HISTÒRIA

Hi ha presència de poblament al terme de Rafelcofer cap al segle II abans de Crist, a l’Edat del ferro, amb el jaciment íber excavat en la dècada dels huitanta de la muntanya del Rabat. Es tracta d’un recinte emmurallat, amb diverses obertures d’accés i restes disperses dels murs dels edificis. A les faldes del Rabat i a prop de la muntanyeta de Sant Miquel, a la vora del camí que anava des de Saetabis (Xàtiva) fins al port de Dianium (Dénia), s’han trobat alguns punts de concentració de material ceràmic íber pertanyents als segles II i I abans de Crist. De l’època romana destaquen el jaciment de la muntanyeta de Sant Miquel i els seus voltans i la troballa de dos inscripcions funeràries relacionada amb una probable existència d’una necròpilis altimperial als voltants de la muntanyeta del Sant Miquel i el Camí vell de Xàtiva.

Rafelcofer i l’Alcudiola es constituïren com a assentaments humans a l’època islàmica, des de la conquesta cristiana (1239) continuen sent llocs de poblament musulmà i van lligats al senyoriu de Rebollet, i posteriorment al Comtat d’Oliva i Ducat de Gandia. El senyor d’Oliva va concedir la carta-pobla el 18 de març de 1368. En 1535 va ser desmembrat d’Oliva, i erigit en Rectoria de moriscs, una espècie de mecanisme inquisitorial a escala reduïda per tal de controlar els moriscs de les alqueries de la seua àrea jurisdiccional, i li fan ser afegits com a annexos, l’Alqueria dels Frares, l’Alqueria de la Comtessa i l’Alcudiola del Rabat , amb església parroquial a Rafelcofer. Cap a 1527 al terme hi vivien un 125 habitants, majoritàriament moriscs. Després del decret d’expulsió dels moriscos, el terme de la Rectoria de Rafelcofer va quedar pràcticament despoblat, però poc després es va iniciar una repoblació, amb gent fonamentalment dels pobles veïns. L’Alqueria dels Frares que havia sigut agregada a l’Alqueria de la Comtessa, no tornaria a ser repoblada. Esta situació demogràfica i econòmica gens favorable i les epidèmies del segle XVII i la Guerra de Successió de principis del XVIII van fer que la població del terme no cresquera fins al 1713 en què ens trobem am uns 198 habitans.

Antic molí de l’Alcudiola.

Després de la segregació de l’Alqueria de la Comtessa (1733), l’Alcudiola quedava definitivament anexionada a Rafelcofer i se situava en uns 336 habitants. En 1768 passava a tindre 456 habitants i 562 en 1787. En la primera divisió provincial, va ser adscrit a la província d’Alacant i al partit judicial de Pego, fins a la seua inclusió definitiva a la província de València el 1847. En 1826 iniciava el seu el boom demogràfic amb 750 habitans, i malgrat les epidèmies de la pallola i del còlera que aparegueren al llarg de tot el segle XIX, Rafelcofer situava la seua població en 1877 a 1609 habitants, el 1891 tombava els portals que el tancaven i arribava ja en 1900 fins els 1769 habitants. L’epidèmia de grip, l’esgotament de la terra i la crisi de finals dels anys 20 i l’inici de la guerra civil espanyola i la post-guerra van ver disminuir a poc a poc la seua població a causa de l’emigració constant.

L’any 1960 tenia 1671 habitants. El fort creixement demogràfic dels 60 i 70 no va fer altra cosa que intensificar l’emigració cap a Gandia i a altres nuclis emmagatzemadors de taronja. Amb un índex d’envelliment de la població important, amb un quasi nul creixement urbanístic durant els últims vint anys, Rafelcofer pot quedar en una situació compromesa de cara al seu futur: el de ser un poble-asil de la Safor front al corredor juvenil al llarg de la N332 amb centre indiscutible a Gandia.

GEOGRAFIA

La ubicació de Rafelcofer en plena Horta de Gandia i a la dreta de riu Serpis, fa que la totalitat del sòl del seu terme municipal siga una planura d’argil.les constituïdes per sediments quaternaris del períodePlistocè, excepte a la muntanya del Rabat, que és un muntijol aïllat de calcària, amb una longítud d’un quilòmetre i una altura d’uns 176m, típic en esta classe de planures al.luvials. El relleu de l’horta és pla, i va ascendint cap al SO a mesura que ens apropem de les faldes de la Serra Gallinera, amb una mitjana de 20m sobre el nivell de la mar. Les zones més altes de l’horta se situen al SO del terme, a les partides de la Huitena, la Runa i el Caragol, i les més baixes les de Sotaia -partida que té continuitat pels termes de l’Alqueria de la Comtessa i Bellreguard on la sendeta de Bellreguard en fa de frontera-, i la Vega. La partida del Racó podríem dir que fa de transició, ja que gran part d’ella es troba ocupada pel Rabat i a la seua part més occidental on es troba situat el nucli de l’Alcudiola hi ha un xicotet muntijol ànnex al Rabat, que té uns 50m d’alçària i que la gent coneix pel nom del Calvari.

El barranc de Palmera o (barranc de Beniteixir) entra pel sud al terme de Rafelcofer a prop de l’Alcudiola i seguix el seu curs tocant els extramurs de la part nord de Rafelcofer en direcció cap a l’Alqueria de la Comtessa. Rafelcofer participa en un sistema d’irrigació fòssil, estés per la planura costanera de la comarca, d’origen islàmic, l’aigua procedix del riu Serpis, embassamada en l’assut d’En Carròs i dirigida cap a Rafelcofer per la séquia Mare i Séquia Comuna d’Oliva. Els dos partidors d’aigua, el del cano de l’Alcudiola i el del cano del Mig, distribuïxen les aigües per tot terme coferer.

Terme Rafelcofer

EDIFICIS D’INTERÈS

• Ermita de Sant Miquel Arcàngel. En terme de l’Alqueria de la Comtessa i propietat de la parròquia de la Font d’en Carròs és un edifici gòtic del segle XVI, però hi ha molta tradició entre els coferers fer pelegrinatge el dia de Sant Miquel i sobretot els dies de Pasqua.
• Església Parroquial. D’estil neoclàssic finalitzada en 1887. Dedicada a Sant Antoni de Pàdua i Sant Diego d’Alcalà. Va ser construïda en el segle XIX en dues fases com a ampliació de l’antic rectorat de moriscs (segle XVI), que constituïx la capella de la comunió annexa. Encara que actualment ha sigut reformada, l’estil del conjunt és neoclàssic. En l’interior podem trobar diferents imatges com la Divina Aurora, Sant Antoni de Pàdua i Sant Diego d’Alcalà, a part de tres retaules neoclàssics en fusta tallada i decorada.
• La Casa Abadia. Edificació d’estil neogòtic(1933), situada al carrer Major 47. El mestre d’obres va ser Batiste Vila Frasquet. En este edifici predomina clarament un estil neogòtic (arcs apuntats i pinacles), encara que el sòcul, les reixes dels balcons i el rètol (Casa Abadia), es decanten més cap al modernisme. Es tracta d’un edi extremadament insòlit a la Safor.

• El carrer Major. El carrer Major de Rafelcofer es caracteritza per tindre un traçat amb corbes poc marcades que donen al conjunt una sèrie d’estretiments i eixamplaments ben peculiars dins de l’esquema de l’urbanisme del segle XVII i XVIII pròpies de la zona. A més, podem trobar edificis amb façanes molt riques en reixes i elements ornamentals típics de l’arquitectura eclèctica i modernista del segle XX.
• Museu Arqueològic Municipal. Està dedicat al jaciment íber del Rabat i a les diverses troballes del terme, disposa de tota una sèrie de restes arqueològiques tant de l’època ibèrica com de la romana descobertes als voltants del Rabat, que són de vital importància per a conéixer la cultura ibèrica i la romanització en la comarca de la Safor. Per a visitar el museu, cal confirmar cita prèvia amb l’Ajuntament.
• El Trinquet. El Trinquet de Rafelcofer, construït en 1936, és de propietat privada, i està en un estat ruinós
• Molí del Mig o de Bas. Està documentat el seu funcionament almenys des del segle XVI, i també està en un estat semi-ruinós
• La Muntanya del Rabat o de la Creu, propera al castell de Rebollet hi ha tota una sèrie de varietats de plantes aromàtiques i medicinals, i una esplèndida vista panoràmica, ja que des del seu cim s’albira tota l’Horta de Gandia. El Rabat és un dels majors nuclis de població ibèrica de la Safor, datat per les ceràmiques d’importació entre la mitat del segle V a.C. I els primers anys del segle I a.C., encara que cal dir que este jaciment no es pot visitar, però sí que podem contemplar tots els vestigis en el Museu Arqueològic.