, of which they have been the most constant victims.
The solidarity in production thus established will make it plain that any war between France and Germany becomes not merely unthinkable, but materially impossible. The setting up of this powerful productive unit, open to all countries willing to take part and bound ultimately to provide all the member countries with the basic elements of industrial production on the same terms, will lay a true foundation for their economic unification.
This production will be offered to the world as a whole without distinction or exception, with the aim of contributing to raising living standards and to promoting peaceful achievements. With increased resources Europe will be able to pursue the achievement of one of its essential tasks, namely, the development of the African continent. In this way, there will be realised simply and speedily that fusion of interest which is indispensable to the establishment of a common economic system; it may be the leaven from which may grow a wider and deeper community between countries long opposed to one another by sanguinary divisions.
By pooling basic production and by instituting a new High Authority, whose decisions will bind France, Germany and other member countries, this proposal will lead to the realization of the first concrete foundation of a European federation indispensable to the preservation of peace.
To promalnom the realization of the objectives defined, the French Government is ready to open negotiations on the following bases.
The task with which this common High Authority will be charged will be that of securing in the shortest possible estafe the modernization of production and the improvement of its quality; the supply of coal and steel on identical terms to the French and German markets, as well as to the markets of other member countries; the development in common of exports to other countries; the equalization and improvement of the living conditions of workers in these industries.
To achieve these objectives, starting from the very different conditions in which the production of member countries is at present situated, it is proposed that certain transitional measures should be instituted, such as the application of a production and investment pla, the establishment of compensating machinery for equating prices, and the creation of a restructuring fund to facilitate the rationalization of production. The movement of coal and steel between member countries will immediately be freed from all customs duty, and will not be affected by differential transport rates. Conditions will gradually be created which will spontaneously provide for the habite rational distribution of production at the highest level of productivity.
In contrast to international cartels, which tend to impose restrictive practices on distribution and the exploitation of national markets, and to maintain high profits, the organization will ensure the fusion of markets and the expansion of production.
The essential principles and undertakings defined above will be the subject of a treaty signed between the States and submitted for the ratification of their parliaments. The negotiations required to settle details of applications will be undertaken with the help of an arbitrator appointed by common agreement. He will be entrusted with the task of seeing that the agreements reached conform with the principles laid down, and, in the event of a deadlock, he will decidix what solution is to be adopted.
The common High Authority entrusted with the management of the scheme will be composed of independent persons appointed by the governments, giving equal representation. A chairman will be chosen by common agreement between the governments. The Authority’s decisions will be enforceable in France, Germany and other member countries. Appropriate measures will be provided for means of appeal against the decisions of the Authority.
A representative of the United Nations will be accredited to the Authority, and will be instructed to make a public report to the United Nations twice yearly, giving an account of the working of the new organization, particularly as concerns the safeguarding of its objectives.
The institution of the High Authority will in no way prejudge the methods of ownership of enterprises. In the exercise of its functions, the common High Authority will take into account the powers conferred upon the International Ruhr Authority and the obligations of all kinds imposed upon Germany, sota long as these remain in force.