General – Pàgina 3 – CEIP L'ESCOLAICA

ÍNDEX

1.  INTRODUCCIÓ. JUSTIFICACIÓ
2.  CERTIFICAT D’APROVACIÓ DEL CONSELL ESCOLAR
3.  BASE LEGAL
4.  DADES IDENTIFICATIVES DEL CENTRE
5.  COMISSIÓ DE CONVIVÈNCIA
6.  OBJECTIUS I LÍNEES D’ACTUACIÓ
7.  DIAGNÒSTIC DE L’ESTAT DE LA CONVIVÈNCIA
8.  ACTUACIONS
    a.  Model dialògic de convivència
    b.  Mesures orientades a la promoció de la convivència i a la prevenció de conflictes.
9.  PROTOCOLS D’ACTUACIÓ. ESPAIS SEGURS
10. MECANISMES PER A LA DIFUSIÓ, EL SEGUIMENT I L’AVALUACIÓ
11. ANEX I
12. ANEX II
13. NORMES TRACTADES EN ELS SEGÜENTS CURSOS



1.  INTRODUCCIÓ

Dades nacionals revelen que la violència escolar és un problema que afecta a molts xiquets i xiquetes en Espanya. L’estudi Cisneros X1 aporta dades sobre els elevats índex de violència que hi ha en escoles de primària. Segons l’estudi que s’ha dut a terme amb una mostra 24.990 xiqets pertenecients a 1.153 aules representatives de les Comunitats Autònomaes espanyoles que formen part d’ell, la tasa dassetjament escolar entre els xiquets és de un 24’4 %, la de les xiquetes és d’un 21’6% i la global és del 23’2%. Es llamatiu el fet de que les conductes d’assetjament i violència escolar es disparen en edats més tempranes (2n de primària) sent aquestes del 41’40% i disminuixen a major edat sent en Baxiller del 11’40%. És possible, per les investigacions que hi ha al respecte, que el que pase és que les denúncies disminuixen amb l’edat o que s’identifique menys els comportaments violents degut a l’aprentatge en un model de relacions no igualitaries.
En aquesta cita Elena Duque mostra que el model de relacions s’apren fins al punt d’acostumar-te a que et xillen o insulten:
Sin embargo, de las relaciones podemos aprender a ser más irascibles, enfadarnos, pelearnos, gritarnos más, y vivir con normalidad situaciones desiguales, de maltrato y/o violencia. De la misma forma, es cierta la afirmación “a todo te acabas acostumbrando”, lo que significa que te acabas haciendo conforme al tipo de relaciones que mantienes; en otras palabras, puedes acostúmbrate a que te traten muy bien y no querer otra cosa, pero también a discutir, pelearte y que te traten mal, y tampoco querer otra cosa (Duque, 2008:11).
Si les xiquetes i els xiquets acaben acostumant-se a unes relacions violentes (espentes, burles, rinyes, agresions físiques, insults…) des de les primeres edats en l’escola, es probable que com vagen fent-se majors deixen de denunciar-lo ja que acaben per identificar-les com “una cosa normal” que forma part de les seues vides.
Seguint amb les dades aportades per l’informe Cisneros X, els comportaments més frequents en primària serian: cridar per malnoms
1 https://convivencia.files.wordpress.com/2012/05/cisneros-xviolencia_acoso- 2006120p.pdf

(14,70%), deixar de parlar (14’40%), insults (13’60%), riure’s quan algú s’enganya (11’30%) i així estan desglosatss de més a menys (ANEXO I).
A la llum d’aquestos resultats no podem negar que existiex violència en les escoles de primària i que és necessari dur en davant actuacions que vagen adreçades a visibilitzar-la i denunciar-la per prevenidre-la i aturar-la.
L’informe d’ UNICEF Ocultos a plena luz2 presenta dades estadístiques sobre violència contra els xiquets basánt-se en informació de 195 països. En les seues conclusions apareix que els xiquets i xiquetes en diferents entorns pateixen alts índix de violència. Entre aquestos contexts està l’escolar:
La violencia es una constante en la vida de los niños del mundo de los más diversos orígenes y las más variadas circunstancias. La violencia interpersonal se manifiesta en muchas formas distintas, física, sexual y emocional, que tiene lugar en los entornos más variados, como el hogar, la escuela, la comunidad e Internet. De manera similar, la violencia contra los niños proviene de una amplia gama de personas, entre ellas los integrantes de sus familias, parejas íntimas, maestros y vecinos, así como extraños y otros niños.
En quant a la violència entre iguals, es a dir entre companys d’escola, les dades són alarmants. Entre els adolescents d’Europa i Amèrica del Nord quasi una tercera part (31%) van reconéixer haver assetjat o intimidat a altres. En aquest estudi també s’arrepleguen dades sobre les denúncies dels incidents de violència. La conclusió és que la majoria de les víctimes no ho conten ni sol·liciten ajuda:
Independientemente del tipo de violencia que hayan sufrido o las circunstancias en que ésta se ha producido, la mayoría de las víctimas la mantiene en secreto y no solicita ayuda (…) casi la mitad de todas las niñas adolescentes de 15 a 19 años que mencionaron haber sido objeto de violencia física o sexual también dijeron que nunca se lo habían contado a nadie.

A pesar de que puga pareixer que és un problema impossible d’aturar, l’estudi acaba concloent que podem fer molt per oferir més protecció als menors ja que la resposta davant aquesta violència està en les nostres mans:

2 https://www.unicef.org/argentina/spanish/PROTECCION_2015_ocultos-a-plena- luz.pdf

Pese a que la violencia contra los niños es un fenómeno generalizado, no es inevitable. Su eliminación es una responsabilidad que compartimos todos. Aunque con frecuencia se considera que la violencia contra los niños es un problema individual, en realidad se trata de un problema social impulsado por las desigualdades económicas y sociales y las normas de educación deficientes (…) Esta falta de protección, combinada con las actitudes y normas sociales que justifican algunos actos de violencia contra los niños, crea un entorno en el que muchas formas de violencia se consideran normales y quedan impunes.

És una bona notícia saber que des de l’educació tenim l’oportunitat de treballar la socialització preventiva de la violència de gènere des dels 0 anys i implicar a tota la comunitat educativa en aquest projecte. Podem garantitzar que les escoles responguen sempre davant la violència siga del tipus que siga sense justificar-la o normalitzar-la, fins transformar les normes socials implicant a tota la comunitat per trasmetre el sentiment de que SÍ que es pot fer alguna cosa per protegir a les víctimes i acabar amb la violència en les escoles duguent a terme porgrames que impliquen a tohtom seguint les Claus internacionals com el bystander intervention, begins by you o trencar la llei del silenci.

2.  CERTIFICAT D’APROVACIÓ DEL CONSELL ESCOLAR

ESTHER PÉREZ PONS, secretària d’aquest centre CERTIFICA:

Que en reunió extraordinaria del Consell Escolar celebrada el 8 de novembre de 2017 per a l’aprovació del Pla de Convivència del CEIP Luis Vives de Cullera, queda aprovat per unanimitat, tal i com està reflexat el llibre d’actes a la página 27.

I, perquè així conste i tinga els efectes corresponents, signe aquest certificat a Cullera 8 de novembre de 2017.

La secretària La Directora

3.  BASE LEGAL I EVIDÈNCIES

Llei Orgànica 8/2013, de 9 de decembre, per la millora de la qualitat educativa.

DECRET 62/2014, de 28 de juliol, de la Conselleria d’Educació, Cultura i Esport, per la qual s’actualitza la normativa que regula l’elaboració dels plan de convivencia en els centres educatius de la Comunitat Valenciana i s’establixen els protocols d’actuació o intervenció davant de supòsits de violència escolar.

Pla estratègic de convivència escolar del MEC. i guía per a la comunitat educativa de prevenció i suport a les víctimes de violència escolar (2017)

Idealove&Nam. Socialització preventiva de la violència de gènere. MEC (2015)

4.  DADES IDENTIFICATIVES DEL CENTRE

CEIP LUIS VIVES de Cullera. Amb codi 46003381

Nombre de unitats:
– 3 d’infantil
– 10 de primària Nombre de professorat: 24 Nombre d’alumnes: 294

5.  COMISSIÓ DE CONVIVÈNCIA
a.  Composició: Està formada per mestres de cada cicle, una psicóloga del gabinet municipal, una monitora de menjador, el cap d’estudis, la directora i famílies.
b.  Competències:
    i.  acompanyar i assesorar la implementació del pla de convivència, acompanyar les assemblees de delegats i delegades, assemblees d’aula o de famílies.
    ii. Convocar les assemblees de delegats i delegades, de famílies o generals.
    iii.    garantir que hi ha un lloc on qualsevol de la comunitat pot anar a demanar ajuda i fer una denúncia.
    iv. preparar i difondre carteleria, video fórums, etc.
    v.  fer un seguiment del desenvolupament del pla de convivència.
    vi. Informar a l’AMPA del treball de convivència al centre.
c.  Periodicitat de les reunions: es reunirá una vegada al mes i a més a més sempre que siga necessari.
d.  Informació de les decisions. Les decisions aniran als cicles i al claustre de mestres.




6.  OBJECTIUS I LINEES D’ACTUACIÓ

a. Objectius
1. Assegurar l’inclusió de tot l’alumnat, especialment del més vulnerable.
2. Fomentar procesos integrals d’educació dels sentiments i les emocions de manera transversal a l’adquisició dels aprenentatges acadèmics.
3. Enfortir la participació de les famílies i de la comunitat.
4. Potenciar el desenvolupament professional docent per a la millora de la convivència.
5. Treballar en la prevenció de la violència des de la primera infància.
6. Implementar actuacions de socialització preventiva de la violència de gènere seguint les orientacions internacionals.
7. Garantir que la millora de la convivència es trasllade als espais de socialització associats a les TIC.

b) Linees d’actuació
1. Eduació inclusiva
2. Participació de la comunitat
3. Aprenentatge i convivència
4. Educació en el sentiment de l’amistat
5. Socialització preventiva de la violència de gènere
6. Prevenció des de la primera infància
7. Atenció i cura de les tecnologíes de la información i la comunicació

7.  DIAGNÒSTIC DE L’ESTAT DE CONVIVÈNCIA

En el curs 2014-2015 es va posar en marxa el model dialògic de prevenció de conflictes (com queda reflectit en l’article 8, apartat a de l’Ordre 62/2014 de 28 de juliol).

Dins d’aquesta actuació educativa d’èxit, una de les primeres tasques que va fer la comissió mixta, és detectar mitjançant assemblees i un qüestionari, què era el que més preocupava als membres de la comunitat educativa, professorat, familíes i alumnat, pel que fa a la convivencia.

Aquest diagnòstic es va fer al llarg del primer trimestre del curs 14-15. La nostra escola és una comunitat d’aprenentatge i està demostrat en diferents investigacions, que la millor forma de superar la violència i millorar la convivència, és implicar a tota la comunitat escolar i sobre tot a les famílies incloent les veus de tots i totes. Per aixó no volem reduïr aquesta detecció només a uns pocs membres que pertanyen al consell escolar.

Aquest model de prevenció es fonamenta en el diàleg com ferramenta que permitiex superar els conflictes. En el tractament del conflicte, pren protagonisme el consens entre totes les parts implicades, especialment l’alumnat, sobre les normes de convivencia, generant un diàleg compartint per tota la comunitat en tot el procés normatiu (ética procedimental).

Generar espais de diàleg prevé els conflictes. Sent necessària la implicació de tota la comunitat educativa, per a que totes les opinions siguen escoltades i considerades quan es tracta d’establir les causes i orígens del conflictes i la solución d’aquestos, mentre el conflicte encara és latent.

8.  ACTUACIONS
a)  Model dialògic de convivència

El model diàlogic és un actuació d’èxit que va encaminada a consensuar normes per assegurar unes relacions lliures de violència des de les primeres edats. En aquest procés s’arrepleguen les opinions de tots els membres de la comunitat, ja que totes les persones tenen aportacions que fer a la transformació del conflicte. A més a més les capacitats de resolució i habilitats dels diferentes membres són un enriquiment al diàleg igualitari. El consens d’una norma es concreta en 7 passos en els que s’asegura el diàleg i la participació de tota la comunitat. És un procés on pren protegonisme l’ética procedimental i la democracia deliberativa.
La comissió mixta de convivència es reuneix i proposa una norma.
La comissió mixta de convivència, arreplega l’opinió de tots els membres de la comunitat, per tal de saber que és el que prepocupa als diferents membres

de la comunitat. Es fan assemblees i les formacions necessaries per identificar quin és el problema que més ens preocupa.
La comissió mixta proposa una norma, que es debat en els diferents espais. Per a que aquesta norma consensuada sea efectiva, deurà acollir sis condicions: 1) que puga ser clarament acordada per totes les persones de totes les mentalitats i edats; 2) que tinga relació directa amb un tema clau per a la vida dels xiquets i les xiquetes; 3) que hi haja recolzament verbal pel conjunt de la societat; 4) que (fins ara) s’incumplisca reiteradament; 5) que es veja possible eliminar-la (es refereix al problema); 6) que amb la seua superació, la comunitat done un eixemple a la societat, famílies, professorat, xiquetes i xiquets.
La proposta de norma se expondrà i discutirà en claustre i en assemblea de la comunitat. Es convocarà una assemblea general per
debatre i consensuar la proposta. La comissió mixta s’encarregarà de donar difusió i garantir que l’horari i el dia siguen adequats.
Se passarà classe per classe. Es recopilaran comentaris, reflexions, propostes per mantindre la norma i fer-la cumplir…Es pot fer un guió
amb els punt a parlar. Cada delegat i delegada arreplegarà les comentaris i conclusions per a dur-los després a l’assemblea de delegats i delegades. Els tutors arreplegaran també els comentaris per enriquir les actes.
Debat entre els delegats i delegades d’alumnat sobre la concreció i aplicació de la norma.
Es farà una assemblea d’alumnat on els delegats i delegades expliquen a tots i totes les deliberacions i s’arreplega tot en actes que van a les classes i són llegides pels delegats d’aula.
Es convoca una assemblea general i els delegats i delegades exposen els acords i el treball fet amb la norma a la que s’ha arribat. En assemblea general s’aprova la norma.
És un procés acompanyat de formació. Es demanaran tallers de formació amb experts del centre de recerca CREA (Universitat de Barcelona) que realitzarem en el primer trimestre a ser possible així com

experiències de centres que implementen per tal de compartir experiència. Una vegada al mes, es farà el taller de Socialització Preventiva amb famílies en el que a través de tertúlies pedagògiques, lectures, cine-forums i debats, ens formarem en la teoria que és la base del model dialògic i la socialització preventiva.

b)  Mesures orientades a la promoció de la convivència i a la prevenció de conflictes.

Les mesures que prenem estan recollides en l’article 8 de l’ordre 62/2014, de 28 de juliol de la Conselleria d’Educació, Cultura i Esport.

A l’inici de curs es fan les reunions incials amb familiars. En aquestes reunions, un dels temes principals, és la millora de la convivència. La nostra escola ha somniat ser una escola lliure de violencia, i per aixó ens posicionem en el lema “violencia 0 des de els 0 anys” (apartat d i g).

Aleshores procurem augmentar els espais de diàleg sobre el tema. S’informa de les normes d’aula (que són consensuades amb els alumnes i les famílies) i de les actuacions que anem a promoure i estan basades en evidències científiques.

Les normes de convivència consensuades amb delegats i delegades, comissió mixta, claustre i assemblea general són:

1.  Incorporar Actuacions Educatives d’Èxit per la millora de la convivència en base a criteris ètics i de rigor cientific.
2.  Tenim espais i moments per a parlar de com ens tractem.
3.  Trenquem el silènci. És de valents..
4.  Els amics i les amigues sempre ens tractem bé.
5.  Donem suport a la víctima. La neutralitat és estar de part de l’agressor.
6.  No és no.
7.  Fem escut. Protegim a qui ho necessita.

8.  M’agraden les persones que són divertides, solidàries, que tracten bé i em fan sentir feliç.

En l’anex II està el quadre que desenvolupa aquestes actuacions.

1.  PROTOCOLS D’ACTUACIÓ. ESPAIS SEGURS.
    a.  Patis: quan en el pati un alumne/a fa una denúncia, mai es minimitza, es justifica o normalitza. No direm frases com: són coses de xiquets, es que és molt brut, no faces cas, no té importancia, eres molt exagerada… Sempre la nostra responsta anirà en la línia de: aixó no anem a permetre-ho, és greu el que ha fet, anem a fer escut i a protegir-te, no permetrem que t’ho tore a fer. Sempre anirem a protegir a la víctima i buscarem persones aliades per a que no es senta a soles. Ho comunicarem al tutor o tutora i en classe es dedicarà uns minuts per a rebutjar exie comportament violent i per a dotar-li d’atractiu a la persona que ha fet la denúncia i fer-la sentir acompanyada i protegida per una xarxa de companys solidària.
    b.  Aula: en el moment en que un alumne o alumna no tracte bé a altre, no permetrem que els alumnes se sumen a les burles o insults. Si tenim club de valents, recordarem que els valents sempre tracten bé i deixarem un moment per a reflexionar sobre el que ha passat i animar a que es posicionen de la part de la víctima. Si no hi ha club de valents, recordarem les normes d’aula arreplegades en el cartell consensuat, i verbalitzarem el rebiug de l’escola cap a comportaments violents. Igualment animarem a que companys donen suport a la víctima i dotarem d’atractiu aquets comportaments solidaris. Arreplegarem històries d’èxit per a l’assemblea de delegades i delegats.
    c.  Menjador: ídem que al pati.
    d.  Banys: quan veiem i escoltem burles, insults o comportaments violents cap a altra persona, haurem de denunciar-los a un adult el més aviat possible. Si som més d’un el testimonis, un es quedarà al costat de la víctima per que no estiga a soles.

    e.  En les assemblees de delgats i delegades es parlarà dels casos d’èxit i s’animarà a tots i totes a que donen suport a les victimes.
    f.  Les famílies de la víctima i del agressor seran informades de les actuacions i si es cau s’activaran els protocols arreplegats en la normativa 62/2014.

2.  ESTRATÈGIES PER A REALITZAR LA DIFUSIÓ.

Els passos que donem per difrondre el nostre projecte de Tolerància 0 a la violència des de els 0 anys és:

1.  Informar en les reunions incials de curs.
2.  Crear una comissió mixta de convivència que acompanye tot el procés d’elecció de la norma. Informarem a través d’assemblees generals, cicles, claustres i consells escolars. Aquesta comissió s’encarregarà de la difusió i de les campanyes.
3.  En la formació del voluntariat informarem del pla de convivència i de les normes del centre.
4.  Promourem que hi haja una monitora de menjador en la comissió mixta i en coordinarem amb el personal de menjador escolar perque s’aplique també en l’hora de dinar.
5.  Promoure que les monitores o monitors de menjador es formen en el model dialogic i les orientacions internacinals per previndre la violència.
6.  En els diferents punts de l’escola, estarà exposada la norma consensuada per tot i totes així com carteleria.
7.  Dedicar un apartat de la página web del centre a la difusió de la norma, les normes consensuades per una escola violència 0, enllaços d’articles científics, conferències…
8.  Publicar les històries d’èxit del posicionament actiu contra la violència i a favor de les víctimes en el butlletí trimestral del centre.
9.  L’AMPA i el centre donaran difusió a través de la seua pàgina.
10. Una vegada al trimestre, la comissió mixta emetrà un informe de l’estat del compliment de la norma que anirà al Consell Escolar, al Claustre i a

la comissió gestora (si existeix). S’arreplegaran veus d’històries d’èxit en el butlletí trimestral de l’escola.

LA NORMA CONSENSUADA A JUNY DE 2016 ÉS: No vaig a permetre que manes. Dona’m un bon argument.

LA CONSEQÜÈNCIA ÉS: Si vols manar sols et quedaràs.

En el curs 2016-2017 s’ha dona’t difusió a la norma i s’han fet assemblees de delegats i delegades per compartir històries d’èxit respecte l’ús de la norma.
També s’han fet dues assemblees generals amb AMPA, famílies, professorat i alumnat per donar difusió al cartell de la norma i de les orientacions per millorar la convivència.

Per al curs 2017-2018 es prevé accions com:

-   Formació sobre amistat, sentiments i emocions per previndre situacions d’assetjament i sobre importancia de trencar la llei del silenci i fer una xarxa de solidaritat amb qui denuncia.
-   Els delegats i delegades de convivència junt amb la comissió mixta, faran assemblees de reflexió i sensibilització sobre l’importància de trencar el silenci amb video-forums i debats (héroes del patio, club de valents, video de drets humans sobre el dret a la intimitat…)
-   Per les vesprades es faran tallers mensuals amb alumnat per obrir més espais de diàleg i concienciar en la implicació de tots com testimonis actius.
-   Es faran cartells que estaran pels banys i patis amb missatges que animen a denunciar i a buscar ajuda.

En diferents punts del centre com són despatx de direcció, psicòlogues, sala de mestres i suro d’informació estrà el telèfon d’assetjament escolar: 900 018 108

PROGRAMACIÓ PER ALS SEGÜENTS CURSOS:

CURS 2018-2019
Treballarem la necessitat de protegir a qui protegeix per previndre la violència de segon ordre, es a dir, la violència que reben les persones que defenen a les víctimes pel fet de protegir-les. Es treballarà la necessitat de crear xarxes de suport a les persones que amb valentia, protegixen a les víctimes.

CURS 2019-2020
Aprofundir en qué és l’amistat de qualitat a través de la lectura d’articles de Diari Feminista:

1.  “La importancia de saber escoger a las amigas y los amigos”.
2.  “Relaciones de calidad y salud”.
3.  “No importa la cantidad, sino la calidad de la amistad”.
4.  “Un amigo es un tesoro y te puede ayudar para enfrentarse al bullying” (en el claustre)

El.laboració d’un cartell que arreplegue les conclusions del diàlegs que es donen en les assemblees per continuar donant difusió a la comunitat educativa. Remarcar la importància de que els amics i les amigues sempre es tracten bé i mai utlitzen cap tipus de violència (física, verbal, psicológica…).

CURS 2020-2021

Continuar amb el treball de les noves masculinitats alternatives per dotar d’atractiu als xics valents que es posicionen en contra de la violència i llevar atractiu als xics que tenen comportaments violents.
Llegirem i debatrem articles que parlen de les noves masculinitats alternatives i el.laborarem un material (por ser audiovisual o gràfic) per fer difusió.

CURS 2021-2022

Aprofundirem en el concepte de “discurs coercitiu” que és aquell que està forjat en interaccions que vinculen l’atractiu amb la violència. Aquest discurs té una influència en la socialització dels seus gustos i preferències.
Buscarem entre tots i totes eixemples de discursos coercitius per aprendre a identificar-los i a rebutjar-los.
Es farà un recull de frases que ens ajuden a “develar” aquests discurs, entendre les motivacions dels que l’utilitzen i a més a més aprendre junts a combatir-lo.