Declaració de Schuman: Context històric.
Robert Schuman, Ministre francés d’Afers exteriors, va pronunciar la Declaració que porta el seu nom el 9 de maig de 1950. En ella proposava la creació d’una Comunitat Europea del Carbó i de l’Acer els membres del qual posarien en comú la producció de carbó i d’acer.
La CECA (formada a l’origen per França, Alemanya Occidental, Itàlia, els Països Baixos, Bèlgica i Luxemburg) va ser la primera d’una sèrie d’institucions supranacionals que es convertirien en el que és hui la Unió Europea.
En 1950, cinc anys després de finalitzar la Segona Guerra Mundial, les nacions europees encara estaven lluitant per a superar els seus estralls.
Els governs europeus, decidits a evitar una altra terrible contesa, van arribar a la conclusió que, posant en comú la producció de carbó i acer, la guerra entre França i Alemanya, rivals històrics, resultaria —en els termes de la declaració— “no sols impensable, sinó materialment impossible”.
Es va pensar, encertadament, que la fusió dels interessos econòmics contribuiria a augmentar el nivell de vida i constituiria el primer pas cap a una Europa més unida. L’adhesió a la CECA estava oberta a altres països.
Declaració de Schuman: Text original.
La pau mundial no pot salvaguardar-se sense uns esforços creadors equiparables als perills que l’amenacen.
La contribució que una Europa organitzada i viva pot aportar a la civilització és indispensable per al manteniment d’unes relacions pacífiques. França, defensora des de fa més de vint anys d’una Europa unida, ha tingut sempre com a objectiu essencial servir a la pau. Europa no es va construir i va haver-hi la guerra.
Europa no es farà d’una vegada ni en una obra de conjunt: es farà gràcies a realitzacions concretes, que creen en primer lloc una solidaritat de fet. L’agrupació de les nacions europees exigeix que l’oposició secular entre França i Alemanya quede superada, per la qual cosa l’acció empresa ha d’afectar en primer lloc a França i Alemanya.
A aquest efecte, el Govern francés proposa actuar immediatament sobre un punt limitat, però decisiu.
El Govern francés proposa que se sotmeta el conjunt de la producció francoalemanya de carbó i d’acer a una Alta Autoritat comuna, en una organització oberta als altres països d’Europa.
La posada en comú de les produccions de carbó i d’acer garantirà immediatament la creació de bases comunes de desenvolupament econòmic, primera etapa de la federació europea, i canviarà la destinació d’aqueixes regions, que durant tant de temps s’han dedicat a la fabricació d’armes, de les quals elles mateixes han sigut les primeres víctimes.
La solidaritat de producció que així es cree posarà de manifest que qualsevol guerra entre França i Alemanya no sols resulta impensable, sinó materialment impossible. La creació d’aqueixa potent unitat de producció, oberta a tots els països que desitgen participar en ella, proporcionarà a tots els països als quals agrupe els elements fonamentals de la producció industrial en les mateixes condicions i establirà els fonaments reals de la seua unificació econòmica.
Aquesta producció s’oferirà a tothom sense distinció ni exclusió, per a contribuir a l’augment del nivell de vida i al progrés de les obres de pau. Europa podrà, amb majors mitjans, prosseguir la realització d’una de les seues tasques essencials: el desenvolupament del continent africà. D’aquesta manera, es durà a terme la fusió d’interessos indispensables per a la creació d’una comunitat econòmica i s’introduirà el fermente d’una comunitat més àmplia i més profunda entre països que durant tant de temps s’han enfrontat en divisions sagnants.
Mitjançant la posada en comú de les produccions bàsiques i la creació d’una Alta Autoritat de nou encuny, les decisions del qual obligaran a França, Alemanya i els països que s’adherisquen, aquesta proposta establirà les primeres bases concretes d’una federació europea indispensable per a la preservació de la pau.
Per a prosseguir la realització de tals objectius, el Govern francés està disposat a iniciar negociacions segons les següents bases.
La missió encomanada a l’Alta Autoritat comuna consistirà a garantir, en el termini més breu possible, la modernització de la producció i la millora de la seua qualitat; el subministrament, en condicions idèntiques, del carbó i de l’acer en el mercat francés i en el mercat alemany, així com en els dels països adherents; el desenvolupament de l’exportació comuna cap als altres països; l’equiparació i millora de les condicions de vida dels treballadors d’aqueixes indústries.
Per a aconseguir aquests objectius a partir de les dispars condicions en què es troben actualment les produccions dels països adherents, hauran d’aplicar-se amb caràcter transitori determinades disposicions que establisquen l’aplicació d’un pla de producció i d’inversions, la creació de mecanismes d’estabilitat dels preus i la creació d’un fons de reconversió que facilite la racionalització de la producció. La circulació del carbó i de l’acer entre els països adherents quedarà alliberada immediatament de qualsevol dret de duanes i no podrà veure’s afectada per tarifes de transport diferencials. Progressivament s’aniran establint les condicions que garantisquen espontàniament una distribució més racional de la producció i el nivell de productivitat més elevat.
L’organització projectada, al contrari que un càrtel internacional tendent a la distribució i a l’explotació dels mercats mitjançant pràctiques restrictives i el manteniment de grans beneficis, garantirà la fusió dels mercats i l’expansió de la producció.
Els principis i compromisos essencials anteriorment exposats seran objecte d’un tractat signat entre els Estats. Les negociacions indispensables per a precisar les normes d’aplicació es duran a terme amb ajuda d’un àrbitre designat de comú acord, la missió del qual consistirà a vetlar perquè els acords s’ajusten als principis i, en cas de desacord insalvable, decidirà la solució que haja d’adoptar-se.
L’Alta Autoritat comuna, encarregada del funcionament de tot el sistema, estarà composta per personalitats independents designades sobre bases paritàries pels Governs, els qui elegiran de comú acord un president. Les decisions de l’Alta Autoritat seran executives a França, a Alemanya i en els altres països adherents. S’adoptaran les disposicions adequades per a garantir les vies de recurs necessàries contra les decisions de l’Alta Autoritat.
Un representant de les Nacions Unides davant aquesta autoritat s’encarregarà de fer, dues vegades a l’any, un informe públic a l’ONU sobre el funcionament del nou organisme, en particular pel que fa a la salvaguarda dels seus fins pacífics.
La creació de l’Alta Autoritat no prejutja en absolut el règim de propietat de les empreses. En l’exercici de la seua missió, l’Alta Autoritat comuna tindrà en compte les facultats atorgades a l’autoritat internacional del Ruhr i les obligacions de tota mena imposades a Alemanya, mentre aquestes subsistisquen.
Robert Schuman, 9 de maig de 1950.